Estimar em resulta fàcil i senzill,
l'atracció, el respecte i la complicitat.
Ser l'un per l'altre,
sentir-te tú estimat.
Ser cada un de nosaltres, ell mateix.
Veure'm reflectida en el teus ulls,
sentirme part de tú mateix,
sentir que t'importo,
saber-te el meu consol,
sentir que ets la força que em manca,
saber que hi ets,
sentir com em cuides,
saber que tú ets estimat.
Agafar-te la mà,
amanyagar-te els cabells,
besar els teus ulls mentre fem l'amor.
Estimar és vital en la meva vida, i dons
perquè em resulta tant difícil de trovar-te?
Si fins i tot t'he deixat ja de buscar,
si fins i tot he deixat de creure que existeixes?
I és que sense estimar i sentir-me estimada
no puc viure, ho sé.
Tot de sobte es fa fosc, cauen el núvols i d'ells
una pluja intensa demana permís
colpejant amb força els vidres,
permís per acompanyar les meves llàgrimes,
permís per raure al meu costat,
per ofegar-nos plegades tot sanglotant en soletat.
I és que estimar ja és vital per la meva vida.
És trist i bonic, és... arriba i fa mal i fa feliç, estimar així no tots ho aconesguim eh...
ResponEliminaEs trist que escriguis aquestes coses boniques per que las sentis anims pre que existeix el dema i l'esperança.
ResponEliminaNo et quedis asseguda pensant el que és vital per a tu. Senzillament viu.
ResponEliminaPer cert, el poema de "les mosques" en el blog d'en Jordi no és pas meu. És de n'Antonio Machado. El pots trobar sencer per internet.
Tant de bo que jo fos capaç d'escriure així, però la poesia no esta feta per a mi...
Estic convençuda que una persona amb tanta sensibilitat per dintre ha de ser estimada per força, el problema, pel que sembla, és que no et sents estimada. No tot l'amor ha de venir de la persona amb la que compartim el llit. De vegades trobes més amor en altres llocs. Jo l'he trobat en les teves paraules.
ResponEliminaHola Menta Fresca,
ResponEliminaTot arriba, al seu temps, tot arriba. No tinguis presa. Cap presa. Creume
Una forta abraçada