escolteu...

M'ha posat gran somriure en els meus llavis,
i tendressa en el meu cor.
Hi ha persones que haurien de ser-hi sempre...

premeu aquí

ostres!

ei, sorpresa!!!
i el tinc repe, he he
el primer me'l va regalar skorbuto i
el ara me'l regala instints...
ai senyor, ves qui ho diria
inventaré alguna coseta
per posar-los tots
em fa tanta ilu!!!
ole ole,
plas plas,
boing boing,
si, val, ja paro ...

incomprensible

m'identifico amb la dona
que feia servir aquestes flors
en el seu blog,
amb el que li va pasar
i el que hi deia,
absolutament amb tot...
PROU!

demano temps

Confiar no és lo meu, ho sé,
sempre la cago.
Creure, tampoc,
malgrat em quedi sempre el dubte.
He lluitat fins plorar sang per que tot fos diferent.
Però no hi ha res a fer.
No puc lluitar contra corrent, tampoc vull ja.
El darrer cop em vàren dir:
ens ha entrat un àngel a casa,
amb un somriure d'orella a orella.
I ho vaig creure, per fi habia arrivat la meva hora.
Però aviat li vàren arrencar les ales,
el vàren llençar al mes fons dels pous.
I ja no espero res.

Avui no hi hauran comentaris,
avui poder el meu sigui el darrer.
Necesito temps.

per que et quedes a casa i et tanques...escolta!

tanqueu els ulls,

escolteu molt bé el que hi diu...

va més enllà d'una senzilla cançó,

no troveu?

"necesito trovar tots els misteris que t'ha fet gran"

"tu ets la meva llum, necesito una guanyadora, la més eficaç."

"....i com et trovo a faltar cada matí....només penso en tuuuuu, "

"només en la teva addictiva obvietat..però sé que alguns et troven ingenua i més aviat tirant trivial que ets superadictiva, que ets una guanyadora...."

"m'agrada aquesta alegria que desprens aqui..."

un simple gest, i ...

Amb un simple petó a la punteta del nas.

Amb una tímida mirada.

O tant sols obrint-me la porta,

per deixar-me passar.

O preguntar, estàs bé?
Posant la meva mà vora teu,

mentre dorms.

mentre jo t'escalfo els teus peus glaçats a l'hivern.

Pensar en tu al llarg del dia.

Mirar lo guapo que estàs,

avans de sortir de casa.

Orgullosa per que no tens ja un pel de tonto.

Ressegint dolçament la suau corba de la teva ...

Celebrant el cap d'any, sols, a casa.

I tant sols un simple gest....

Tant que m'agrada i

tant poca que n'he rebut.

La Maria Jesús ha pensat en mi, altre cop, i jo us pregunto...

Per vosaltres, que és la tendresa?

Ja semblo ell.
Amb molt de carinyo, per tu.
Sí, ja ho sé, poder no t'agraden.
Però a mi m'hes ben igual!

el meu cor em parla

"em sobrevisc en un cos de cartró"

Seguiré fil per randa la geografia del teu cos,

però no podré estar a l'alçada del que esperes.

El meu cos ja no és el que era,

mil agulles el malmeten
s'ha tornat feixuc i pesant i em corseca,

poder no tindràs paciencia.

Però jo sempre et faré costat

malgrat tempestes,angoixes,

pors i desconsol,

si em vols estimar aixì.

Sempre que els dos siguem un de sol,

respectant la nostra identitat.

Com l'oreneta vegila el seu niu,

que ningú em gosi de malmetre el nostre,

aquí si, el meu cap va molt depresa,

i com ella, defenso a mort.

No tinguis por amor meu,

no tinguis por.

Tú hi poses el temps i la força que no tinc i la teva estima envers a mi,

jo hi posaré tota la tendressa i el coratge que ens calgui,

tot per tú, si mai et trovo,

si mai m'acceptes tal com sóc,

si t'hi atreveixes.

No serà fàcil,

ho saps?

Però l'un al costat de l'altre,

ens en sortirem segur.

M'agradaria poderte dir

que t'estimo.

la fotografia es presa des de la finestra de casa meva,

aquest matí,

l'escrit es meu,

d'ara al vespre,

sola i amb les habaneres de Calella

de fons(TV3)

trovar el motiu

Intento aferrarme a la vida,

sola no puc.

Si jo mateixa ja no ho sóc,

d'on treuré dons el motiu?

No em serveix el cop a l'esquena,

ni tampoc la paraula de cal tirar endavant

o que existeix un futur.

Resto inmóvil a l'espera
de que, segur que no,

poder de qui.

Però malmesa la confiança,

Aguantaràs tu les meves pors?

Pagaràs tu els meus negits, en silenci?

Vetllaràs tu els meus mals sons?

Ningú està dons

al meu costat,

ningú.

no puc escriure res....

i com estic completament d'acord amb el que diu...que faré?