Amb l'ànima perduda,
al vell mig del camí,
amb les mans buides,
amb el cor per omplir.
Ara noto que el fred arriba,
ara sé que serà llarg l'hivern.
Amagant-me de les meves pors,
amanyagant-me amb les meves il·lusions,
acaronaré tendrament els meus records,
abraçaré amb dolçor el meu coixí,
adormiré poc a poc el meu bateg.
Amor negat,
amor comprat,
amor traït,
amor amarg.
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
De vegades es tot aixo que dius, pero l'amor tambe reneix fresc e il.lusionant.
ResponEliminaDe vegades es tot aixo que dius, pero l'amor tambe reneix fresc e il.lusionant.
ResponEliminaL'esperança no s'ha de perdre mai, i qui sap si l'hivern no serà tan llarg. L'amor hi és, i quan menys t'ho esperis, farà acte de presència. Sort.
ResponEliminaAmor tensat
ResponEliminaamor esperat
amor renascut
amor inesperat.
I renaixerà la primavera
i sortiré a cridar
el teu nom per mi
i novament seré
dona completa
dona Dona energia i força,
dona mussa,
dona àngel,
dona immortal,
dona volcà,
dona misteri,
dona papallona de colors,
dona bruixeta bona,
dona llum,
dona amb plor,
dona estranya,
dona rosa amb perfum,
bellesa
i espines,
dona mare,
dona plaer,
dona única,
dona múltiple,
més dona,
dona autèntica,
dona sensual,
dona sexual,
dona incomprensible.
Dona lluna plena
o nova,
sempre dona.
Maria Mercè,
ResponEliminaM'he fet seguidor del teu blog, encara que no calia que fes fressa perquè sapiguessis que passava per aquí sovint.
Has afegit tants gadgets, aplicacions i cosetes al blog, que s'obren dues o tres finestres de propaganda cada cop que hi accedeixes. Hauries de mirar d'on vénen, que són força empipadores!
I tu et queixaves que els meus blogs costaven de carregar... ai!
Hi ha moments per a la melanconia, però també n'hi ha per al sosec, la reflexió i fins i tot l'alegria. És una qüestió d'escollir allò que es vol sentir i crec fermament per un mateix pot escollir el seu estat d'ànim.
ResponEliminaUn petó.
Hi ha moments per a la melanconia, però també n'hi ha per al sosec, la reflexió i fins i tot l'alegria. És una qüestió d'escollir allò que es vol sentir i crec fermament per un mateix pot escollir el seu estat d'ànim.
ResponEliminaUn petó.
ben retrobada i amb una poesia molt maca.... de tant en tant i trec el cap per aqui encara que no deixi comentaris
ResponEliminaamor ... bé, sí, de tant en tant ... salut
ResponEliminaLa vida ens ha estat donada,
ResponEliminaperò el sentit de la vida
ens l'hem de fer cadascú.
Ningú ho pot fer per nosaltres.
Aquest és el preu de viure.
L'hivern proper ens fa endinsar dins dels nostres pensaments, dels nostres desitjos, de les nostres pors.
ResponEliminaEls hiverns sempre són llargs, Menta i les primaveres massa curtes. Però la tardor és tan bonica...
ResponEliminaMolts petons.
Això d'amor comprat no és bo,però
ResponEliminaval més així que viure sens amor,
que cadescú eligegi la seva preferència. Jo prefereixo -si puc triar- només l'amor d'ànima i a la
tardor encara més.
Bonica poesia
ResponElimina