Quan em vaig casar per segon cop li vaig demanar al meu marit que busques la forma de poder fer servir el portàtil des del llit.
I es que hi ha dies que em fa tant mal l'esquena que es imposible d'estar seguda mes enllà de la meva jornada laboral.
Una era més jove que ara i segons com tenia "certs compromisos" amb l'empresa.
Mai ho vaig aconseguir. Acabar la feina si, lo del meu marit.
Tinc un petit racó on hi ha instal.lat l'ordinador i com m'hi pasava masa estona i es veu, no li feia cas a ell, que es quedava adormit al sofà,
tant bon punt acabavem de dinar, això si, veient aqui hay tomate i altres bestieses diverses, va començar a dirme que lligava per internet.
O sigui que jo acabava la feina des de casa per estar junts i ell asegurava que lligava, feia xats, etc.
De sobte va deixar d'acompanyarme a comprar els divendres al mercat, tot i sabent que jo no puc dur pesos ni tirar del carretó.
Deia que m'entenia amb el xicot on comprava la verdura i la fruita.
Els dies de festa anàvem a esmorçar plegats, xocolata desfeta a la rambla i quan era l'hora de comprar el diari, ell mai recordava el que valia.
De sobte vem deixar de comprar-hi el diari.
Deia que m'entenia amb el quiosquer.
Va succeir que el meu germà de tant sols 38 anys va caure malalt de càncer i una, que es creïent però practicant a la seva manera,
anava de tant en tant a l'esglesia.
Deia que m'entenia amb el capellà.
No vaig deixar d'anar a l'esglesia.
Segons ell tenia tants "amics" a la feina.....sí, ell en tenia proves, deia.
Però mai pagava res, per tant jo no podia deixar de treballar, i jo continuava dons tenint "amics" a la feina.
I aixì va continuar fins que començàren els crits i les amenaces.
I la resta ja us ho podeu imaginar.
Que per què us explico tot això?
En primer lloc per què no vull silenciar-ho ja que es un problema que patim masses dones. A mí em va pasar l'ú de Maig del 2006.
En segon lloc per què aquest post està escrit des del nou llit que m'he hagut de comprar (m'ha deixat el pis vuit), això si
amb una mena de soport que jo mateixa m'he fet,
per poder escriure i llegir-vos des del llit.
I es que ja ho tenia que haber vist.
El dia que ems vam casar tot va canviar des del mateix moment que va increpar, de sobte:
I tú per què no has plorat al casament, eh?!
I tú per què no has plorat al casament, eh?!
Carai! No sé què dir-te! Què fort! M'he quedat...
ResponEliminaTot aixo es molt fort,una abraçada forta i molts anims.
ResponEliminaA persones com aquestes ni un hola els donaria... ara has de ser forta que crec que ja ho ets i començar de nou des d'aquest llit que utilitzes per a deskansar i llegir-nos junt amb el suport que tu mateixa t'has fet...
ResponEliminaEstàs de sort, és imbècil, passa pàgina i viu per fi... la teva vida. No et mereix, ni tu hi pots perdre un
ResponEliminasegon més de la teva vida. A la merda!
Que se'n vagi a...
ResponEliminaQuants n'hi caben d'amics al teu llit, ni que siguin virtuals? ;)
I dels altres, és clar, ningú te'n priva...
no dona, ja ho tenia que haver vist no! aquí no hi cap cap sentiment de culpabilitat, em fa l'efecte.
ResponEliminai si ja ha passat, esperem que tot vagi bé ara.
Trobo que ets molt valenta al voler explicar-ho. Una fortíiiisima abraçada
ResponEliminaVaja, que fort... No sé què dir-te, només que et desitjo tota la felicitat del món. Les dones valentes com tu mereixeu un homenatge a cada moment. Una abraçada molt forta.
ResponEliminaSento que tinguis tants problemes amb l'esquena.
ResponEliminaRespecte al bandarra aquest que el fotin, et desitjo que no torni a apareixer a la teva vida.
Felicitats doncs pel pes que t'has tret de sobre!! cuide't l'esquena i el cor, que això ho duràs tota la vida, les persones al final entren i surten!!
ResponEliminaMolts Ànims!!
MENTA FRESQUETA.
ResponEliminaRenoi, quina sort que aquet bretol ja no estigui al teu costat, no importa si t'ha deixat el pis vuit, el que importa es que tens un suport per el pc i a nosaltres per donar-te tot el soport que et calgui a tu, ja saps que de vegades estem relativament a prop, xiula i vindre....
petonets per tu, sempre, dolços i tendres.
amic deric, no cal dir res.
ResponEliminastriper, em quedo la teva abraçada.
cesc,que faria jo sense les teves carones?
carles, no es gens fàcil.
partícula, virtuals hi sou tots, dels altres ni parlar-ne.
estrip, sempre hi veus més enllà, gràcies.
pluguim, cal que se sàpiga però no oblidem que també hi ha homes en la mateixa situació.
marcel, sóc valenta i forta, però no dura.
skorbuto, gràcies pels teus desitjos.
edu, procuro cuidarme, procuro.
martona, si que estem relativament a prop, es cert i se xiular.
em sento orgullosa de l'andròmina que em permet seguir al vostre costat i agraïda per les vostres visites, també als que no voleu deixar la vostre petjada, aquest món particular meu es obert i lliure totalment.
Sense saber qui ets, realment la història m'ha frapat. Quants fills de puta que hi ha pel món.
ResponEliminaLa veritat és que el tema ordinador al llit és de puta mare, tot i que depén com també fa mal l'esquena... Però si està tan bé! A la teuladeta de la terrassa també, de fet allà s'hi està de cullons. Hi estàs convidada, no cal dir-ho! Avui, efectivament, l'espectacle també serà ben maco.
menta fresqueta
ResponEliminaxuila, segur que i vaig o vens.....
petonets per tu.
Menta, la veritat és que aquest post que has escrit és molt dur. Com vas poder viure amb una persona tan malalta, tan insegura, amb tan poca auto estima?
ResponEliminaSi vas ser valenta per fer-lo fora de la teva vida ho reras per a tot.
Una abraçada ben forta.
Gracies per passarte pel meu blog, posaré alguna foto mes al blog i deprès las passaré a PICASSA, ja et donaré l'adreça quan les hi hagi penjat.
ResponEliminaEl teu blog??, sorprenent, molt interessant, emotiu, sensible, curiós.
La vida t'ha fet molt forta i de tot se'n aprent, malgrat a vegades dolgui molt.
Una abraçada.
abeluninbus, que dir d'un home del temps?que gaudeixis de la lluna aquesta nit.
ResponEliminaantonia, gràcies per les teves paraules i empenta i fermesa en el camí pel teu repte.
joan, saps que son les causalitats?
Hola Menta Fresca,
ResponEliminaT'has despullat, i amb aquest fet, t'has netejat d'alguna cosa que embruta. Ets valenta, no tothom sap obrir-se així.
No se que puc dir-te, ni que fer per a tu. No et conec personalment, però això es el de menys. Si puc fer alguna cosa per tu, no dubtis en fer-m'ho saber.
Endavant !!!!
horabaixa,a voltes cal tenir coratje i no callar, gràcies per les teves paraules.
ResponEliminaEn tot cas, estic ben content de no en tenir cap, de marit. Que llegir-te me'n ha fet passar el gust.
ResponEliminapassar no, quitar volia dir. De totes maneres, no càmbia res, que els meus mots són toixos.
ResponEliminaMés val estar sol que mal acompanyat. I segur que ara pots estar a l'ordinador tot lo rato que vols, anar a comprar on te dóna la gana, etc. etc.
ResponEliminaLa llibertat no té preu, i en els mals moments sempre hi ha algú al costat que ens ajuda. No per no tenir parella em de ser infeliços.