Avui tinc un mal dia, papa. M'he llevat tristona i no he fet res de bo. Papers i més papers, números que no surten per enlloc, records de que no serveixes per res, de que tot ho fas malament, por. De nou em sento sola, em sé sola. Creia poder amb això però veig que em serà feixuc si no ho puc compartir. Trobaré a algú pare? Que ho veus tu?
De petita, quan em sentia així, sempre passejava pel barri gòtic, m'acostava fins a veure les oques de la catedral, tot sentint-les cridar, asseguda en el seu claustre. Sempre m'hi he sentit bé aqui, en el meu barri gòtic, sembla que sento les campanes, em veig escoltant el carilló del Palau o acaronant la closca de la nostra tortuga...Anem i fem una xocolata?
Han passat molts anys i ja no em plau, sola ja no. M'agradaria fer-ho de la mà d'algú, ni més endavant ni més endarrera, junts al mateix pas, però sento que es tard per mi, tot plegat massa feixuc... Trobaré a algú pare? Que ho veus tu? Que trigarà molt? És que el temps se m'en và de les mans papa...
Trobar un pare es difil , pero un bon amic o un company aixo ja no ho es tant.
ResponEliminaJa sé que no et servirà, però acabo de publicar un post que parla justament d'un passeig pel Gòtic en companyia de dos amics, només amics, però molt estimats, i la veritat és que va ser molt gratificant. Suposo que no és el que necessites, però ajuda.
ResponEliminaJo també m'anyoro del Barri Gótic i els seus recons, però ara em cau molt lluny. Què hi farem? És el que hi ha.
ResponEliminaCom dius Striper, massa difícil trobar algú adequat, però no desisteixis...
ResponEliminaMª Mercè
ResponEliminaVal mes que estiguis sola que mal acompanyada, mira el cantó positiu ....que el te.
Ja se que no soc la ma que voldrias agafar, pero saps que soc aqui, no cal ni que quedem, som a casa i aqui es casa teva tambe.
Molts de petons de tots i una abraçada ben fortota.
Posarem el temps en una capseta per a que no s'escoli fins que no la tornis a obrir. No sé si serà al barri gòtic, però si saps obrir el cor, segur que hi trobaràs un altre que bategui per tu...
ResponEliminaUn petó amb el millor desig!
De moment ens has trobat a nosaltres. Potser no és gran cosa, però tot arribarà. Un petó.
ResponEliminaPotser un dia
ResponEliminauna mà t'agafarà
i t'omplirà de colors la vida,
et besarà un somriure
que neixerà per a que tu el vegis.
Però ara,
tot fent camí,
no defalleixis.
Esquinça amb els dits
les ombres que t'envolten,
darrera, esclats de llum
lluiten per tocar-te,
t'escolten,
t'esperen,
...et llegeixen.
Molts petons.
Hola, mira com ja t'han dit per aquí, val més sola que mal acompanyada...
ResponEliminaCom va dir Tagore. Llegim malament el món i després diem que ens enganya...
Suposo i per intuició masculina, que passes per una llacuna a la teva vida. No sé donar consells, són molt barats i tothom en dóna.
Però alliberat de totes les pedres i de totes les baules que t'encadenin al passat proper, com diuen: La vida flueix, només hem de fluir amb ella i no barrar-li el pas.
Ara em ve a la memòria un poema que no sé si fa el cas o no, però és igual aquí està -el tinc d'okupa a Relats en Català-
El somriure d’una llàgrima.
El somriure d’una llàgrima,
els ulls que canten una cançó.
La tristesa escriu el poema
amb accent de sentiment.
Tenia fred, però era fred endins.
Havia perdut la màgia
perquè no tenia desig...
Estimava i la seva mirada
només tenia llum de tendresa.
Recordava hores de temps en flor...
Però tot conjugava en passat,
només la fredor que la penetrava
era real i pressent.
La lluna li posava la clau al pany
però la casa era buida, deserta,
només records que ja no els
aguantava ni un clau a la paret.
des de la finestra veig el mar,
el seu mar estimat,
l’hi arribava aquella olor de mar.
Els seus somnis anaven
en una barca sense rems.
Ara la vida és una nit
sense estrelles, sense lluna.
Rep un nou alè amb el vent.
onatge
Cariño, es momento de muchos cambios pero te acostumbrarás a ellos, mientras llega lo que necesitas, nos tienes a los que te queremos, aunque sea desde lejos pero estamos contigo de corazón y no por estar :)
ResponEliminaMiles de besos y cuídate mucho y considerate afortunada y valiente.
Sempre hi ha una mà a prop, però de vegades no la sabem veure... a més, de vegades cal que siguem nosaltres els primers d'allargar la mà. Prova d'allargar-la, segur que algú te l'agafa :)
ResponEliminaDe vegades no es troba ni al davant ,ni al darrera,
ResponEliminaHas provat mirar als costats?
Que tots els desitjos es facin realitat.
Un peto.