dissabte, 20 de juny del 2009

i la vida segueix com si tal cosa...

Avui em crida l'atenció a la Vanguardia digital aquesta noticia just al costat d'aquesta altre.
Jutjeu vosaltres mateixos...
Personalment us recomano de llegir amb atenció i escoltar els videos de cada un dels racons de la darrerra noticia.

dissabte, 13 de juny del 2009

una carta als diaris

El pasado jueves día 11 a las 15,15 de la tarde tenia visita con el doctor del servicio de Inspección Médica para "valorar" mi incapacidad temporal.
Desde octubre del 2008 estoy oficialmente diagnosticada de Fibromialgia a lo que debo añadir dos operaciones graves en la columna lumbar a nivel L4L5 y L5S1, atrodresis instrumentalizada, injerto de crestas iliacas con reicidivas, etc.
Todo esto me ocasiona un dolor insoportable que todavía no entiendo como soy capaz de sobrellevar.
Pues bien, después de una primera visita con el citado "doctor" y de haberme remitido a otras dos visitas con un medico forense psiquiatra y a un instituto reumatológico que parecía la casa del terror, me recibe con 45 minutos de retraso.
Me empieza a leer los diagnósticos con una "abierta sonrisa sarcástica" en su cara y con acento prepotente e insolente. Dicha situación me deja paralizada. ¿Como es posible que me estén maltratando de esta forma tan descarada, a mi una persona enferma? ¿Como es posible tanta mala educación y falta de respeto por el paciente?
Cuando llegamos a una fase del informe psiquiátrico, a la frase de "al parecer también por haber sufrido episodios de violencia doméstica" aquí es donde su cara más se iluminó y su sonrisa se tornó en burlesca... 
¿Al parecer? Existen dos denuncias con sus correspondientes juicios que así lo corroboran. ¿Y como puede un "doctor" burlarse tanto y tan abiertamente de una persona y ya no digamos de un paciente?
Huelga decir que los informes emitidos están mal informados y redactados, ya que en una página indica que no tengo radiculopatía y a la siguiente dice todo lo contrario. Este mismo informe manifiesta "incapaz de realizar cualquier esfuerzo físico". Y en el informe psiquiátrico indica "que la paciente toma morfina para sus lumbalgias" cosa que es totalmente falsa y fácilmente demostrable.
Una vez finalizada la lectura de "la sentencia" me dice mirándome muy fijamente y sin abandonar su cara de placer "usted se mueve, usted camina, usted puede trabajar" A lo que yo pregunto, ¿no lo estará diciendo en serio?  Y el "doctor" responde "esto es lo que hay".

Abandono la consulta en la que ha tenido lugar la entrevista y en la que ahora entiendo por que no dejan entrar a terceras personas, para que no haya testigos del maltrato que allí se ejerce y me dirijo a poner una reclamación directamente en el mismo servicio de ICAM de Barcelona, en el paseo Valldaura.

Ahora estoy preparando un escrito para dirigir a la Sra. Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya y a continuación emprender las acciones legales correspondientes contra ellos.

He sido tratada como nunca en mi vida hubiera imaginado por los que se suponen deberian protegerme, me he sentido ridiculizada, despreciada y pisoteada. 
Yo sencillamente soy una persona enferma con largos años de evolución y que sufre fuertes dolores, tiene movilidad reducida, etc.

Señor "doctor" a las Instituciones que usted representa, nos vemos en los tribunales y que su burla se cierna sobre usted.

dilluns, 8 de juny del 2009

jo si


Ja tenim els resultats, l’abstenció la protagonista.
I qui n’ha sortit guanyant? El Partit Popular en el conjunt de l’estat.
Ara digueu-me que això és bo per a Catalunya.
Al Parlament Europeu s’hi fan moltes coses i algunes de molt bones per municipis com ara per exemple on visc actualment, Sabadell.
Moltes de les infrastructures que s’han fet han estat finançades amb capital europeu i, tot i que s’ha col·locat el cartell indicatiu, no ha faltat l’alcalde que hi ha anat corrent i de pressa a fer-si la foto que és el que més li agrada de la seva feina, fer-se la foto i marxar.
Poder per que només parem atenció a les “fotos” dels diaris i no veiem el que s’hi escriu, encara que estaré d’acord amb vosaltres que no tot sempre és del tot veritat ni s’explica amb objectivitat. Poder per que fins i tot no ens interessa gens el que hi diuen els diaris, poder per que preferim la darrera pel·lícula del plus enlloc dels debats amb que darrerament ens obsequia “la nostra” els divendres al vespre. Poder per que pensar una mica per nosaltres mateixos ens es pesat i farragós. Preferim excusar-nos darrera la tant sentida frase “pel que fan els polítics…” jo passo. "Si no anem a votar i veuen que hi ha una elevada abstenció s’adonaran que no ens agrada el que fan..."

Dons no senyores i senyors, no.

Tant sols expressant la nostra disconformitat amb un vot en blanc, fent el senzill gest de perdre cinc minuts en anar a votar, és el que veritablement donaria “números” per a que els polítics, la premsa, els ciutadans tots,  generéssim el debat de per què “hi ha un elevat nombre de vots en blanc”. Només així.
Ahir tots els candidats  pensaven en els seus resultats, que si hem guanyat, que si em crescut, que si això o que si allò. Res de l’abstenció llevat d’anomenar-la de passada “per que toca”. Però a partir d’aquí tot segueix igual. Fins i tot ja s'esperava!
No em posaré a valorar ni la feina, ni el sou, ni res en particular dels polítics, que ara no toca.
Ara toca parlar de per que no heu anat a votar i heu expressat amb el vostre vot en blanc, la vostra disconformitat amb els projectes polítics que ens posen damunt la taula.
Això si que és el que tocava.
Jo si vaig anar a votar, no vaig trigar ni cinc minuts, ho vaig tenir clar.

Estimo el meu país Catalunya, hi vull representants en el Parlament Europeu que vetllin pels interessos d’aquest país que per altra banda, sé del cert que s’hi fixen més allà “tan lluny, oh Europa que quedes lluny” que no pas en el conzejo de loz diputadoz del gobierno ezpanyol…

Prova de seguretat

 Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu