I

  
Aixì és com ho veig

un feliç any nou?

No. 

Ho sento.

Mentre això continuï, no.

No puc oblidar.

Per totes les que han caigut.

Per les que encara no poden.

Per les que encara no ho saben.

 I per les que poder, ja ens n'hem sortit,

ara cal aprendre a viure de nou.

Prou!

Brossa amb imaginació

 Joc de mans brossià

La deessa del buit

"Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" 

"Sóc com vull i no vull ser model de res"

En homenatge a Joan Brossa.


I també aqui.

el temps

No em defugis, espera. Mai has estat al meu favor, però aquesta vegada, espera. Saps que no et puc guanyar, malgrat tot, espera. Ni que sigui per un cop, dóna'm un bon joc, deixa'm guanyar-te aquesta partida, espera!

i un altre any nou...

Ara toca allò de l'any nou i les bones intencions.

Però i el que deixo enrere?

Costerut i massa difícil.

El nou?

Dons de moment, aquí dalt de la cadira,

esperant asseguda.

Sort que està ben agafada!

Primer haure de donar-me la volta.

Haig de vigilar de no caure.

No tinc gaire equilibri jo.

Miraré de posar els peus

per entre les pedres i,

ben agafada...

A veure com me'n surto.

I pel que veig lloc on agafar-se,

tampoc ni ha!

I a sobre el camí, fa pujada!

O fa baixada?

No que la porta és a dalt!

Hi haurà algú?

si, no ho negaré

 

M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pila, vaig a buscar els ingredients de l'escudella de nadal a un poble. El sols fet de l'excursió ja paga la pena. I voltar pel seu barri antic, els seus carrerons estrets, notar el fred, prendre un cafè amb llet amb got mentre m'escalfo les mans al bar de la plaça. Aquesta són la mena de coses que m'agraden. No és complicat, oi? 

M'hauria agradat que fossis al meu costat, per dur-me la compra està clar, que pensaves? No, seriosament, m'hauria agradat poder compartir aquesta bonica estona xerrant i badant, tot sabent que també  gaudiries de l'àpat i la meva companyia que, els pocs que s'han atrevit a coneixem diuen que no està gens malament.

Que poder vols compartir la meva taula, el dia de nadal?

partícules

Sàbia decisió? El temps m'ho dirà.

Serena tristesa? La soletat ja ho té això.

Silenci potent? No hi ha ningú a casa.

Soroll de fons? Si ves, em fa companyia.

Suspesa? De mases coses.

curiós

F.C Barcelona - Madrid. Psalm de combat.
mrocar | enllaç permanent | dissabte, 13 de desembre de 2008 | 16:20h
Pregueu el salteri (els salms) contra l'espanyolisme exterminador, tal com pregaren els jueus en les guerres on venceren (aquest text que transcric a continuació fou massivament repartit entre l'Exèrcit israelià poc abans d'una guerra que guanyaren):


"Oposa't, Senyor, contra els meus oponents,
ataca aquells que m'ataquen.
Pren l'escut petit i el gran,
i aixeca't per ajudar-me.
Que siguin com la palla davant la ventada,
arrossegats per l'àngel del Senyor;
que caminin entre tenebres i timbes,
quan l'àngel de Déu els acaci.
Perquè m'han parat la xarxa sense motiu,
sense causa han excavat per a mi una fossa.
Que els sobrevingui la desgràcia imprevista,
quedin presos al parany que m'han preparat,
i s'enfonsin dins la ruïna.
Mentre, la meva ànima exultarà en Déu,
s'alegrarà en la seva salvació;
tots els meus ossos diran:
"Senyor, ¿qui com Tu, que alliberes l'oprimit
de qui és més fort que ell; el pobre i el desvalgut del seu espoliador?".
Es presenten testimonis malèvols,
m'inculpen de coses que desconec;
em tornen mal per bé, em deixen sol.
S'han aplegat contra mi gent forastera
sense jo saber-ho, em maltracten sense parar.
El parlar que ells tenen no és de pau,
sinó que tramen embolics d'engany
contra la gent pacífica del país"
(Salm 35).


"Aterra'ls amb el teu huracà.
Cobreix llur cara de vergonya,
...Que quedin avergonyits i aterrats per sempre,
i siguin confosos i desapareguin..."
(Salm 83).


"Sent, Israel, vosaltres us aplegueu avui en batalla contra els vostres enemics, que el cor vostre no s'esmorteeixi, ni tingueu cap por, ni us astoreu, ni tampoc us desalenteu davant ells, perquè Jahvè, Deú vostre, va amb vosaltres, per a combatre en favor vostre contra els vostres enemics, per tal de salvar-vos".
(Deuteronomi 20:3-4).


Vist al bloc que un enllaço al començament.
I va funcionar!

relats conjunts

 

Terra a la vista!

El meu cos a la deriva,

S’obre camí per entre el mar de la vida.

A contra corrent, ho sé.

Malgrat la forta tempesta,

Tot i  les ones que intenten de barrar-me el pas.

Sense rems, amb les mans buides si cal.

Lluitaré per tirar endavant.

Lluitaré per guanyar la partida.

papa

Avui tinc un mal dia, papa. M'he llevat tristona i no he fet res de bo. Papers i més papers, números que no surten per enlloc, records de que no serveixes per res, de que tot ho fas malament, por. De nou em sento sola, em sé sola. Creia poder amb això però veig que em serà feixuc si no ho puc compartir. Trobaré a algú pare? Que ho veus tu?

De petita, quan em sentia així, sempre passejava pel barri gòtic, m'acostava fins a veure les oques de la catedral,  tot sentint-les cridar, asseguda en el seu claustre. Sempre m'hi he sentit bé aqui, en el meu barri gòtic, sembla que sento les campanes, em veig escoltant el carilló del Palau o acaronant la closca de la nostra tortuga...Anem i fem una xocolata?

Han passat molts anys i ja no em plau, sola ja no. M'agradaria fer-ho de la mà d'algú, ni més endavant ni més endarrera, junts al mateix pas, però sento que es  tard per mi, tot plegat massa feixuc... Trobaré a algú pare? Que ho veus tu? Que trigarà molt? És que el temps se m'en và de les mans papa...

FIBROMIALGIA

FIBROMIALGIA

FIBROMIALGIA significa dolor en los músculos y tejidos conectivos fibrosos, como ligamentos y tendones. Afecta principalmente los músculos y a sus uniones con el hueso. A pesar de que además se siente como una enfermedad de las articulaciones, no es una forma verdadera de artritis y no causa deformaciones de éstas. Es la causa más habitual de dolor en los lugares antes mencionados y el motivo más frecuente de consulta en reumatología.



La FM es una enfermedad crónica que se caracteriza por un dolor músculo-esquelético generalizado y en el 66% de los casos está asociada a la Fatiga Crónica. La causa exacta del problema es desconocida, pero se sabe que la combinación de distintos factores puede provocarla, como las situaciones estresantes, traumas físicos o emocionales y cambios hormonales. Los dolores son muy variables, el estrés y el frío producen mayor rigidez en las articulaciones y tendones, mientras que el ejercicio, sueño profundo y calor relajan, disminuyendo el dolor.

¿QUÉ CAUSA LA FIBROMIALGIA?



No se conoce la causa exacta de esta enfermedad. Se sabe que la combinación de distintos factores puede ocasionar FM. Por ejemplo, una serie de situaciones estresantes como una enfermedad, trauma físico o emocional, o cambios hormonales, pueden precipitar las sensaciones generalizadas de dolor, fatiga, sueño y cambios en el ánimo que caracterizan a la FM (figura 2).



El trauma físico o emocional puede acelerar la presencia de FM; por ejemplo, un trauma físico o fisiológico, como enfermarse de gripe o adquirir una infección, puede llevar a una serie de cambios hormonales o químicos que promueven el dolor o afectan al sueño. Además, las personas con FM pueden volverse inactivas, deprimidas y ansiosas acerca de su salud, empeorando la condición.

¿Qué síntomas puede causar la Fibromialgia?



- Dolor difuso, en gran parte del cuerpo (es el signo más importante

junto a la Fatiga Crónica).

- Fatiga Crónica.

- Rigidez articular.

- Contracturas musculares.

- Dolor concentrado en algunas áreas (“puntos dolorosos).

- Trastorno del sueño, en calidad y cantidad (en el 70% de los casos).

- Cefalea (dolor de cabeza).

- Sensación de hormigueo e hinchazón de las manos.

- Aumento en la frecuencia para orinar (por espasmos en la vejiga).

- Períodos menstruales dolorosos en algunas mujeres.

- Problemas gastrointestinales: constipación, colon irritable, reflujo.

- Pies y manos frías.

- Vértigo.

- Depresión (en el 25% de los casos).

- Ansiedad.

- Cambio de humor.

- Falta de concentración y pérdida de memoria.



extret d'aquí

...

Fa dies que estic rara. No sento interès per res. I és estrany. Em fa mandra pensar en agafar el cotxe per anar d’excursió, sola i sense compartir. Sóc incapaç d'agafar un llibre, la televisió m’avorreix, en el bloc no sé que explicar, res m’interessa, només dormiria.


El dimecres em van convèncer per anar a una reunió de persones que, en aparença, es troben en la mateixa situació de solitud que jo mateixa. Vaig fer cap a les vuit del vespre, en deu minuts ja em preguntava que hi feia jo en un lloc com aquell, envoltada de gent que no coneixia de res, ple de fum i de soroll i aguantant les típiques mirades de “treballes o …”. Si m’arriben a preguntar hauria sortit amb un estirabot dels meus, segur!


Malgrat els temps i l’edat tot continua igual i passo, prefereixo retornar a casa, posar un dit de vi en una copa i badar. Que no puc mantenir una conversa? Intentaré escriure, o poder continuar dormint, qui sap, poder em desperto…o no.

gràcies a la vida

Us he dit mai que m'agraden molt?

Gràcies per tenir una filla

com la Gemma.

Gràcies per la preciosa Ariadna i com no,

pel Xavier i en Sergi.

Gràcies per l'avui,

per l'ahir i segur, pel demà.

Gràcies per deixar-me veure el sol cada dia,

malgrat plogui.

Gràcies per tornar-me les llàgrimes,

aixì puc ja plorar.

Gràcies per permetre'm d'intentar

tornar a viure de nou.

Gràcies per trovar encara coses que

em sorprenen i em fan riure.

Gràcies per haber trobat aquest lloc

on encabir els meus pensaments.

Gràcies per que, malgrat la "okupa",

tinc salut.

Gràcies a vosaltres,

per llegir-me i deixar-hi escrits,

i per comptar amb mi, oi caragol?.

Gràcies.

Disfruteu-ho amb mi

resum

Si, ahir dimarts dia 25, dia de la no violencia contra les dones, vaig estar en l'homenatge a Las Mariposas, tres germanes dels 60 que vàren ser mortes per intentar defensar allò en l que creien, per estimar als seus marits.
I no va ser fins el 1993 que el Parlament Europeu va "decidir" que aquest dia 25 de Novembre, data en que vàren ser asesinades a cops en una selva, Las Mariposas, seria el dia del dret de la dona. Em perdonareu la meva ignorància, que és molta, però hi ha coses que encara em sorprenen.

Bé, vaig encendre espelmes, vaig plorar mentre pensaba en que m'habies convertit i em com de malament i perduda que em fas sentir.

Si, vaig plorar al bell mitg de la gent, no em va importar, vaig intentar que no pases, però no en vaig ser capaç.

Suposo que és el que he de fer.

Donar la cara i enfrontarme a aquest fet i a la nova situació, sola. Sí, em podria haber preguntat si volia que m'acompanyés, pero estic segura que ni s'ho va plantejar, senzillament, no hi va pensar, però llavors les meves llàgrimes haurien estat compartides i haurien sigut més lleugeres i alliberadores, aixì encara em vaig sentir més copçada, triste i malmesa, oblidada.

Que sigui el que déu volgui.

La fotografia és de george (si la puc trobar a ca seva, per què cercarla al google?)un blog de fotografies que us recomano. Gràcies noi!

25 de Novembre, dia INTERNACIONAL de la NO VIOLENCIA CONTRA LES DONES

En el que va d'any ha mort una dona cada setmana,
en tot el territori peninsular.

PROU!

TALLA AMB ELS MALS ROTLLOS

AQUI TENS EL MANIFEST

Si coneixes algú, home o dona o nen,

mira-li els ulls,

escolta'l, compren-lo i no la/el jutgis,

AJUDA'L.

Digues la teva.

Per totes les que ja no hi sou, que heu quedat pel camí, per que no en siguem més.
Per l'home que ho pateix en silenci, per que no en siguin més.
Pels nens, que no es poden defensar, sobre tot per ells.

crisi? amén...

Ben mirat, estic pensant en que ens hem convertit.
Sortim en la tapa de capces de regals,
en papers d'embolicar regals,
en clauers i samarretes per regalar.
I tot això sense demanar royaltys.
No estan els temps per regalar rés!
Mare de Déu senyor,
quanta roba i quan poc sabó,
i que neta que la volen,
i sense picador!
En que deuries estar pensant Senyor?
No has sentit a parlar de crisi?
Ara tindríem un bon coixí.
No si ja dic jo,
se us en va anar el sant al cel... Senyor!

stop

46.000 euros per una mare i una filla,

26.700 euros més per arreglar el desperfecte del caixer.

Reflexionem:

Tenia una mare i una filla, brutal.

Arreglar dos caixers automàtics valen més que la vida d'una persona.

Pareu, que jo baixo!

PROU A LA VIOLENCIA, SIGUI QUINA SIGUI, VINGUI D'ON VINGUI!
--------------------------------

46.000 euros para una madre y una hija,
26.000 euros más para arreglar los desperfectos del cajero automàtico.

Pensemos:

Tenia una madre y una hija, bestial.
Arreglar dos cajeros automáticos tiene más valor que la vida de una persona.

¡Que paren el mundo que me bajo!

¡CONTRA LA VIOLENCIA, SEA LA QUE SEA, VENGA DE DONDE VENGA!

La distorsió de la realitat

"com no me'n recordo de res,
tampoc no me'n puc oblidar"
corre, Quiet.
al@s que penseu en mí, de tant en tant, gràcies sempre.

dia de tormenta

miro...

parlo...

camino,

malgrat el camí sigui difícil...

espero, haurà valgut la pena...

sense títol

Amb l'ànima perduda,
al vell mig del camí,
amb les mans buides,
amb el cor per omplir.

Ara noto que el fred arriba,
ara sé que serà llarg l'hivern.

Amagant-me de les meves pors,
amanyagant-me amb les meves il·lusions,
acaronaré tendrament els meus records,
abraçaré amb dolçor el meu coixí,
adormiré poc a poc el meu bateg.

Amor negat,
amor comprat,
amor traït,
amor amarg.