Acavo de veure la darrera pelicula de la trilogia de Millenum i salvant distancies, m'he sentit identificada amb la lisbeth i la seva rel.lació amb aquells que se suposa l'havien de protegir...
I m'he sentit identificada en els seus silencis i desconfiançes en el genere huma, en la seva sol-litut...
Confeso que m'ha agradat la trilogia.
I caminant pel carrer i sense presa, ja que ningú m'espera a casa, he anat pensant en aquests darrers temps i les coses que han anat succeint.
Com fa pocs dies un molt bon advocat matrimonialista de la city em deia no entendre com el meu cas, que la justicia i un bon advocat i un bon jutje haurien pogut resoldre en tres mesos, han trigat més de tres anys i ens trovem pitjor que el primer dia i tot per fer de nou. Jo tambe li vaig fer a ell, la mateixa pregunta. I em va demanar perdó en nom de la professió i es va declarar avergonyit pel tarannà de la seva professió i les diferents interpetacions que hom hi dona, fruit tot de les creençes, experiencies, situacions personals, etc. per les que es deixen dur aquests profesionals,
Aquest pasat mes de desembre, a la meva filla li varen regalar una goseta, la Nana, una barreja de labrador. I com la van treure de la mare amb tant sols un mes, pobreta!, la veterinaria ens va recomanar a fi de socialitzarla amb la seva especie, el contacte amb altres gosos. Dons bé, conec un "senyor" que te una goseta de tres anys i em vaig atrevir a demanar-li si podrie dur la Nana a jugar amb la seva...cosa que va acceptar sense mes problema, "t'aviso i quedem".
Com no em deia res i la veterianria insistia en que era convenient fer-ho avans dels tres mesos i amb un gos de confiança ja que no duia cap vacuna, vaig insistir de forma molt sutil. "Cap problema, contacto via sms", em va contestar. Encara espero una trucada...
El que no entenc es perque si no es te la mes minima intencio de fer res, dons senzillament es diu que no i tant amics.
I com aixo us podria explicar un munt de situacions en que la gent prefereix mentir i quedar "be" davant teu i despres pasar de mi.
I el mes fort de tot es que demano les coses directament i amb sinceritat, sense segones intencions, sense fets amagats i llavors aconsegeuixen fer-me sentir culpable.
Ara he de treballar de que m'he de sentir culpable. De ser una persona bona? De ser sincera? De ser autentica?
Dons tinc un problema.
I cada cop em costa mes comunicarme amb la gent si veig que no m'entenen. Poder no ho faig bé, confeso estar ben perduda i em sento gran i cansada per canviar, no m'interesa... gens.
Tinc un problema, o no...
Continuare, o no...
Jo penso que només hi ha una manera de fer les coses, anar de cara. Mentir per quedar bé no té cap sentit, perquè el que estàs fent és justament quedar malament quan no compleixes el que promets. Tampoc no et posis nerviosa amb la gent, aquest comportament està molt estès i arrelat.
ResponEliminaQue maca la gosseta, i encara se'n farà més.
Reina meva
ResponEliminano tens cap problema, el problema el te la resta del mon que son una panda de hipocritas malparits, aixi de clar.
El que passa es que es molt dificil de lluitar contra tothom, una al final es cansa i es replega dintra seu. LLavors venent els retrets, que si una es "rareta", que "sembla mentida que siguis aixi", aixi com????, que no es el que volia la resta, aillar-nos i fer-nos veura que las diferents som nosaltres.
Donç de mica en mica potser ho aconseguirant....pro jo crec que no tindriam que donar-lis aquet gust.
Yo soy así y nunca cambiare....la la la la.
I guapa cansada potser si, perque hi han cosas que deixant completament esgotada, pero GRAN?????, en tot cas una GRAN PERSONA.
T'estimo.
I forças que podrem amb la resta.
molts de petons.
De vegades es complicat i crec que davant de situacions com aquiesta tindriem que passar una mica mes.Una abraçada.
ResponEliminaHola Lisbeth (a mi també em va agradar la trilogia, tot i que només l'he llegit). La gent som així: superficials. Ens diuen que ens ajudaran, però... M'emprenya anar-los al darrera per coses que m'han proposat ells.
ResponEliminaVigila amb el gosset. Mira de socialitzar-lo. En conec un que no ho van fer i és bonet amb la gent que el va cuidar de petit, però amb la resta de persones es comporta de manera agressiva. Si en tingués un, t'ajudaria. De veritat. Però el senyor Gris fa temps que va morir.
Hola guapa!!!
ResponEliminaPues yo veo que el problema lo tienen los demás, la gente cada dia es mas rara, ¿o somos nosotras? jajaja, da igual, ellos se lo pierden, no dejes de ser tú ;)
Besitosssssssss
jo crec que no tens cap problema.
ResponEliminaLlàstima que visquem lluny, sinó et portaria la meva gossa i segur que la teva se socialitzaria ben aviat! Però sí, és important que ho facis perquè si no es tornen esquerps i porucs, de totes formes quan ja tingui totes les vacunes la podras treure al carrer i que jugui amb d'altres gossos.
Segur que tot anirà bé. És preciosa.
;)
ResponEliminaNo ho entens? És l'eterna hipocresia, la manca de companyonia, d'empatia, d'humanitat, aquella cançó ja ho deia, "com més et conec més m'agrada el teu gos", referint-se a alguna humà,segurament! Tranquil.la, preciosa, no mereixen un comentari!
ResponElimina