de que hi tornis a ser, val? Ja saps que va per tu, oí?
Be, l'estiu és a punt d'acabar i aquest any he fet quelcom diferent.
He estat tot l'agost en una pensió del poble de Prades a Tarragona, com els avis, hehe.
No ho he pasat gaire be, hi han hagut pedretes en el camí i algún roc força important.
Ah però, tot bufant un angelet has sortit tu.
Jo no había demanat res, peró resulta que ja feia dos anys que hi eres i jo, sense veure-hi mes enllà del meu nas i a fe de déu que es llarg!!!
Jo sóc mes gran que tu peró tu ets molt mes alt que jo, tots dos mirada sincera i massa motxila a les espatlles.
Hi estem d'acord, hi estem be, dons las que no els hi agrada, que es fotin i al teu amic que t'ha donat força i empenta i ara en tensión tot el seu suport, gràcies Viçens!
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que...
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
Potser les males èpoques ja han passat i ara només aniràs cap amunt. I tu eres la que deies que la teva vida no tenia solució? Al final sempre n'hi ha alguna, no?
ResponEliminaAi, ja era hora, i bentornada, estimada!
ResponEliminaa vegades el que tenim més a prop és el que ens cosa més de veure.
ResponEliminaSort amb aquesta història, t'ho mereixes!
Noia quina alegria legir-te.
ResponEliminaMª mercè
ResponEliminaosti tu!!!, quina al-legria mes gran.
Em llevo i ja m'al-legran el día.
Petons, petons i mes petons
I un abraçada tendre de tots els de casa
Estic content de tornar-te a llegir
ResponEliminaM'alegra de veure't alegre. I de que tornis a escriure. Ah! I un estiu a Prades no és de iaios, coi.
ResponEliminam'alegra llegir-te!!
ResponEliminam'alegra que l'estiu hagi estat, al final, prou bo!
Una abraçada.
només passava per dir-te: hola!
ResponEliminaPasso a llegir-te i a deixar-te una cordial salutació després de molt de temps.
ResponElimina