... al mitg de les nepentes.
Aixì és com em sento.
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
Ostres millorat , lluita i surt que no ws un lloc gaire agradable.( Aquestas graellas de comentar van fatals)
ResponEliminano pot ser! te n'has de deslliurar!
ResponEliminaEn primer lloc, gràcies per ensenyar-me una nova paraula.
ResponEliminaEn segon lloc, el proper post teu m'agradaria que fos optimista. Una mica al menys. Estem a començaments d'any i encara podem posar cosetes positives. Si penses de manera alegre, segur que et passen coses agradables dona. Inteta-ho. Ja em diràs com t'ha anat.
L'has fet tu aquest dibuix? I aquell de les papallones?
ResponEliminaÉs un bon començament per arribar a vencer les nepentes.
L'home primitiu pintava els animals contra els que havia de lluitar, d'alguna manera això li donava avantatge.
Al cap i a la fi, un artiste és un individu que expresa les seves obsessións per alliberar-se'n.
Doncs això és una bona cosa, tenint en compte que, segons l'etiologia, el nom respon a 'no' 'pena, dolor', és a dir, absència de pena i dolor, així que si estàs atrapada aquí, sense res que t'afligeixi, me n'alegro molt.
ResponEliminaNomés per la creativitat que hi poses per expressar-te, paga la pena la visita. M'encanta! Em dol, però, que pateixis. La lluita és de cada dia, el dolor que guardes dins es manifesta per fora... si et serveix una abraçadeta!
ResponElimina