el cant de les sirenes, es això el que tant temen els navegants? Pateixen poder pel seu vaixell, que ells en creuen la seva única riquesa?
el cant de les sirenes, es això el que tant esperent els navegants!
Gaudeixen de llurs cants, cor endins, allà on ningú els hi pot pendre!
el cant de les sirenes, es això el que tant enyoren els navegants? Records tornen a ells, d'allò que ningú sap que hi era.
sirenes, acaroneu els seus rostres,que en les seves arrugues hi trovareu els records d'antigues conquestes.
ahir em vàreu pillar el post però jo el publico igualment, i ara que? Llamps i rellamps! com a mínim em mereixeria un tall de tortell i vaset de vi dolç d'aquells dels diumenges, no?
2 / maig / 2008 16:11
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
Un tall de tortell i un gotet de vi dolç no em semblen prou. Com a mínim, el doble. Per poder compartir-lo. Si busques algú, pots pensar en mi!!!.:)). Bon cap de setmana!!!
ResponEliminaLas sirtenes cantan nomes als mariners?
ResponEliminales sirenes talment, si...però es que tú no ets un mariner, sriper?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCom diu la cançó de L'EMPORDÁ,
ResponElimina"la sirena s'ha fet un xic ençà,
un xic ença el pastor de la muntanya i s'ajuntaren al bell mig
del plà i junts..."
A Catalunya també en tenim de sirenes...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPotser s'ha de voler, o poder sentir les sirenes.
ResponEliminaD'altra banda, el meu avi deia que malament el dia que no sentim les sirenes, perquè aquell dia l'ambulància et ve a buscar a tu.
Era un home pragmàtic, no llegia a Homer.