Una ploma cau suaument des del cel.
Me la quedo mirant i sense pensar en res, la segueixo.
la barra del bar.....
...un túnel llarg i fosc
els tamborets....
...son els vostre suport
amb copes a la mà...
.....sentiu reforçada la vostra auto estima.
Us sentiu importants durant una estona,
desprès tot es oblit...
la barra del bar...
els tamborets...
les copes a la mà...
Passos indecisos
també sense direcció.
Sabeu on voldríeu anar
peró no podeu, no la trobeu,
....recordar per oblidar
....oblidar de tant recordar.
Fotesa, covardia, camí sense retorn.
Ho vaig intentar, no ho vas voler.
Tot de cop,
sense mes, sense paraules.
Tot es diferent des de llavors.
No, no em dieu que hi ha esperança,
que sempre troves un nou camí, no
no m'ho digueu,
que no ho vull sentir!
El meu cos ja no aguanta,
el meu cor es buit,
el meu cap ja no sap que pensar
ja no sap, ja no sap.
Segueixo la ploma,
surt corrents...
Es allà, damunt el riu!
em crida!
camí envers la mar
em crida!
Però no puc,
la vull seguir
però no en tinc el valor...
Per l'Agustí, a mitjans d'Octubre del 2007.
Noia, no t'encaparris més, surt a fora, respira a fons i espera, la
ResponEliminavida és una espera constant i una esperança desesperada, espera i confia sens confiar. La vida dona molts toms i mai saps que hi trobaràs
a la propera cantonada.
De moment tens una pila d'amics blogaires.
MENTA FRESQUETA
ResponEliminaOstres entro hi veig els ingredients, per un gin tonic( i a mes a mes de Bombay, la meva preferida), pero avui en venen basques, es que estic de resaca.....segueixo llegint i jolines em fas sentir ...que de cop m'enfonso al sillon, nena, el teu cap pot ser que no pugui pensar, i que et sembli que ja no aguantes mes, pero obre be els ulls, potser el que hi ha fora no es tan dolent.
petonicos, sempre per tu.
amic carles, això faig, sortir a fora i els teus pensaments no poden ser més clars, aixì vaig.
ResponEliminamartona, de tant en tant el cap i el cor ens fa males pasades, quan vols estar prop dels que estimes i et rebutjen amb l'excusa més absurda posible, surten aquests pensaments. De fet el post era més curt, però ves per on una trucada de teléfon pot fer "desmarevelles".
No és pas fàcil no seguir la ploma i trobar l'esperança no...
ResponEliminaA vegades cal arriscar i seguir la ploma....
ResponEliminaLa ginebra és molt dolenta per a mi. La ginebra i la llimona amarga em poden fer enviar e-mail amb fotografies a la gent de poca confiança i destruir les meves amistats.
ResponEliminaHolaMenta,
ResponEliminaCada cop que't llegueixo m'agraden més els teus escrits. Noto però cada cop, una melangia que crec que et fa patir.
No sòc ningú per donar consells. Però tristement, quan una cosa acaba, acaba.
Segur que en trobaràs d'altra. L'ùnic que a vegades ens encaparrem.
Prova-ho !!!!
Caram! De què ens cantes, ara? Deixa la ploma fer-se la nedada però tu, no hi vagis, que no és l'època dels banys per les mentetes. Agafaries fred, això no val res com a remei .
ResponEliminaUn gin-tònic de Bombay...és la millor manera de dir veritats. Aprofita els efectes. Poden ser màgics.
ResponEliminaPetons
Potser no és el moment de sentir això que no vols sentir. No t'ho diré pas, ara mateix. Només escolto les teves paraules, i després entendre i sentir...
ResponEliminaM'alegro que t'agradi l'aigua. Una abraçada.
Tens raó, no t'ho direm però ens tens aquí, ja ho saps.
ResponEliminaLa vida té això, el blanc, el negre i el gris. De vegades, però, no interpretem bé els senyals, estem més tovets, més sensibles... i ens fan mal coses que en d'altres moments no ens farien. Una bona pelu, una faldilla ben maca i respirar l'olor de la menta, l'alfàbrega... a trobar el vermell i el lila, i el groc i el verd. Ells s'ho perden! Em sembla, però, que aviat sabran què s'han perdut... Recordes el mirall què et deia: - Que maca que ets!
(el mirall veu més enllà d'una imatge, veu fins i tot el cor).