tenia pensat escriure sobre riure's d'un mateix, que es sa, bo, divertit i tal. Ho he vist avui en el bloc del xexu i de la particula, però donat als fets ocurreguts darrerament sobre violencia de génere, m'han demanat que us posi aquest rétol...
Ja riurem dons un altre dia...
nota: ara ho veus millor? mes endreçat?
quin canvi de look!
ResponEliminaDona, Menta... lo dels gustos és relatiu, però ara és tot claríssim, has millorat molt amb navegabilitat. Ara que si jo t'haig de donar consells, malament anem, perquè darrerament a casa meva ni gaire fressa, ni gaire endreça.
ResponEliminaPel meu gust, molt millor ara! Osti, el verd-negre fosforito era molt agressiu pel lector, si em permets la confiança.
I si s'ho val, no et pesi, ja riurem tots plegats més tard. Lo primer és lo primer.
Quin canvi mes maco!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaPetonets guapisima
Realment, hi ha coses de les que no es pot fer broma, i aquesta n'és una. Esperem tenir molts altres motius per riure.
ResponEliminaDéu n'hi do amb el canvi, quin impacte, pensava que m'havia equivocat de blog.
Estem en un moment terrible, ja no se què més es pot fer...
ResponEliminaHan de perdre la por, ni que no es senzill.
Ei, quin canvi!! ;) cap a millor, cap a millor!! a part que la informació està més ordenada...
ResponEliminaJa no hi el negre!!!!!! ;) i això és bo... el blanc dóna calidesa i tranquil·litat, que així sigui, doncs.
Per cert, em recordes?
Un petó de vainilla, menta!