i es que darrerament en tinc tantes...
ja fa massa dies que no em trovo be,
que no tinc esma per res i clar,
descuido als meus "coneguts" i,
aquests s'obliden de mi,
normal.
I com no tinc cap bona noticia per donar,
dons millor callo i us vaig llegint,
ja se que a ningu li agraden aquestes murgues,
menys en els temps que vivim pero,
vull que sapigeu que vosaltres en sou un dels motius
per llevarme cada dia.
Trist?
Ni gota.
D'altra gent no te ni aixo,
aixì que em considero afortunada.
Ah, per cert
no posare mes accents i aixi estalvio feina,
en consultar diccionaris i tambe he observat que,
si algu vol llegir les meves paraules fent servir el traductor,
dons millor no posarlos...
Res, coses meves.
Fins aviat, o no.
Us deixo aquest enllaç per no oblidar.
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
No ens en oblidem de tu, només ens fa mandra escriure.
ResponEliminaMai, sens mai, mil vegades he pensat en trucar-te, mal fet de no fer-ho, pro es el que tu dius, com que jo no tinc res bò per explicar, no volia amoinar-te a mes amb els meus problemas.
ResponEliminaPro que sapigas que a casa sempre et tenim present,petons de tots i abraçadas tovetas, records de la Gemma, que ronda aqui darrera meu, jajajajaja.
mes petonicos
cuida't, val
Tu creus que ens em oblidat de tu anda ja.. Petons guapa.
ResponEliminaUna abraçada!
ResponEliminaPer aquí seguim, esperant les teves notícies. Cuida't, i segueix per aquí si això t'ajuda a estar una mica millor.
ResponEliminaPosis accents o no, a mi m'interessa saber què dius. És veritat que no ets l'alegria de la huerta (sempre m'han dit que s'ha de ser optimista; encara que també em costa, noia). Però ets de les poques persones que es despullen. I això s'agraeix. Et fa propera. Fa que t'estimem.
ResponEliminaEstimada, com vols que t'oblidem , si
ResponEliminatu ets el meu somni, el que ens passa
és que estem massa atrafegats amb les
nostres feines, que son el no fer res
i donar-nos en compte, que cada jorn som més vells i cada hora s'ens perd
una altre esperança.
Avui el matí, he anat a apuntar-me a un "centre de dia" , la casa hem cau a sobre i ja no puc mes...
Tu fes al teu ritme i nosaltres ens adaptarem.
ResponEliminaPer cert, el blogger té un corrector ortogràfic que funciona força bé a l'hora de publicar una entrada i no et caldria consultar els diccionaris.
jo no m'he oblidat ni m'oblido de tu, però respecto que et prenguis el teu temps. Per què no posaràs més accents? aix, menta que t'haurem de picar el crostonet!!
ResponEliminaNena, cuida't i tranquila, ah, i segueix endavant, que aquí estem!!
Sovint hem de mirar a molts llocs a l'hora i es fa difícil de no despistar-se, tot i així sant RSS beneït te cura que et podem llegir així escriguis.
ResponEliminaSi de tant en tant ens dius alguna coseta ens agrada, tot i que et desitgem que passis una millor temporadeta!
ResponEliminaIntento comentar però el text és molt difícil. Per això, una abraçada suau des d'Hèlsinki!
ResponElimina