bufarà el vent altre cop?
m'has de dur ben lluny d'aqui
tant me fa si ets tramuntana o xaloc
peró porta'm a un altre lloc.
bufarà el vent altre cop?
porta'm amb bona gent
tant me fa el seu color, la seva olor
però porta'm amb ells.
bufarà el vent altre cop?
porta la pau al meu cos
tant me fa d'on vingui ni amb qui vingui
però porta la pau al meu cor.
bufarà el vent altre cop?
dona'm la mà i marxem junts
lluny, ben lluny d'aqui
però dona'm la ma
fort, ben fort
que cap altre tempesta
pogui desfer aquesta unió
dona'm la mà altre cop.
De vegades que se'ns emportin és el que més desitgem eh... M'agrada com tots :)
ResponEliminacesc, ets encantador!
ResponEliminaHola Menta Fresca,
ResponEliminaNo puc dir que m'agradi. M'ha entusiasmat. El trobo preciós, d'una dolçor...........
Tan de bó t'agafin de la mà de la manera que desitges.
Una forta abraçada
i tant
ResponEliminasi bufarà el vent un altre cop,
i et portarà segur, molta sort!
vinga, som-hi ... salut
ResponEliminaDe la ma sempre millor.
ResponEliminaEls trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!
ResponEliminaSentir una mà amiga que agafa la teva, deixar-se portar, deixar que l'aire netegi les pors i les tristors.
ResponEliminaSi no tinguessim aquesta esperança, què seria de nosaltres?
horabaixa, si tant de bó,mentre prenc la teva abraçada.
ResponEliminaestrip, avui està tot encalmat...
mossèn gràcies per aproparte a casa meva, benvingut.
ebp, un altre spam segur!
skorbuto,per això ho deixo escrit, per trobar aquesta esperança.
Fa hores que estic intentant posar-me
ResponEliminaen contacte amb tu, però quant la ma
es posa sobre "comentarios", no deixa
obrir-se quan premo el botó. M'encanta el que has escrit- Que cap altre tempesta pugui desfer aquesta unió, done'm la ma altre cop...quant
tornem cansats al vespre a casa...Això que és de la meva collita
es de una poesia meva.
Els versos s�n preciosos... les unions de veritat poden fer front als obstacles i a totes les tempestes
ResponEliminaEl vent, com l'amor, sempre torna a bufar. I les il·lusions sempre tornen.
ResponEliminaPer cert, he llegit el post anterior i només puc dir el que sempre he pensat: Més val estar sol, que mal acompanyat.
amic Carles,em complau que t'agradi ja que son paraules que surten del meu cor.
ResponEliminamaria jesús, gràcies per les teves paraules.
Avi, tant de bó que torni a tenir il-lusions.Gràcies.
Sí que tens facilitats per a escriure coses, tu...Ets dotada!!!
ResponEliminaI m'agrada molt Souad Massi (però ja ho sabies).