...

Fa dies que estic rara. No sento interès per res. I és estrany. Em fa mandra pensar en agafar el cotxe per anar d’excursió, sola i sense compartir. Sóc incapaç d'agafar un llibre, la televisió m’avorreix, en el bloc no sé que explicar, res m’interessa, només dormiria.


El dimecres em van convèncer per anar a una reunió de persones que, en aparença, es troben en la mateixa situació de solitud que jo mateixa. Vaig fer cap a les vuit del vespre, en deu minuts ja em preguntava que hi feia jo en un lloc com aquell, envoltada de gent que no coneixia de res, ple de fum i de soroll i aguantant les típiques mirades de “treballes o …”. Si m’arriben a preguntar hauria sortit amb un estirabot dels meus, segur!


Malgrat els temps i l’edat tot continua igual i passo, prefereixo retornar a casa, posar un dit de vi en una copa i badar. Que no puc mantenir una conversa? Intentaré escriure, o poder continuar dormint, qui sap, poder em desperto…o no.