Això es una de les coses que diu l'informe que m'ha redactat el metge per entregar la propera vegada que tingui de passar la nova inspecció al ICAM de Barcelona.
Be, es una cosa que ja la sabia. Altres cops m'heu llegit que la meva situació personal i familiar fa que estigui forces hores a casa, que no pogui seguir una vida anomenada "normal", etc. Ets com la majoria o a fer-te fotre!
Fa ja deu dies que la meva filla ha marxat de vacances i m'he fet càrrec del Carbó, el nostre gos. El gos ja té una edat i està fotut, té una lesió a la zona lumbar que fa que no camini bé i sigui inestable amb les potes del darrera. A més ja fa uns dies que el sento queixar se i rondinar pel baix, però no aconsegueixo saber el perquè. Fins aquí cap problema si no fos perquè l'he de treure a passejar tres cops al dia i no puc recollir el que "deixa" al carrer, amb la qual cosa em miren malament. A l'hora caldria rentar lo cada cop que surt, cosa que jo no puc fer. Però ho faig encara que desprès no em puc posar dreta i he d'anar al llit al menys una hora. Ara, pel Carbó el que faci falta. M'ha donat tantes bones estones i amb tanta estimació!.
Val, uns dies passa però ella ja m'ha dit que no sap quan tornarà, que tant pot ser finals de mes, que no li expliqui coses del Carbó, "ai mama!" em contesta. I jo que he de fer? Dons callar i preguntar me quan algú pensarà en mi, en el meu benestar, en procurar me una bona qualitat de vida, en ferme saber que es a la vora...
Tant la meva cunyada com el meu germà son de vacances. I jo me n'alegro per ells que ho poden fer i gaudir-ne. Però oi que haurien pogut trucar-me algun dia, sabent com saben que estic sola? Pos no.
Risc d'aïllament social.
Cada dia, a primera hora del mati, surto a caminar una estona abans no piqui la calor. Faig a l'hora un cafè mentre aprofito per llegir el diari i estar "en contacte" amb la societat. Això si, us ben asseguro que cada cop em queden menys ganes d'aquest contacte.
La setmana passada demano hora per dur el cotxe a revisar nivells, em diuen dilluns a les 8 del mati. Dilluns que sóc a la porta i em pregunten que estan amb la majoria del personal de vacances, que per què he vingut. Clar, li ho va dir la meva companya que vingues avui per què ella, avui comença vacances! I jo penso, a mi que m'expliques! Dons que em dóna hora pel dia 26 i ja està. Que aquells dia el noi que "la radio" es el darrer dia que treballa i si cal treure la radio per enviar la a "fàbrica", passarà un mes... Però si el meu cotxe tan sols té un any! Que vol dir que em trauran la ràdio i l'enviaran a fàbrica? A Alemanya? Per favor, però si nomes s'ha quedat un cd de musica sense sortir! Ha, dons aquest mati em truquen el taller que em canvien el dia 26 pel 31. Però anem a veure, si no hi serà el "noi" de la ràdio!! Llavors? Ai, es que el dia 26 no la podrem atendre... Sense comentaris.
Risc d'aïllament social.
M'adreço a l'ajuntament per tal de veure com tinc la reclamació per la imputació de coeficients d'IBI que vaig interposar l'any 2007 (si, ho heu llegit be). Dons avui, desprès d' haver-hi anat tres cops amb anterioritat i, haver-me dit que encara no ho tenien resolt, em diuen que jo no sóc la titular. La titular? com que no ho sóc? En som dos de titulars, al 50 % cada un, de moment i fins que no es celebri el judici el dia 30 de Setembre. Dons que el titular es "ell". Mira que els hi he explicat de bones maneres però res a fer. He intentat no posar me més nerviosa del que ja ho estava, he intentat no dir cap paraula fora de to. Ara em tocarà, altre cop, acudir al Síndic de Greuges?
Risc d'aïllament social.
Aviat arribaran les pluges de l'estiu, espero. I cada cop que plou fora de casa, també plou a dins de casa. I d'això fa ja dos anys. Tothom "passa" del tema, així que al setembre, amb la meva advocada, iniciarem accions legals pertinents. Us creieu que algú dels veïns s'ha interessat per saber que em passa? Que l'administrador de finques ha fet quelcom? Per no fer ni ha convocat reunió de veïns per tal d'evitar el tema, i ja fa més d'un any de la darrera. I a la Cambra de la Propietat ja se m'han tret de sobre, tot i que hi pago una quota a l'any. Millor que es busqui un advocat abans no passin els deu anys d'obra nova.
I es que entre els fets que varen succeir el passat mes de maig del 2006 i els darrers, ja en són tres, TRES els advocats contractats. Curiosament totes dones.
Front a un jutjat primer penal i ara civil, front a una demanda contra la Seguretat Social i ara front a la demanda per a deficiències en l'habitatge del 2005.
Us feu una idea del cost econòmic i psíquic que això representa més la incertesa del dia a dia.
Risc d'aïllament social.
I qui no!!
Sort que us tinc vosaltres per mitjà d'internet i que em permeteu que us ho expliqui.
Companyes i Companys d'aquest petit meu món particular d'internet:
Si sou del les persones a qui les coses acostumen a sortir be, que teniu família i amics que us estimen, recolzen i us volen per quelcom mes que l'interés social i/o econòmic que us puguin treure, considereu vos AFORTUNATS, jo estic contenta de saber que us van les coses bé, em dóna força per dir me a mi mateixa,
Menta,
És l'excepció que confirma la regla! Formes part de les estadístiques i per tant, t'ha tocat, així que ajo i agua.
I com vaig sentir dir ahir a una iaia de 91 anys, andalusa ella, "el seu pare li va dir de joveneta, ganaras el pan con el sudor de tu frente, no con el de enfrente!"
HAHAHA molt bona!!
Us estimo, des del més xicarró fins al més ganàpia!
