gin tonics Agustí

Una ploma cau suaument des del cel.
Me la quedo mirant i sense pensar en res, la segueixo.

la barra del bar.....
...un túnel llarg i fosc
els tamborets....
...son els vostre suport
amb copes a la mà...
.....sentiu reforçada la vostra auto estima.

Us sentiu importants durant una estona,
desprès tot es oblit...

la barra del bar...
els tamborets...
les copes a la mà...

Passos indecisos
també sense direcció.

Sabeu on voldríeu anar
peró no podeu, no la trobeu,

....recordar per oblidar
....oblidar de tant recordar.

Fotesa, covardia, camí sense retorn.

Ho vaig intentar, no ho vas voler.

Tot de cop,
sense mes, sense paraules.

Tot es diferent des de llavors.

No, no em dieu que hi ha esperança,
que sempre troves un nou camí, no
no m'ho digueu,
que no ho vull sentir!

El meu cos ja no aguanta,
el meu cor es buit,
el meu cap ja no sap que pensar
ja no sap, ja no sap.

Segueixo la ploma,
surt corrents...

Es allà, damunt el riu!
em crida!
camí envers la mar
em crida!

Però no puc,
la vull seguir
però no en tinc el valor...

Per l'Agustí, a mitjans d'Octubre del 2007.

Dolors, per molts anys diumenge...

ep, l'has de ballar davan tota la penya amb el Carles i espero reportatge fotogràfic, jeje

Los Diablos - Fin de semana

dons això.............

gràcies

m'arriven comentaris vostres deixats en el meu blog de que em troveu a faltar els meus escrits, a mi !!!


ostres, que bonic que em digueu aquestes paraules i que desperti aquests sentiments i més en persones aparentment desconegudes totalment per mi........


no puc dir res....


no vull dir res....


ja veus, de casa ningú es preocupa de mi.


a la feina els hi tinc dit que haig de venir a treballar cada dia, que si un dia no vinc i no he avisat, cal que truquin a ...........

house

notaràs com una cosa que pica molt,
sobre tot no et moguis,

desprès et plorarà l'ull i

potser estornudis.

sobre tot no te'l remenis.

ja està,

a que no ha sigut res?

ho veus dona,

no te'l burxis!! em diu ell

aaagggg pica mooolt!! afageixo jo.

us ha fiblat mai una vespa?

dons igual!!

si tot va bé ja no cal que tornis.

si es repeteix,

tornarem a cauteritzar,

d'acord?

be, li hauré de fer cas i

que no em burxi el nas no sigui que

torni a sagnar i hagi d'acabar altre cop,

a l'hospital.

em fa mal el cap,

poder que faci cas als meus doctors,

el otorrino d'una banda i

al cròniques d'un altre,

Jordi Casanovas m'ha dit...
no et sembla que hauries d'apagar l'ordinador uns estona?

(i tú que no dorms mai o que?)

buaaaaaaaa.

coixí de plomes

Entro al portal, agafo l'ascensor.

Cooking, que volia dir?

Un cop a casa directe cap al diccionari.

Sàharaponent, però casum deu Joan

si això es el meu atlas particular!

Val aprofito per esbrinar on és

lamevaillaroja, tinc curiositat.

Al costat el Refranyer català-castellà.

Com era allò de tires la Pedra Lletraferida i

amagues la mà?

Res, que no ho trovo.

Soroll al replà?

La Moni que sense fer soroll,

es pensa que no ho sé,

es torna a aixugar les sabates en

la meva catifa.

I aquest cop no ve sola.

Ho fa amb la seva amiga Bet.

Segur que va de cap a engegar la tele

i veure el seu programa preferit :Hoy cocina mamá

Ui, ja es tard i comença el compte enrera.

He de fer tantes coses encara,

coses meves, d'aquí i d'allà,

de tot i de res, clar

com sempre descric la meva manca d'organització.

Dec estar en hora baixa !

No, si ja m'ho diu l'Ana ,

nena, els teus sentiments són

com Imatges i Paraules.

Això mateix, ara En Pep hi diu la seva, també!

Vaig a trucar a l'avi ,

m'ha d'explicar com arrivar Al Rocar de Tiana.

Clar que pensant-ho bé,

poder que pari a fer un kit cats en el café d'Ocata ,

tot llegint el cróniques

sense deixarme els escrits perduts de

la paremiosfera, curiós nom per

a tot un personatje.

I la tira, que bona!

I es que aquest Robertinhos es la ostia!

sempre aconsegueix fer unes connexions amb

el dibuix i les noticies que al final sembla

un confessionari mental tot plegat.

I és que com diu perplex,

des que va deixar de guanyar-se la garrofa,

sembla que vagi "caminando en el desierto". Com jo.

Ep! sense pretensions de cap mena, je je però millor

que truqui ara a moi de tiana i aixì

el convido a sopar, que és el seu cumple.

Sí, diu que ara puja, mentre li prepararé

un edugoncas amb gel.

Em sembla que poso música, a veure aquest cd, si bé

Llàgrima de lluna, sensual......clar!

posaré un mocador de seda a la llum de la tauleta

per tal que hi quedi una zona iluminada

i amb la claror de la seva transparència,

li demanaré em faci un striptease.

Segur que ell vol fer allò de "tens un racó dalt del món"!

tot cobert de plomalls.........sense comentaris.

Mentre a fora el pluguim constant

està esperant ser un tempesta.

Desprès del sopar, em ve la mandra.

Que em puc quedar a dormir?

si està tant bé aqui.

No, si ja dic jo que de fora vingueren que

de casa et treieren!

-Clar baldufa meva, clar que et pots quedar (uf quin rotllo)

- Au, bona nit i tapa't.

Sona un timbre.

És el teléfon, ja es de dia?

-Si? Ei que sóc la Marta ,

Vaja festeta eh guapa!

Vinga que ja fas tard!

Ostres si, espera que em dutxo i en deu minuts ens

trovem al Té la mà Maria.

Hauré de pensar en agafar el llibre de treballant la terra,

que entre els forats que darrerament tinc a la feina,

segur que l'acabo.

No sé, em penso que em deixo algo segur,

però es que en sou tants que........

de bon mati

encara no surt el sol per damunt les teulades de les cases de l'altre costat de la plaça

tinc els finestrals oberts i les orenetes pasen xisclant tot just per davant

núvols grisos amenaçen pluja i

la plaça roman en silenci.

hi ha tanta pau,

per que he de deixar-vos per anar a treballar?

poder ja no em caldrà ni sortir al carrer,

no hi ha res de bo allà.

vosaltres, sí els que esteu ara llegint aquestes ratlles

em doneu mes vida que tot el que hi ha fora.

les noticies de la pujada del tipus d'interes,

del barril brend i altres tonteries del pp

em fant tornar de cop a la realitat.

encara faré tard......

bon dia tingueu tots i

un bon finde els mes afortunats.

jo continuaré per aqui.

dia a dia

Com estem avui?

-psé

Que mires?

-no sé

Que vols saber?

- ......?

I si no té sol.lució, que?

-ja

No vas bé

-si, ja ho sé !

Que hi pots fer alguna cosa?

-no

Aixì dons?

-res

....esbandeixo el respall de dents,

m'acosto,

-em sembla que hauré de netejar el mirall.

dona'm la ma

bufarà el vent altre cop?
m'has de dur ben lluny d'aqui
tant me fa si ets tramuntana o xaloc
peró porta'm a un altre lloc.

bufarà el vent altre cop?
porta'm amb bona gent
tant me fa el seu color, la seva olor
però porta'm amb ells.

bufarà el vent altre cop?
porta la pau al meu cos
tant me fa d'on vingui ni amb qui vingui
però porta la pau al meu cor.

bufarà el vent altre cop?
dona'm la mà i marxem junts
lluny, ben lluny d'aqui
però dona'm la ma
fort, ben fort
que cap altre tempesta
pogui desfer aquesta unió

dona'm la mà altre cop.

invents

Quan em vaig casar per segon cop li vaig demanar al meu marit que busques la forma de poder fer servir el portàtil des del llit.

I es que hi ha dies que em fa tant mal l'esquena que es imposible d'estar seguda mes enllà de la meva jornada laboral.

Una era més jove que ara i segons com tenia "certs compromisos" amb l'empresa.

Mai ho vaig aconseguir. Acabar la feina si, lo del meu marit.

Tinc un petit racó on hi ha instal.lat l'ordinador i com m'hi pasava masa estona i es veu, no li feia cas a ell, que es quedava adormit al sofà,

tant bon punt acabavem de dinar, això si, veient aqui hay tomate i altres bestieses diverses, va començar a dirme que lligava per internet.

O sigui que jo acabava la feina des de casa per estar junts i ell asegurava que lligava, feia xats, etc.

De sobte va deixar d'acompanyarme a comprar els divendres al mercat, tot i sabent que jo no puc dur pesos ni tirar del carretó.

Deia que m'entenia amb el xicot on comprava la verdura i la fruita.

Els dies de festa anàvem a esmorçar plegats, xocolata desfeta a la rambla i quan era l'hora de comprar el diari, ell mai recordava el que valia.

De sobte vem deixar de comprar-hi el diari.

Deia que m'entenia amb el quiosquer.

Va succeir que el meu germà de tant sols 38 anys va caure malalt de càncer i una, que es creïent però practicant a la seva manera,

anava de tant en tant a l'esglesia.

Deia que m'entenia amb el capellà.

No vaig deixar d'anar a l'esglesia.

Segons ell tenia tants "amics" a la feina.....sí, ell en tenia proves, deia.

Però mai pagava res, per tant jo no podia deixar de treballar, i jo continuava dons tenint "amics" a la feina.

I aixì va continuar fins que començàren els crits i les amenaces.

I la resta ja us ho podeu imaginar.

Que per què us explico tot això?

En primer lloc per què no vull silenciar-ho ja que es un problema que patim masses dones. A mí em va pasar l'ú de Maig del 2006.

En segon lloc per què aquest post està escrit des del nou llit que m'he hagut de comprar (m'ha deixat el pis vuit), això si

amb una mena de soport que jo mateixa m'he fet,

per poder escriure i llegir-vos des del llit.

I es que ja ho tenia que haber vist.

El dia que ems vam casar tot va canviar des del mateix moment que va increpar, de sobte:
I tú per què no has plorat al casament, eh?!

el meu consol

Estimar em resulta fàcil i senzill,
l'atracció, el respecte i la complicitat.
Ser l'un per l'altre,
sentir-te tú estimat.
Ser cada un de nosaltres, ell mateix.
Veure'm reflectida en el teus ulls,
sentirme part de tú mateix,
sentir que t'importo,
saber-te el meu consol,
sentir que ets la força que em manca,
saber que hi ets,
sentir com em cuides,
saber que tú ets estimat.
Agafar-te la mà,
amanyagar-te els cabells,
besar els teus ulls mentre fem l'amor.
Estimar és vital en la meva vida, i dons
perquè em resulta tant difícil de trovar-te?
Si fins i tot t'he deixat ja de buscar,
si fins i tot he deixat de creure que existeixes?
I és que sense estimar i sentir-me estimada
no puc viure, ho sé.
Tot de sobte es fa fosc, cauen el núvols i d'ells
una pluja intensa demana permís
colpejant amb força els vidres,
permís per acompanyar les meves llàgrimes,
permís per raure al meu costat,
per ofegar-nos plegades tot sanglotant en soletat.
I és que estimar ja és vital per la meva vida.

el passeig

en aquest passeig em vàres donar la mà el primer cop
en aquest passeig ens vàrem abraçar i ens donàrem el primer petó
en aquest passeig vàrem fer el nostre primer passeig, plegats.

per aquest passeig he caminat amunt i avall
per aquest passeig, amb tú una de sola
per aquest passeig, sola un munt de vegades.

veien aquest passeig has estat testimoni de les meves llàgrimes
veien aquest passeig m'has abraçat tant dolç que me l'he endut amb mi
veien aquest passeig he sentit per primer cop que importo a algú, tot i la distància.

des d'aquest passeig jo, et vaig dir adéu el primer cop
des d'aquest passeig aquests dies ens han passat un munt de coses
des d'aquest passeig he sentit la teva pau, ha estat amb mi uns instants.

espero retrovarte de nou, en aquest el nostre passeig.

gràcies per obrirme els teus braços.
per la meva baldufa

En Martí

a veure, venen dos dies de festa i tots desapareixeu, val.
dons demà quan torneu jo seré camí de la ciutat que veieu a la fotografia a veure si trovo al Marti (el teu Marti, Jordi), a veure un vell conegut i escampar una mica les boires que porto al damunt.....com diu una blogcaire de per aquí, a veces, pasa.

per cert, tornant al tema dels refranys que si tenen o no tenen traducció, per si de cas, el diré en castellà per que tots ho entenguin:
"es de bien nacido, ser agradecido" dons gràcies Frank.

pregunta als blogcaires amics

teniu alguna idea del per què de cop i volta, quan entres de nou al teu blog, veus que aquest ha canviat?
li falten gadgets que li habies posat i d'altres han canviat de lloc?
us ha pasat alguna vegada?
per què?
com ho puc arreglar?
agraeixo per endavant les vostres propostes.
sabeu, se us estima en aquest blog, de tot cor.

entre d'altres hi tenia el comentari comparatiu entre la pena que no compleix un maltractador i la pena que compleix un noi de nom Franki per haber despenjat una bandera espanyola d'un ajuntament, el primer camina lliure pel carrer i el segon es a can brians.
també hi tenia música, la recordeu?
i el premi que m'habia entregat amb tanta tendressa, l'stiper.....snif.

dedicat a totes les dones

avui no diré res per que elles dues ja ho diuen tot,

La Premio Nobel de la Paz 1991 Daw Aung San Suu Kyi y la médico Cynthia Maung, ambas birmanas, resultaron galardonadas hoy con el Premi Internacional Catalunya 2008 de la Generalitat, que cumple 20 años y se entregará en noviembre.
Suu Kyi (Rangún, Birmania, 1945) es hija del comandante Aung San, que firmó el tratado de independencia de esta antigua colonia británica. Es una de las principales defensoras de los derechos civiles en su país, gobernado por una junta militar desde 1988. Está en arresto domiciliario desde finales de 2003.

Cynthia Maung (Rangún, Birmania, 1959) trabaja desde 1988 en un población tailandesa de la frontera con Birmania, y desde entonces ha organizado equipos médicos que se desplazan con mochilas a la selva para curar a los desplazados que allí se ocultan.

sense paraules amagades

la mentida, sempre present.
la mentida, sempre escaïent.
la mentida, com a compliment.
la mentida, com acaronament.
la mentida, com a tendresa.
la mentida, com a promesa.
la mentida, el llençol amb el que embolcalla
la meva vida.
deixi ja d'una vegada d'estar present
en la meva vida!
li ho dic parlant, cridant, plorant,
però no em vol entendre.
marxi ja d'una vegada, deixi'm tranquila,
com es pot explicar quelcom a qui no ho vol entendre?
deu estar contenta,
ja ha malmés la meva vida.

La Chica del Puente (Facto Delafe)

7 de Maig: PER MOLTS ANYS CARLES!

set, desitg ardent i impacient...d'amor?

maig,temps de floretes, temps d'amoretes.
maig, enramades amb qué se sol guarnir els carrers per festejar el bon temps.
cantar maigs, cançons amoroses que els galants canten a les enamorades a la finesta.
aigua de maig, miraclera com la rosada de sant joan, fa tornar maques les noies.
maig, més de casoris, temps de flors i amors......però també "si et cases al maig, ben segur que manarà la dona més que tu".

nascuts al 1942...Jimi Hendrix,Emilio Gutiérrez Caba,Stephen Hawking,Felipe González Márquez,Aretha Franklin,Iñaki Gabilondo,Paul McCartney,Terenci Moix, Lou Reed,Francesc Pi de la Serra,Martin Scorsese, Carles Casanoves(qui?).

el nombre sis, es ambivalència i equilibri, unió dels dos triangles, foc i aigua i símbol de l'ànima humana.
correspon a les sis direccions de l'espai, dues per cada dimensió, el cub té sis costats i el dau, sis números.
hi hà un sisè sentit, digali seny o intuició,el món va ser creat en sis dies (el seté es va descansar).
el sisè manament de la llei de déu prohibeix les accions impures relatives al sexe, per això es creu que el diable influeix en el nombre sis.
A l'Apocalipsi, el sis-cents seixanta sis és el nombre de la Bèstia.
l'estrella de sis puntes o de David, dos triangles capiculats i superposats, l'àntic sistema de numeració sexagesimal, els mesos, els dies, les hores, els minuts i segons.

La sisa, antic impost sobre els comestibles, correspont a la sisena part, d'aqui la paraula cisar(distreure una part d'una quantitat, qui no li ha cisat alguna vegada el canvi a l'avi quan ens feia anar a comprar el diari o el tortell els diumenges?)

ara toca matemàtiques,
us imagineu tot això dues vegades?
6 i 6 = 66 que no es el mateix que 6 més 6
6 x 11= 66 o el que és el mateix 11 vegades 6
algú que en fa 66, però de que? kilos, kilometres, anys.......

em sembla que començo a desvariejar, ara no recordo que estava buscant,......el set de maig del 1942, poder? i per que? coi no ho recordo!!!

bé, em sembla que hi posaré una mica de musica a tot plegat per que si us he de dir la veritat, no sé a que bé el post d'avui, m'he liat, es que m'he liat.

ves per on

quan era petita mirava amb una mena d'enveja i suspicàcia les companyes de clase que els hi donàven premi de mates o literatura o gimnàs...
de més gran, mirava amb molta indiferencia quan a algún company de la feina li donàven "publicament" un premi "de paraula" per ser el millor en......
ara que ja sòc gran em miro moooolt de lluny això dels premis, no m'agraden però que hi farem.
però no puc negar que Striper m'hagi donat el premi al blog brillant 2008 m'ha omplert d'orgull per una cosa molt senzilla.
em vaig apuntar a això dels blogs per culpa d'una particula a principis d'abril i sense tenir ni idea de com es feia, he anat montant el meu mon particular amb l'ajuda i confussió (tot s'ha de dir) de tots vosaltres.
Resulta que l'he de pasar a d'altres companys, cap problema, la qüestió es per què a uns si i a d'altres no....llavors penso, anomeno a cinc companys en representació de tota "la comunitat" blogcaire, us sembla bé?
gràcies a totes i a tots.

pel Rocar de Tiana per què m'agrada la seva poesia i per que avui(7 de Maig) és el seu cumple!!!
per l'Atles Particular per què és el culpable d'haber-me ficat aqui.
per Lo blòg deu Joan per què m'agrada molt la seva forma de dir-me guapa!
per Moi de Tiana per que em fa riure molt amb el seu Ramastok i
per A veces Pasa por que me gusta su forma de ver la vida y de explicar sus emociones!

i si resulta que algú el té repe........que?
espero que no.

avui estic emprenyada...

i per tant no penso fer post, aixì amb un parell de COLLINS


la foto l'he treta del Google.....

per les MARES i les que no també!

blogcaires d'arreu feu el favor d'ensenyar i deixar triar a les MARES........
avui els hi toca a elles........
i les que no ho sigueu, TAMBÉ
per totes les edats, (n'hi ha un que ha millorat amb l'edat, bé poder dos, o no?)

aqui hi habia penjats videos de
Conneri, Sean Conneri
Pitt, Brad Pitt i
Gere, Richard Gere.........

si em perdo em busqueu a l'.........

tot asseguts i en companyia......


un toc d'humor també asseguts i clar, en companyia.....

pel navegant.

el cant de les sirenes, es això el que tant temen els navegants? Pateixen poder pel seu vaixell, que ells en creuen la seva única riquesa?

el cant de les sirenes, es això el que tant esperent els navegants!
Gaudeixen de llurs cants, cor endins, allà on ningú els hi pot pendre!

el cant de les sirenes, es això el que tant enyoren els navegants? Records tornen a ells, d'allò que ningú sap que hi era.

sirenes, acaroneu els seus rostres,que en les seves arrugues hi trovareu els records d'antigues conquestes.

ahir em vàreu pillar el post però jo el publico igualment, i ara que? Llamps i rellamps! com a mínim em mereixeria un tall de tortell i vaset de vi dolç d'aquells dels diumenges, no?

2 / maig / 2008 16:11

resposta a una pregunta plantejada en un blog

el pasat 19 d'abril llegia en un blog del que no puc recordar el nom, on es demanava si hom sabia la traducció al català del refrany "a rey muerto, rey puesto".
com una devades es una mena de cul inquiet, va establir els seus contactes i ja en tinc la resposta, aixì que la publico aqui i us agraïré que si la coneixeu, li feu arrivar.Vagin les gràcies per endavant.
en català, el que fariem servir es "El rei és mort, visca el rei" .
dons el fet de dir tant en castellà (muerto/puesto)com en català mort/visca no es res mes que dir adeu al que acava de marxar i hola al que acava d'estrenar.
o sigui ens despedim del mort per donar tot seguit el visca al nou vingut.....aixì de senzill.
el que si m'han remarcat molt i molt es que no es pot buscar ni intentar aconseguir una traducció literal dels refrenys, sigui quina sigui la seva procedencia; depen en molt bona part de la cultura de cada lloc.

-Enciclopèdia Catalana. La traducció que dóna a la frase “a rey muerto, rey puesto” és “ el rei és mort, visca el rei”.