Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
divendres, 16 de maig del 2008
el passeig
en aquest passeig em vàres donar la mà el primer cop
en aquest passeig ens vàrem abraçar i ens donàrem el primer petó
en aquest passeig vàrem fer el nostre primer passeig, plegats.
per aquest passeig he caminat amunt i avall
per aquest passeig, amb tú una de sola
per aquest passeig, sola un munt de vegades.
veien aquest passeig has estat testimoni de les meves llàgrimes
veien aquest passeig m'has abraçat tant dolç que me l'he endut amb mi
veien aquest passeig he sentit per primer cop que importo a algú, tot i la distància.
des d'aquest passeig jo, et vaig dir adéu el primer cop
des d'aquest passeig aquests dies ens han passat un munt de coses
des d'aquest passeig he sentit la teva pau, ha estat amb mi uns instants.
espero retrovarte de nou, en aquest el nostre passeig.
gràcies per obrirme els teus braços.
per la meva baldufa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Prova de seguretat
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que...
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
Content de veure't contenta!
ResponEliminaLes estrelletes... és el millor lloc per trobar-s'hi, per viure-hi ni que sigui una estona. Potser només a la lluna s'hi està tant bé...
Que us hi trobeu sovint, a les estrelles o al passeig, però que us hi trobeu de gust.
Hola Menta Fresca! He vingut fent saltirons dels del blog del Jordi i la Marta, passant pel del Carles casanoves i cap aquí. M'agrada come t presente i tot el que dius. M'agrada molt la poesia. Tornaré a passa r per aquí. Una abraçada.
ResponEliminaVeig que vas fent una col·lecció de fotos d'Andorra, i aquesta deu ser ben recent, avui fa aquest temps i el riu baixa d'aquesta manera.
ResponEliminaJa veuras com els teus dessitjos es faran realitat!!!!
ResponEliminaPef fi...estavem tant sols.Ben trobada i si l'has trobat, Al·leluia...!
ResponEliminaEstavem tan sols com ho diu l'amic Carles, clar, pero a Andorra de sol no en havia tant, ja veig! En tot cas, em sembla que aquests dies van ser-te molt profitosos i me'n alegro! ;D
ResponEliminaRealment bonic...
ResponEliminaVeig que aquest passeig significa molt per a tu... m'ha fet molta il.lusió que em visitessis perquè el teu blog és un dels que més m'agrada. Hi ha sentiments, tendresa, humanitat... qué bé que m'has visitat! M'has alegrat el dia!
ResponEliminaun bon passeig doncs.
ResponEliminasegur que també fa una olor especial.
Hola Menta Fresca,
ResponEliminaDeu n'hi do, que maco que es aquest escrit. Trist però.....
Estem a l'epoca de les tristeses potser?
O ens hem deixat anar de cop.
Intens el teu passeig.
Cuidat molt
Molt bonic. M'ha emocionat.
ResponEliminaUn petó