la mentida, sempre present.
la mentida, sempre escaïent.
la mentida, com a compliment.
la mentida, com acaronament.
la mentida, com a tendresa.
la mentida, com a promesa.
la mentida, el llençol amb el que embolcalla
la meva vida.
deixi ja d'una vegada d'estar present
en la meva vida!
li ho dic parlant, cridant, plorant,
però no em vol entendre.
marxi ja d'una vegada, deixi'm tranquila,
com es pot explicar quelcom a qui no ho vol entendre?
deu estar contenta,
ja ha malmés la meva vida.
La Chica del Puente (Facto Delafe)
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pil... -
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
La mentida... fa mal a un i a la rseta... que marxi...
ResponEliminaVaja, que no sigui res...
ResponEliminacompra't un matamosques, un repel·lent per a insectes o algo!
La mentida .. pero fins on es real la vida?
ResponEliminaLa mentida es necessaria per viure i per fer feliç, encara que sigui de forma momentènea. El que no s'ha de fer mai, és enganyar al personal en un únic dessitg, el de fer mal.
ResponEliminaLa veritat ha produït en el mon més
tragedies que les mentides. Per que
moltes vegades, la veritat és cambiant i el que avui és mentida demà no ho serà . És un joc però que pot arribar a ser pervers.
sembla una oració per foragitar el esperits mentiders...
ResponEliminaTu no la vols, el problema és del qui la diu, la viu, si la vida és una mentida per segons qui...malament rai!!!! Petons!
ResponEliminaJo no vull la mentida com a forma de vida, però abans les iaies dèient que s'han de dir "mentides piadoses", no com norma sinó com a consol. Jo no he estafat mai a ningú, però jo, en un moment determinat en la feina, no vaig dir la veritat. Vaig declarar beneficis, per que si no els Bancs hem tallaven els crèdits i els descomtes de lletres. Vaig mentir per PAGAR MËS, aixi vaig salvar una petita empresa i el treball de uns quants treballadors !!.
ResponEliminaAixò la única persona que en va sortir perjudicada, vaig ser jo.
Era l'any 1993. hem va costar un infart de miocardi i vaig tenir que rehipotecar casa meva.
Encara ho estic pagant. El setembre de l'any que vé, acabo de pagar-la. Vaig fer malfet?.Jo ho tornaria a fer!!! Aniré a l'infern.
estimats blogcaires, la mentida no porta enlloc llevat de casos MOLT comptats, com el del Carles i d'aquets n'hi han molt pocs. Digali pregaria,estrip, però la mentida fa mal al que menys culpa en té, per més que hi ha qui et diu que la vida et torna el que dones. I jo encara no he trovat res contra ella, particula, et ben asseguro que ho compraria. Tant sols pots tornar-te desconfiat, mes i mes conforme passa el temps i llavors et quedes sol...es una dura lluita.
ResponEliminaMENTA FRESQUETA
ResponEliminaLes mentidas no van em mi....prefereixo callar abans de mentir. Callar potser es tambe una manera diferent de mentir, quan obviem la veritat, intencionadement, callem una mentida.
petonicos per tu, sempre,a la galtona dona, no t'espantis...