Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
24 d’abril 2011
res
15 de març 2011
avui he trobat aixo...ironies de la vida.
![]() |
| Prades A.O. |
4 tasses d'AMOR
2 tasses de LLEIALTAT
3 tasses d'OBLIT D'UN MATEIX
2 tasses d'AMISTAT
5 cullerades d'ESPERANÇA
2 cullerades de TENDRESA
4 parts de FE
1 Tona de RIALLES
S'agafa l'AMOR i la LLEIALTAT i es barregen bé amb la FE.
Després s'hi afegeix la TENDRESA, la BONDAT i la COMPRENSIÓ.
S'amaneix amb l'AMISTAT i l'ESPERANÇA i s'hi tira força ALEGRIA.
Jo hi afegiria el respecte, en grans quantitats i també la sinceritat.
Finalment es cou amb un raig de sol.
Com es que jo sempre hi trovo núvols i plou?
02 de març 2011
alguien m'axao un mal fario...
![]() |
| terra de la cuina... |
![]() |
| finestres... |
| i sostres... |
| mes finestres... algú de vosaltres sap com es treu? gràcies. |
09 de febrer 2011
Ostres...
16 de setembre 2010
ja va sent hora...
14 de juny 2010
bitxillos

07 de juny 2010
sobre la marxa
06 de maig 2010
coses petites, coses importants
20 d’abril 2010
dedicat a una poncella...diumenge fa nou anys
10 de març 2010
trilogies
Acavo de veure la darrera pelicula de la trilogia de Millenum i salvant distancies, m'he sentit identificada amb la lisbeth i la seva rel.lació amb aquells que se suposa l'havien de protegir...
I m'he sentit identificada en els seus silencis i desconfiançes en el genere huma, en la seva sol-litut...
Confeso que m'ha agradat la trilogia.
I caminant pel carrer i sense presa, ja que ningú m'espera a casa, he anat pensant en aquests darrers temps i les coses que han anat succeint.
Com fa pocs dies un molt bon advocat matrimonialista de la city em deia no entendre com el meu cas, que la justicia i un bon advocat i un bon jutje haurien pogut resoldre en tres mesos, han trigat més de tres anys i ens trovem pitjor que el primer dia i tot per fer de nou. Jo tambe li vaig fer a ell, la mateixa pregunta. I em va demanar perdó en nom de la professió i es va declarar avergonyit pel tarannà de la seva professió i les diferents interpetacions que hom hi dona, fruit tot de les creençes, experiencies, situacions personals, etc. per les que es deixen dur aquests profesionals,
Aquest pasat mes de desembre, a la meva filla li varen regalar una goseta, la Nana, una barreja de labrador. I com la van treure de la mare amb tant sols un mes, pobreta!, la veterinaria ens va recomanar a fi de socialitzarla amb la seva especie, el contacte amb altres gosos. Dons bé, conec un "senyor" que te una goseta de tres anys i em vaig atrevir a demanar-li si podrie dur la Nana a jugar amb la seva...cosa que va acceptar sense mes problema, "t'aviso i quedem".
Com no em deia res i la veterianria insistia en que era convenient fer-ho avans dels tres mesos i amb un gos de confiança ja que no duia cap vacuna, vaig insistir de forma molt sutil. "Cap problema, contacto via sms", em va contestar. Encara espero una trucada...
El que no entenc es perque si no es te la mes minima intencio de fer res, dons senzillament es diu que no i tant amics.
I com aixo us podria explicar un munt de situacions en que la gent prefereix mentir i quedar "be" davant teu i despres pasar de mi.
I el mes fort de tot es que demano les coses directament i amb sinceritat, sense segones intencions, sense fets amagats i llavors aconsegeuixen fer-me sentir culpable.
Ara he de treballar de que m'he de sentir culpable. De ser una persona bona? De ser sincera? De ser autentica?
Dons tinc un problema.
I cada cop em costa mes comunicarme amb la gent si veig que no m'entenen. Poder no ho faig bé, confeso estar ben perduda i em sento gran i cansada per canviar, no m'interesa... gens.
Tinc un problema, o no...
01 de febrer 2010
si o no...
si, cobro cada final de mes, bé
si, he obtingut el divorci despres de quatre d'anys d'intentar-ho, amb diverses denuncies per entre mitg...
si, la jutje diu que he de continuar pagant JO tota la hipoteca, val
si, tambe diu que he de correr amb les despeses de l'habitatge de lloguer del meu exmarit, pos vale tenint en compte que viu en un lloc "pijo" i que paga mes de lloguer que jo d'hipoteca...
si, tambe diu que no reconeix que jo vaig pagar, de cop, el 50% de la mateixa, vaja
si, tambe diu que m'he "beneficiat" dels diners d'un habitatge venut per "ell" dos anys avans de conviure, como?
si, tambe diu que he gaudit d'una herencia que va cobrar "ell", mande?
si, que com jo cobrava mes que "ell" dons mala sort, ai que joderse!
no, no diu res que "ell" es un maltractador, que be oi?
no, malgrat no confiar en la justicia ni en els seus representants, no sortire de casa durant tot el 2010 per pagar el millor advocat que existeix per l'apelacio, ja no puc fer res mes
no, encara no puc dormir una nit sencera,
si, miro el replà de casa cada cop que entro i surto, tinc por
si, necesito ajuda medica per tirar endavant,
no, no tinc cap problema en reconeixer i aceptar-ho, tu no faries el mateix?
si, us ho he volgut explicar com sempre he fet des d'aquest raco que es casa meva...
m'agradaria tenir un camp de segol
13 de gener 2010
estones
dels tres temes importants que tinc pendents un s'ha solventat,
ja soc oficialment pensionista,
en principi no em caldra patir economicament,
a mi ja m'ha tocat un dels premis grosos de la loteria de la vida...
els altres dos marros ja es resoldran,
quan Deú ho volgui i com ho volgui,
quan les coses no depenen d'un mateix
no val a patir-hi gaire.
I es que no se com m'he de pendre la vida, ara,
vull dir que ahir estava dinant amb una persona a qui feia temps que no veia,
m'ho vaig pasar d'alló mes be,
una conversa sobre la forma de veure la vida i com fer-li front,
una conversa de roba, de gosos, de quitxalla, de moltes coses,
en fi, una companyia molt agradable.
Si, ara direu, aprofita aquests moments, d'acord.
El fet es que cada cop son mes escasos,
mes espaiats en el temps...
I el pensament vola i venen ganes de fer coses,
ganes de tornar a ser feliç,
llavors es quan em dius NO!
Que et pensaves, que m'habia oblidat de tu?
I torna el dolor i amb ell el postrament,
amb ell la desgana i la soletat,
amb ell tocar de peus a terra,
perdre les forces,
tenir mala cara,
deixarme vencer...
Estic treballant en no deixar volar la imaginacio,
tornar a la meva realitat ja em costa molt,
si troves el meu estel, ai si el troves!
05 de gener 2010
nit de reís
un Iphone des d'on intento escriure i donar-vos les gracies pels vostres bons desitjos.
Estem en contacte, us estimo i us trovo a faltar!!!
21 de desembre 2009
El caganer
hehehe
m'agraden
els colecciono
els trovo fantàstic
i diuen tant veritat...
que tingeu uns bons dies!!!!
14 de desembre 2009
ahir em va dir...
01 de desembre 2009
i es que jo hi vull dir la meva!
25 de novembre 2009
avui i cada dia
14 de novembre 2009
a estones mortes...
ja fa massa dies que no em trovo be,
que no tinc esma per res i clar,
descuido als meus "coneguts" i,
aquests s'obliden de mi,
normal.
I com no tinc cap bona noticia per donar,
dons millor callo i us vaig llegint,
ja se que a ningu li agraden aquestes murgues,
menys en els temps que vivim pero,
vull que sapigeu que vosaltres en sou un dels motius
per llevarme cada dia.
Trist?
Ni gota.
D'altra gent no te ni aixo,
aixì que em considero afortunada.
Ah, per cert
no posare mes accents i aixi estalvio feina,
en consultar diccionaris i tambe he observat que,
si algu vol llegir les meves paraules fent servir el traductor,
dons millor no posarlos...
Res, coses meves.
Fins aviat, o no.
Us deixo aquest enllaç per no oblidar.
25 d’octubre 2009
13 d’octubre 2009
demano temps
EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS. |
Mensaje de Mario de Andrade
(Poeta, novelista, ensayista y musicólogo brasileño)
“Conté mis años y descubrí,
que tengo menos tiempo
para vivir de aquí en adelante,
que el que viví hasta ahora....
Me siento como aquel chico
que ganó un paquete de golosinas:
las primeras las comió con agrado,
pero, cuando percibió que quedaban pocas,
comenzó a saborearlas profundamente..
Ya no tengo tiempo para reuniones interminables,
donde se discuten estatutos, normas, procedimientos
y reglamentos internos,
sabiendo que no se va a lograr nada.
Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas
que, a pesar de su edad cronológica,
no han crecido.
Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.
No quiero estar en reuniones
donde desfilan egos inflados.
No tolero a maniobreros y ventajeros.
Me molestan los envidiosos,
que tratan de desacreditar a los más capaces,
para apropiarse de sus lugares,
talentos y logros.
Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera
la lucha por un majestuoso cargo.
Las personas no discuten contenidos,
apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.
Quiero la esencia,
mi alma tiene prisa...
Sin muchas golosinas en el paquete...
Quiero vivir al lado
de gente humana, muy humana.
Que sepa reír, de sus errores.
Que no se envanezca,
con sus triunfos.
Que no se considere electa, antes de hora.
Que no huya, de sus responsabilidades.
Que defienda, la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad
y la honradez.
Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.
Quiero rodearme de gente,
que sepa tocar el corazón de las personas…
Gente a quien los golpes duros de la vida,
le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.
Sí… tengo prisa…
por vivir con la intensidad,
que sólo la madurez puede dar.
Pretendo no desperdiciar
parte alguna de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas,
que las que hasta ahora he comido.
Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz
con mis seres queridos
y con mi conciencia.
Espero que la tuya sea la misma,
porque de cualquier manera llegarás..."
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Arriben nous temps M'hauré de refer de nou De dalt a baix De dreta a esquerra Pel davant i pel darrera Però hi haurà un lloc que on em d...
-
M'he regalat quelcom que feia temps hi anava al darrera, un Iphone des d'on intento escriure i donar-vos les gracies pels vostres bo...






