Ja tenim els resultats, l’abstenció la
protagonista.
I qui n’ha sortit guanyant? El Partit Popular
en el conjunt de l’estat.
Ara digueu-me que això és bo per a Catalunya.
Al Parlament Europeu s’hi fan moltes coses i
algunes de molt bones per municipis com ara per exemple on visc actualment,
Sabadell.
Moltes de les infrastructures que s’han fet
han estat finançades amb capital europeu i, tot i que s’ha col·locat el cartell
indicatiu, no ha faltat l’alcalde que hi ha anat corrent i de pressa a fer-si
la foto que és el que més li agrada de la seva feina, fer-se la foto i marxar.
Poder per que només parem atenció a les “fotos”
dels diaris i no veiem el que s’hi escriu, encara que estaré d’acord amb
vosaltres que no tot sempre és del tot veritat ni s’explica amb objectivitat. Poder per que fins i tot no ens
interessa gens el que hi diuen els diaris, poder per que preferim la darrera pel·lícula
del plus enlloc dels debats amb que darrerament ens obsequia “la nostra” els
divendres al vespre. Poder per que pensar una mica per nosaltres mateixos ens
es pesat i farragós. Preferim excusar-nos darrera la tant sentida frase “pel
que fan els polítics…” jo passo. "Si no anem a votar i veuen que hi ha una
elevada abstenció s’adonaran que no ens agrada el que fan..."
Dons no senyores i senyors, no.
Tant sols expressant la nostra disconformitat
amb un vot en blanc, fent el senzill gest de perdre cinc minuts en anar a
votar, és el que veritablement donaria “números” per a que els polítics, la premsa,
els ciutadans tots, generéssim el debat de per què “hi ha un elevat nombre de
vots en blanc”. Només així.
Ahir tots els candidats pensaven en els seus resultats, que si hem guanyat, que si em crescut, que si això o que si
allò. Res de l’abstenció llevat d’anomenar-la de passada “per que toca”. Però a
partir d’aquí tot segueix igual. Fins i tot ja s'esperava!
No em posaré a valorar ni la feina, ni el sou,
ni res en particular dels polítics, que ara no toca.
Ara toca parlar de per que no heu anat a votar
i heu expressat amb el vostre vot en blanc, la vostra disconformitat amb els projectes
polítics que ens posen damunt la taula.
Això si que és el que tocava.
Jo si vaig anar a votar, no vaig trigar ni
cinc minuts, ho vaig tenir clar.
Estimo el meu país Catalunya, hi vull
representants en el Parlament Europeu que vetllin pels interessos d’aquest país
que per altra banda, sé del cert que s’hi fixen més allà “tan lluny, oh Europa
que quedes lluny” que no pas en el conzejo de loz diputadoz del gobierno
ezpanyol…