tant de bo sigui a fi de be,
la vida m'ho debia i jo,
t'he regalat el deute
per que ara, ella,
te'l pogui tornar
tant de bo, tant de bo
"Ja es veu que no tens res més a dir
Qui s'acostuma a patir des de petit
tota la vida li cremarà aquesta flama"
aquest darrer paràgraf l'he agafat d'amagat
d'un lloc per on sovint hi pasejo,
no m'ho tinguis en compte...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDonar un pas sempre es important.
ResponEliminaNo sé què has fet, però m'alegra intuir-te més alegre que altres vegades. Un petonet.
ResponEliminaVèncer la por potser és un dels reptes més difícils que hi ha. Per mi almenys. Així que sempre a mirar endavant que ho estàs fent molt bé!!!
ResponEliminaUna abraçada molt forta. Muack!!!
Espero que estiguis bé!!
...he tornat d'entre els objectes perduts, un cuc o una cuca (com vulguis) que s'ha escapat per reescriure de nou la seva història :)
ResponElimina