dimarts, 13 d’octubre del 2009

demano temps

Fa dies que estic fora de circul.lació per diferents motius.
Uns de personals, altres motivats per la politica del nostre país i d'altres per temes socials que ens afecten a tots i a mi especialment...
He trovat aquest escrit aqui i em fa pensar.
No se si tindré esma per tornar, masses dificultats innecesàries en tot plegat...

EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS.

Mensaje de Mario de Andrade
(Poeta, novelista, ensayista y musicólogo brasileño)

“Conté mis años y descubrí,

que tengo menos tiempo

para vivir de aquí en adelante,

que el que viví hasta ahora....

Me siento como aquel chico

que ganó un paquete de golosinas:

las primeras las comió con agrado,

pero, cuando percibió que quedaban pocas,

comenzó a saborearlas profundamente..

Ya no tengo tiempo para reuniones interminables,

donde se discuten estatutos, normas, procedimientos

y reglamentos internos,

sabiendo que no se va a lograr nada.

Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas

que, a pesar de su edad cronológica,

no han crecido.

Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.

No quiero estar en reuniones

donde desfilan egos inflados.

No tolero a maniobreros y ventajeros.

Me molestan los envidiosos,

que tratan de desacreditar a los más capaces,

para apropiarse de sus lugares,

talentos y logros.

Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera

la lucha por un majestuoso cargo.

Las personas no discuten contenidos,

apenas los títulos.

Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.

Quiero la esencia,

mi alma tiene prisa...

Sin muchas golosinas en el paquete...

Quiero vivir al lado

de gente humana, muy humana.

Que sepa reír, de sus errores.

Que no se envanezca,

con sus triunfos.

Que no se considere electa, antes de hora.

Que no huya, de sus responsabilidades.

Que defienda, la dignidad humana.

Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad

y la honradez.

Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.

Quiero rodearme de gente,

que sepa tocar el corazón de las personas…

Gente a quien los golpes duros de la vida,

le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.

Sí… tengo prisa…

por vivir con la intensidad,

que sólo la madurez puede dar.

Pretendo no desperdiciar

parte alguna de las golosinas que me quedan…

Estoy seguro que serán más exquisitas,

que las que hasta ahora he comido.

Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz

con mis seres queridos

y con mi conciencia.

Espero que la tuya sea la misma,

porque de cualquier manera llegarás..."

9 comentaris:

  1. Carinyet
    si cal lleparem el sucre que queda al final de la bossa.....
    molts de petons.
    Tinc ganes de parlar amb tu.
    mes petonicos

    ResponElimina
  2. Siguem positives, de moment encara ens queden caramels, assaborim-los miqueta a miqueta com totes les coses bones.
    Molts ànims Menta!
    Una abraçada.
    ;)

    ResponElimina
  3. Una abraçada molt gran guapa t'esperem.

    ResponElimina
  4. Espero que malgrat les dificultats trobaràs el camí de tornada cap aquí. I millor aviat que tard. Ànims.

    ResponElimina
  5. Queda molt per fer, lo important de veritat, és que en tinguis ganes.
    Si no les tens, les haurem de buscar no creus?
    Petons

    ResponElimina
  6. La teva música és exactament segons el meu gust i no puc deixar aquest bloc:-)

    Una abraçada amb braços congelades des d'un Hélsinki en zero graus, d'una dona que malgrat la seva vellesa mai no ha madurat o no ha perdut la seva esperança.

    YouTube - Chet Baker "Look For The Silver Lining"

    ResponElimina
  7. pren-te el temps que et calgui i sigui necessari

    ResponElimina
  8. M'ha agradat el text. I espero que tornis a escriure molt aviat. Ens fa falta gent com tu. "Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas… Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma".

    ResponElimina

sigueu respectuosos,gràcies.

Prova de seguretat

 Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu