Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pil... -
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
Gràcies, per visitar el bloc;-)!!
ResponEliminaCertament no hi ha per on agafar el tema de'n Franki, si és delicte (que per mi no ho hauria de ser) doncs que el facin fer serveis socials, o algo, però ficar-lo 2 anys a la presó com si haguès matat algú... francament penso que tenen por d'aquells que no pensen com ells!
Potser el tema a reflexionar és: Tanta por els fem?
Vinga ja m'hi nire passan!
Salut i República!!:P
hi ha dies en que no puc escriure i llavors faig volar la imaginació, això es l'únic que no m'han pogut pendre
ResponEliminaQuins catxondos, els havaneros!
ResponEliminaM'ha recordat un cert tango que acostuma a cantar algun veterà quan hi ha cremat en algun poblet nord enllà... El tango de la punyalada en diuen.
Jo per aquets mons també em perderia.
ResponEliminaMENTA FRESCA.
ResponEliminaJa se on et perdries, per l'Emporda, segur......la foto de Peratellada et del-lata, jajajaja....jo de La Bisbal.
petonicos, sempre.