dimarts, 20 d’abril del 2010

dedicat a una poncella...diumenge fa nou anys



tinc entre mans un tasca complicada, delicada, dificil...
té prop de nou anys i pateix...
he pres ja la decisió..
n'he parlat...
n'hem parlat...
tant de bo el seu pare digues que si...
tant de bo, si no ho hauré de fer...
torno als mals sons de ma infantesa...
amb ells m'adormo pensant en ella...
la meva petita...
no et penso deixar sola, bonica.

4 comentaris:

  1. Una bona diada per tu també. Cuida aquesta nena.

    ResponElimina
  2. Tant de bó...
    Petons a les dues guapa!

    ResponElimina
  3. No acabo d'entendre el teu text. Però m'agrada que tornis a publicar. Espero que tot surti bé, i que tinguis un bon dia de Sant Jordi. Un petonet.

    ResponElimina
  4. jo tampoc l'acabo d'entendre, imagino que és una cosa molt personal que volies expressar però sense donar totes les dades.
    Espero que estiguis bé.

    ResponElimina

sigueu respectuosos,gràcies.

Prova de seguretat

 Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu