Avui he descobert
que ja ni tant sols
hi tinc imatge aquí.
Tot rellegint,
poemes passats,
finestres obertes,
aire que corre
i lletres que volen
des de dalt un far.
Onatges de la meva vida
que encara em trasbalsen,
onatges de les vostres vides
que encara m'ofeguen...
Tornar-se a fer una imatge aquí és ben fàcil. Només t'hi has de posar.
ResponEliminaCoi, per mi si que hi ets, el nom t'evoca i només unes paraules i et torno a reconéixer.
ResponEliminaPetons!
Recordo el teu poema
ResponEliminaun home amb un somriure d'orella a una altra.
Espero llegir més poemes de tu.
Només uns dies
i vaig a veure el teu bella Catalunya de nou! Abraçades!
la teva imatge no ha desaparegut!
ResponEliminaI a la foto es vislumbra un somriure, encara que l'amaguis amb la distorsió de la foto.
Potser el més important no és la imatge no creus?, ens agraden les teves lletres....
ResponEliminaAmb imatge o sense... ets única aquí i a tot arreu :)
ResponEliminaTens més pebrots, que els del Barça!
ResponEliminaNo diguis que no et seguim, les teves finestres fan tanta llum, com el far d'Alexandria, no paris!