en resposta a "deixa't estimar"

Avui, com fa ja un parell de dies, plou. Avui, com  fa ja molts de dies, he llegit els vostres escrits. Avui, un de vosaltres em diu , "deixa't estimar". Avui, com ahir i com demà penso, jo ja em vaig deixar estimar, jo ja em deixo estimar, jo ja em deixaria estimar. I es que estimar i sentir-se estimat és el motor del món, de la vida.

El fet però és que no hi ha ningú disposat a estimar a una persona en la meva situació, amb les meves circumstàncies.

Això és el que passa.

Que si em fa mal? Si, i tant que em fa mal. Però que vols, és el que hi ha.

I no vull sentir a parlar d'esperança i molt menys que cal tenir fe en el futur, que demà poder serà tot diferent. Per que no, no ho serà.

De totes formes, gràcies per intentar-ho.

estones a la cuina

Arribo de la cuina.

Estic fent un pastis de poma d'una recepta que he trobat mirant pels blocs de cuina.M'agrada cuinar per afició, per agradar, per obsequiar, no per obligació.
Preparo els ingredients.
Avui he acompanyat a la meva filla a fer-se unes olleres a una coneguda òptica de la ciutat.
M'ha sorprès desagradablement el tracte rebut.
Tot i que ja teníem les olleres triades, la persona que ens ha atès no era la mateixa que ho va fer ahir.
Començo per posar la farina integral d'espelta, el sucre, el llevat i la vainilla. No hi posaré sal.
Com no les trobava no ha dubtat ni un moment en mal parlar de la seva companya.
Remeno amb cura els ingredients, ha de quedar ben amorosit.
Em costa molt cuinar o fer qualsevol cosa que comporti una estona dreta i quieta en la meteixa posició, i fa mal.
Els altres no t'ho veuen, no t'ho senten, a voltes parlant amb terceres persones encara n'hi ha que no s'expliquen com és que et pot fer mal el cos. Tot? et pregunten. I com?
Com? Recoll"piiiiiiiiii" dons que et fa mal tot, ves.
Jo els hi explico que és com quan agafes una forta grip, que et fa mal "toooot" el cos i només desitges agafar el llit? Dons igual.
Ja tinc el pastis al forn, mitja horeta suau, suau.
I el cansament. Fer qualsevol cosa suposa un gran esforç, un gran repte.
Esforç anar fins a tres cantonades on hi ha el Mercat a comprar la verdura i la fruita?Dons si. Esforç llevar-te cada dia i trigar més d'una hora per poder posar-te en marxa? Don si.
Esforç prendre la dutxa, assecar-te el cabell, ho enteneu ara per que el duc ja tant curt, aprofitant que arriba el bon temps? Bé, bon temps també és un dir ja que hores d'ara, mentre penso aquest escrit, està plovent i fins tot porto un jersei, tinc la fresca ficada al cos.
El forn avisa que el pastis ja està a punt per abocar-hi el glass.
I no us parlo ja de la memoria, de com falla, de com no puc dir la paraula que vull tot i tenir-la present.
Senzillament hi és però no surt.
Us explico tot això per que...
Per que he passat la major part del dia sola, sense parlar amb ningú que no sigui amb mi mateixa. Això si, no ho faig en veu alta. Bé, a vegades si. Jo i les meves circumstàncies.I es que em feu companyia, no us ho podeu imaginar.
Poder viatjar pels vostres blocs i llegir-vos fa que el meu dia a dia sigui més fàcil de dur.Entre estona i estona, ara un bloc de fotografia on veig de prop un ull i el que en ell s'hi reflexa, ara un altre on deixes constància que estàs enfadat pels esdeveniments d'aquesta setmana en les universitats, l'actuació de la policia i de determinat col.lectiu d'estudiants. Ho bé tu, que parles dels defectes de les persones com una qualitat més que ens fa diferents dels altres. I també tu, que somies desperta però poder voldries fer-ho dormint, que m'expliques que la vida pot estar en un silenci, en una mirada, quan raó tens bonica i com desitjo que tot el teu mal son acabi duna p"piiiiiii" vegada!
Sembla que el pastís ja està, bé no ha quedat malament i té un bon aspecte.
Noteu l'olor que fa?
La propera vegada ho faré millor, o no...
Per cert, us en deixo els ingredients:
un grapat de blocs

força dolçor

un parell "d'ous"

dues cullerades de llevat per "fer pujar" els ànims...

dues cullerades d'0li "del bo, jeje", queda més amorós

un toc d'especies, addients per acompanyar els moments, mmm

ben remenadet tot plegat, click per aqui, click per allà

una estona en el reader a foc suau, que no es cremi!

i amor, molt d'amor, el que hi poseu quan escriviu i el que jo hi poso,quan us llegeixo.

Gràcies per voler pasar aquesta tarda amb mi.
A les mans hi tinc olor de poma ensucrada amb flaire de vainilla i mantega, pobre ordinador.

important, guardar els comprovants de compra

Mira que fa anys que convisc amb mi mateixa i sempre és la mateixa historia.
Mira que anar a comprar, un cop tens clar el que et cal i/o t'agrada i el que i/o et convé, és senzill.
Dons en el meu cas no.
Ja puc triar jo mateixa o deixar que ho facin els altres, sempre em quedo amb la peça tarada, aquella que té un cop, li falta una plana, està mal cosida, tant se val, sempre, sempre, sempre l'única peça feta malbé, aquella es per mi.
Si, ja ho sé que esteu pensant que no serà tant, però es que ho és, i mira que hi ha vegades que desespera, però és la meva creu. Sempre he de tornar a canviar-ho. Creieu-me quan dic sempre.
I clar, amb les persones m'he adonat que és el mateix.
Avui mirava llibres que tinc de fa temps i he trobat les Cartes d'amor de Pere Calders que el darrer i últim home amb qui vaig compartir la meva vida, Agustí es diu, em va regalar per recordar sempre deia "que un tres de desembre de 2006 tinc molt clar que t'estimo, el per què? Ni idea, T'estimo i prou".
Ho va escriure en el llibre un dinou de gener de 2007.
El primer que m'ha vingut al cap és tornar-li el llibre per correu però l'he començat a rellegir i he recordat que em va agradat els fragments que en vaig llegir.
El tal Agustí va ser una persona que em va donar tot allò que sempre m'ha mancat i poder ja algun altre cop ja us ho he dit, carinyo i tendresa. Però també te dos vicis  que varen poder superar aquestes dues qualitats.
Com una aranya, quan prepara la seva teranyina que li ha de proporcionar el tant preuat aliment, va utilitzar tot el seu poder de seducció, us asseguro que és molt, per fer-me creure la dona més meravellosa d'aquest món.
I sort que quan ja va estar ben servit, vull dir que va veure complert el seu objectiu envers a la nostre rel.lació i a la finalitat que li havia donat, va decidir desaparèixer en qüestió d'hores, si HORES.
Bé, dons aquesta tarda pensava que a diferencia de quan compres en uns grans magatzem on "si no està satisfet li retornem els seus diners", les coses es poden canviar, la gent no.
I així ha estat la meva rel.lació amb "l'altre sexe", com qui va a comprar uns pantalons que al principi són molt macos però que un cop estrenats, resulta que estant esfilagarçats.
Però clar, en aquests casos, com no tenia els comprovants de les "adquisicions" dons m'he hagut de quedat amb "els morts".
Per cert, m'és ben igual si algún dia arrives a llegir aquest escrit Agustí, que tot pot ser en aquesta vida.

serà que arriva el bon temps?

Fa un dia molt maco.
La plaça que tinc davant de casa es plena de vidres trencats, colls d'ampolla, segurament aquesta nit hi ha hagut festa. Cal arribar a aquests extrems? Decididament no.
Tot caminant he anat a recollir un objecte personal que vaig deixar oblidat en l'empresa on treballava. Us puc dir que només m'ha saludat el guàrdia de seguretat, la resta han fet com si no em coneguessin. Pobre gent.
Desprès he enfilat camí cap a un supermercat situat a la Rambla del poble on visc. Aquest passeig l'he compartit amb xavals que semblaven estudiants, que per obrir-se camí no han dubtat ni per un moment en donar-me un seguit d'empentes. No m'ha agradat gens.
He arribat al super, he anat decidida a buscar l'única cosa que volia, he fet cap a la caixa. Una senyora gran amb el carretó del super vuit, contant a poc a poc els diners del seu bitlleter, endreçant les cartes que deu haver recollit de la seva bústia, sense pressa. M'ha mirat malament, que poder tinc tard? No, però el que duc a les mans em pesa i ni tant sols s'ha mogut per que ho pogués deixar damunt la caixa. A la fi, quan ja s'ha decidit a recollir la seva compra i jo he pogut pagar la meva, he rebut un altre empenta de mans del seu carret de la compra. Cap disculpa. Tampoc m'ha agradat gens.
Ja de tornada em fixo am la gent que camina per la Rambla. Una senyora mira l'aparador d'una botiga on segurament es fixa en els nous banyadors de senyor, poder pel seu marit. Penso em com m'ha anat a mi i en lo sola que m'he quedat. No em sento bé.
Els uns caminen depressa, massa a poc a poc les altres. Aquestes que no tenen res a fer llevat de quedar amb les amigues per lluir ja el nou model de la primavera i criticar de ben segur als seus marits. Probablement si no fos per ells no us podríeu permetre aquesta bona vida que dueu. Ja sabeu que sempre he cregut en la família i en el respecte, malgrat no ho he tingut mai. I no serà que no ho he intentat. Em poso trista.
Passo davant de la casa on viu la meva filla. Ahir vaig tenir un disgust amb ella. Em torna a venir al cap el respecte per la gen gran que em van ensenyar de petita. Ja tinc pressa per arribar a casa, el cap em dona voltes.
Suposo que serà la calor que ja es comença a fer notar i que tan feta pols que em deixa, o bé serà que dec tenir baixa la pressió i em cal prendre una coca-cola, a poc a poc com em va recomanar el metge. Aquesta tarda hi vaig, a veure com estic.
Em sento segura i protegida a casa, les coses que no m'agraden les puc deixar fora, si mes no de moment.
Sort que encara aconsegueixo plorar i això em relaxa.
O poder ja no?

blocs

Te sentit un bloc on ningú hi deixa comentaris?
Que ho fa que n'hi ha que en tenen molts i n'hi ha que no en tenen quasi be cap o fins i tot cap?
Afinitat de conceptes?
Amistat?
Interessos comercials?
Interessos personals?
Proximitat geogràfica?
Que us mou a triar-ne un i l'altre no?
Si el teu fos un d'aquests blocs, continuaries amb ell?
Per que?

quotidianitat

Aconseguir despertar-me a les vuit enlloc de les sis.
Recordar que avui hauries fet 40 anys i que la teva petita et necessita.
Navegar una estona per entre els vostres blocs i llegir una aposta per la continuïtat o no de diferents blocs més enllà del 2014.
Veure que expliqueu al facebook i al twitter.
Sortir a passejar amb la tranquil-litat de qui no te res mes a fer, tot prenent el sol.
Prendre un cafè i fixar-me en la senyora amb la bossa de loewe , anell de tous, portamonedes de prada, xupa de pell i amb tres bosses de compres diverses, cap de menjar.
Llegir el diari i comprovar que les noticies son sempre esperançadores, cada dia mes.
Veure que els preus de les diferents botigues en les que bado estan pels núvols però no son buides.
Alçar la vista al cel per si descobreixo ja alguna oreneta.
Rebre una trucada per que em volen dur un tros de truita de patates que han fet pensant en mi.
Regirar l'armari per començar a canviar la roba de lloc i pensar que cal llençar coses.
No poder fer neteja encara de un munt de papers que fan mal i ja van sis mesos.
Pensar per un moment en que deveu estar fent algún de vosaltres, sou tant joves encara.
Veure des de la finestra com un home busca en el contenidor d'escombraries, i em fa llàstima.
Pensar en el darrer article llegit sobre la conveniencia o no de treure els diners del banc, que no estan segurs, que no ens diuen la veritat sobre els seus estats de comptes, uf.
Rebre una trucada, la meva filla vindrà a sopar.
Seure davant l'ordinador a compartir tot això amb vosaltres.
Anar a llegir una estona...
I que n'ha sigut de Darfour? 
Continuo pensant que el 2014 queda massa lluny.

per mi, per tu, per elles

Diuen que avui és el meu dia i el teu. El d'ella que hi és i els d'elles que ja no hi són.
Però el nostre dia és cada dia, en cada moment, en cada cosa que fem, en cada gest que hi posem, en cada pensament oblidat, en cada mirada que es perd, en cada gest rebutjat, en cada amor correspost.
Estiguis sola o acompanyada, soltera o casada, vídua o divorciada, a tú que estimes una dona o per tú que estimes un home, o molts...
Tingueu salut o estiguem malaltes, amb penes o sense elles, gaudim d'aquest dia i dels demés si podem, també. Amb el cap ben alt les coses es veuen diferents. Prova-ho.
Avui no recordaré res, no faré res, simplement deixaré que flueixi, aniré de passeig caminant amb el pas dels meus sentiments, deixaré que el cor prengui el sol, que a la meva ànima li toqui l'aire. Per un dia no tocaré de peus a terra.
El sol ja entra per la meva finestra. L'obro i em deixo enlairar suaument per la seva escalfor.
Demà serà un altre dia.
Dia Internacional de la Dona.