m'agradaria tenir un camp de segol...
si, cobro cada final de mes, bé
si, he obtingut el divorci despres de quatre d'anys d'intentar-ho, amb diverses denuncies per entre mitg...
si, la jutje diu que he de continuar pagant JO tota la hipoteca, val
si, tambe diu que he de correr amb les despeses de l'habitatge de lloguer del meu exmarit, pos vale tenint en compte que viu en un lloc "pijo" i que paga mes de lloguer que jo d'hipoteca...
si, tambe diu que no reconeix que jo vaig pagar, de cop, el 50% de la mateixa, vaja
si, tambe diu que m'he "beneficiat" dels diners d'un habitatge venut per "ell" dos anys avans de conviure, como?
si, tambe diu que he gaudit d'una herencia que va cobrar "ell", mande?
si, que com jo cobrava mes que "ell" dons mala sort, ai que joderse!
no, no diu res que "ell" es un maltractador, que be oi?
no, malgrat no confiar en la justicia ni en els seus representants, no sortire de casa durant tot el 2010 per pagar el millor advocat que existeix per l'apelacio, ja no puc fer res mes
no, encara no puc dormir una nit sencera,
si, miro el replà de casa cada cop que entro i surto, tinc por
si, necesito ajuda medica per tirar endavant,
no, no tinc cap problema en reconeixer i aceptar-ho, tu no faries el mateix?
si, us ho he volgut explicar com sempre he fet des d'aquest raco que es casa meva...
m'agradaria tenir un camp de segol
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
De vegadres aquest pais es de riure, una abraçada molt gran.
ResponEliminaSembla mentida! Li hauries de passar a aquesta jutgessa de pacotilla el teu blog perquè vegi lo bona persona que ets!
ResponEliminaNo es justo,NO, pero aunque ahora suponga un sacrificio para ti cambia de abogado y si necesitas ayuda psicologica pidela, pero recuerda que no estas sola :)
ResponEliminaBesitossssssssssss
Joder! Si em punxen no em treuen sang! Cada vegada la teva història sembla més inversemblant, és com una mala comèdia. La llàstima és que la protagonista ets tu. Ànims.
ResponEliminaTe sentires millor si visites el meu bloc i veus com és la meva vida terrible. No puc sortir gens. I la rosa finlandesa ha desaparegut al teu blog també, estic plorant:(
ResponEliminaànims!
ResponEliminaArribarà un dia que ens cansarem tots plegats d'aquesta gent que ens governa o ens jutja. Viuen en una bombolla i no saben res de la nostra vida. M'ha agradat el teu petit homenatge a Salinger. Un petonet.
ResponElimina