dimarts, 4 de novembre del 2008

La distorsió de la realitat

"com no me'n recordo de res,
tampoc no me'n puc oblidar"

corre, Quiet.
al@s que penseu en mí, de tant en tant, gràcies sempre.

7 comentaris:

  1. jo m'erocordo de tu sovint ara em precoupava que no publiquesis. Gracies.

    ResponElimina
  2. Nena, pon el coment en el blog Prohibido callar y ellos te darán las bases para poder publicar, son 4 reglas básicas, no tendrás problema.
    Espero te recuperes pronto, cariño.
    Yo uff!! no estoy muy animada

    Besitos

    ResponElimina
  3. Et tinc molt present en el meu cor!

    ResponElimina
  4. si no te'n recordes, difícilment podras oblidar, és clar, de tan lògic és difícil de pensar.
    I parlant de pensar, sovint pensem a entrar en aquesta petita finestra teva, encara que no sempre pugui deixar comentaris, sobretot ara que només puc mirar-ho a la feina...

    ResponElimina
  5. Hola maca, gràcies per la teva visita.

    Com be dius, molts cops no calen gaires paraules...

    M'he enamorat del teu blog.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Soc aquí per tu,
    pel que ets,
    et sembla poc?

    Et llegeixo sovint,

    ResponElimina
  7. Jo també et vaig llegint, Menta. Cuida't moltíssim.

    ResponElimina

sigueu respectuosos,gràcies.

Prova de seguretat

 Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu