miro...
parlo...
camino,
camino,
malgrat el camí sigui difícil...
espero, haurà valgut la pena...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
Segur que si despres de la tempesta ve la calma.
ResponEliminaJa se que les tormentes no son bones, Però poder contemplar una tempesta des de darrere els vidres , tot aquell joc de llamps i trons....i al final l'arc de sant martí
ResponEliminaA mi és una de les poques coses que em fan por. Em tanco en una habitació interior per no veure els llamps...
ResponEliminaI avui està tot en calma i surt un solet que tot ho eixugarà. Qui se'n recordarà de la tempesta?
ResponEliminaEls esperits també s'encalmen... Un petó, menteta!
Menta fresca, sempre val la pena,
ResponEliminaperò el camí, com el de Ítaca és sempre llarg i ple de paranys !!
A la fi però, sempre hi veurem la
claror i un sol que surt damunt dels
núvols...com a la teva darrera fotografia, és veu la llum.
Un petó ben fort.
un cop ha passat la tormenta torna la calma (diuen)... si ha valgut la pena t'ho diran els dies. Quan veus la llum, no ho oblides, perquè reneixes i això et serveix per afrontar una nova tempesta.
ResponEliminaLa tempesta sempre es bona
ResponEliminaper poder valorar la calma,
la serenor i el cel radiant de Sol.
Llegiré les teves tempestes
per tornar sempre a la calma
que et mereixes.
Tienes fuerza interior, aunque a veces lo dudes, has recorrido ya, la parte más dura del camino, ahora, todo es subir!!
ResponEliminaTienes suerte, a algunas, aún les costará mucho llegar donde tu estás :)
Besos, reina i bona nit
Quins nuvols més fantàstics, una serie molt bona.
ResponEliminaUna abraçada
Mª Mercè
ResponEliminapro despres de una tormenta sempre surt el sol!!!.
Mils de petonets.
Sempre val la pena...si més no per retrobar-te amb el món...
ResponEliminaUna mica d'aigua, que aclara les idees!!!
ResponEliminaPerò només una mica, eh!!!!
Les tormentes són maques si dus un bon paraigües.
ResponEliminaNena, empiezo el camino, ahora, a ver qué pasa...
ResponEliminaDeséame suerte :D
Besos, cariño
Unes fotos fantàstiques!
ResponEliminaEs todo tan complicado, tanta contradicción, tantos silencios... que ahogan y pesan, entre el miedo y la verguenza,sentimiento de culpabilidad y necesidad de acabar.
ResponEliminaMis alas están muy rotas, nena,pero seguiré :)
Te quiero, besos.
Una vampira
el diumenge passat va ser un dia de molta aigua, de molts nuvols... un dia rar.
ResponElimina