respecte,
t@ts som iguals,
no oblidem si us plau, no oblidemni tampoc callem si coneixem d'un cas,
tant se val que sigui ella o ell,
que sigui gran però sobre tot si és menut...
per t@ts
gràcies.
la foto pertany aqui
dimecres, 25 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
ha de ser tant difícil denunciar, però és l'única sortida que tenim. Ahir em comentava una amiga que és advocada i porta casos de violència de gènere, que són les pròpies dones que es tiren enrere moltes vegades. Demostres una gran sensibilitat recordar-te'n de les víctimes. Jo també m'hi vull afegir. Un petonet menta!!
ResponEliminaPD: I tu? vas respirant millor? Una abraçadeta guapa!!
No podem deixar de denunciar; de podem deixar d'educar per acabar amb la violència!
ResponEliminauna abraçada!
No podem restar indiferents!
ResponEliminaEl meu llibre que sortirà ara al desembre va també sobre la violència doméstica, no puc dir de gènere perquè no està classificada així, és la violència dins d'una parella gay.
Avui no podies callar, no podies oblidar, no podies deixar de cridar...
ResponEliminaMai han ce callar les veus, fins queaquesta violencia no s'aturi.
ResponEliminaMai, avui i sempre.
ResponEliminaPetonets, per tu.
Avui era el dia, però hem d'aconseguir que tots els dies siguin lliures de violència de qualsevol tipus. Ja n'hi ha prou.
ResponEliminaAvui i cada dia...
ResponEliminaCrec que la gent dels blogs ja ho fem. Però potser cal que ens ho recordin. Un petonet, Menta.
ResponElimina