de que hi tornis a ser, val? Ja saps que va per tu, oí?
Be, l'estiu és a punt d'acabar i aquest any he fet quelcom diferent.
He estat tot l'agost en una pensió del poble de Prades a Tarragona, com els avis, hehe.
No ho he pasat gaire be, hi han hagut pedretes en el camí i algún roc força important.
Ah però, tot bufant un angelet has sortit tu.
Jo no había demanat res, peró resulta que ja feia dos anys que hi eres i jo, sense veure-hi mes enllà del meu nas i a fe de déu que es llarg!!!
Jo sóc mes gran que tu peró tu ets molt mes alt que jo, tots dos mirada sincera i massa motxila a les espatlles.
Hi estem d'acord, hi estem be, dons las que no els hi agrada, que es fotin i al teu amic que t'ha donat força i empenta i ara en tensión tot el seu suport, gràcies Viçens!
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
Potser les males èpoques ja han passat i ara només aniràs cap amunt. I tu eres la que deies que la teva vida no tenia solució? Al final sempre n'hi ha alguna, no?
ResponEliminaAi, ja era hora, i bentornada, estimada!
ResponEliminaa vegades el que tenim més a prop és el que ens cosa més de veure.
ResponEliminaSort amb aquesta història, t'ho mereixes!
Noia quina alegria legir-te.
ResponEliminaMª mercè
ResponEliminaosti tu!!!, quina al-legria mes gran.
Em llevo i ja m'al-legran el día.
Petons, petons i mes petons
I un abraçada tendre de tots els de casa
Estic content de tornar-te a llegir
ResponEliminaM'alegra de veure't alegre. I de que tornis a escriure. Ah! I un estiu a Prades no és de iaios, coi.
ResponEliminam'alegra llegir-te!!
ResponEliminam'alegra que l'estiu hagi estat, al final, prou bo!
Una abraçada.
només passava per dir-te: hola!
ResponEliminaPasso a llegir-te i a deixar-te una cordial salutació després de molt de temps.
ResponElimina