gràcies a la vida

Us he dit mai que m'agraden molt?

Gràcies per tenir una filla

com la Gemma.

Gràcies per la preciosa Ariadna i com no,

pel Xavier i en Sergi.

Gràcies per l'avui,

per l'ahir i segur, pel demà.

Gràcies per deixar-me veure el sol cada dia,

malgrat plogui.

Gràcies per tornar-me les llàgrimes,

aixì puc ja plorar.

Gràcies per permetre'm d'intentar

tornar a viure de nou.

Gràcies per trovar encara coses que

em sorprenen i em fan riure.

Gràcies per haber trobat aquest lloc

on encabir els meus pensaments.

Gràcies per que, malgrat la "okupa",

tinc salut.

Gràcies a vosaltres,

per llegir-me i deixar-hi escrits,

i per comptar amb mi, oi caragol?.

Gràcies.

Disfruteu-ho amb mi

resum

Si, ahir dimarts dia 25, dia de la no violencia contra les dones, vaig estar en l'homenatge a Las Mariposas, tres germanes dels 60 que vàren ser mortes per intentar defensar allò en l que creien, per estimar als seus marits.
I no va ser fins el 1993 que el Parlament Europeu va "decidir" que aquest dia 25 de Novembre, data en que vàren ser asesinades a cops en una selva, Las Mariposas, seria el dia del dret de la dona. Em perdonareu la meva ignorància, que és molta, però hi ha coses que encara em sorprenen.

Bé, vaig encendre espelmes, vaig plorar mentre pensaba en que m'habies convertit i em com de malament i perduda que em fas sentir.

Si, vaig plorar al bell mitg de la gent, no em va importar, vaig intentar que no pases, però no en vaig ser capaç.

Suposo que és el que he de fer.

Donar la cara i enfrontarme a aquest fet i a la nova situació, sola. Sí, em podria haber preguntat si volia que m'acompanyés, pero estic segura que ni s'ho va plantejar, senzillament, no hi va pensar, però llavors les meves llàgrimes haurien estat compartides i haurien sigut més lleugeres i alliberadores, aixì encara em vaig sentir més copçada, triste i malmesa, oblidada.

Que sigui el que déu volgui.

La fotografia és de george (si la puc trobar a ca seva, per què cercarla al google?)un blog de fotografies que us recomano. Gràcies noi!

25 de Novembre, dia INTERNACIONAL de la NO VIOLENCIA CONTRA LES DONES

En el que va d'any ha mort una dona cada setmana,
en tot el territori peninsular.

PROU!

TALLA AMB ELS MALS ROTLLOS

AQUI TENS EL MANIFEST

Si coneixes algú, home o dona o nen,

mira-li els ulls,

escolta'l, compren-lo i no la/el jutgis,

AJUDA'L.

Digues la teva.

Per totes les que ja no hi sou, que heu quedat pel camí, per que no en siguem més.
Per l'home que ho pateix en silenci, per que no en siguin més.
Pels nens, que no es poden defensar, sobre tot per ells.

crisi? amén...

Ben mirat, estic pensant en que ens hem convertit.
Sortim en la tapa de capces de regals,
en papers d'embolicar regals,
en clauers i samarretes per regalar.
I tot això sense demanar royaltys.
No estan els temps per regalar rés!
Mare de Déu senyor,
quanta roba i quan poc sabó,
i que neta que la volen,
i sense picador!
En que deuries estar pensant Senyor?
No has sentit a parlar de crisi?
Ara tindríem un bon coixí.
No si ja dic jo,
se us en va anar el sant al cel... Senyor!

stop

46.000 euros per una mare i una filla,

26.700 euros més per arreglar el desperfecte del caixer.

Reflexionem:

Tenia una mare i una filla, brutal.

Arreglar dos caixers automàtics valen més que la vida d'una persona.

Pareu, que jo baixo!

PROU A LA VIOLENCIA, SIGUI QUINA SIGUI, VINGUI D'ON VINGUI!
--------------------------------

46.000 euros para una madre y una hija,
26.000 euros más para arreglar los desperfectos del cajero automàtico.

Pensemos:

Tenia una madre y una hija, bestial.
Arreglar dos cajeros automáticos tiene más valor que la vida de una persona.

¡Que paren el mundo que me bajo!

¡CONTRA LA VIOLENCIA, SEA LA QUE SEA, VENGA DE DONDE VENGA!

La distorsió de la realitat

"com no me'n recordo de res,
tampoc no me'n puc oblidar"
corre, Quiet.
al@s que penseu en mí, de tant en tant, gràcies sempre.

dia de tormenta

miro...

parlo...

camino,

malgrat el camí sigui difícil...

espero, haurà valgut la pena...

sense títol

Amb l'ànima perduda,
al vell mig del camí,
amb les mans buides,
amb el cor per omplir.

Ara noto que el fred arriba,
ara sé que serà llarg l'hivern.

Amagant-me de les meves pors,
amanyagant-me amb les meves il·lusions,
acaronaré tendrament els meus records,
abraçaré amb dolçor el meu coixí,
adormiré poc a poc el meu bateg.

Amor negat,
amor comprat,
amor traït,
amor amarg.