No.
Ho sento.
Mentre això continuï, no.
No puc oblidar.
Per totes les que han caigut.
Per les que encara no poden.
Per les que encara no ho saben.
I per les que poder, ja ens n'hem sortit,
ara cal aprendre a viure de nou.
Prou!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
Tant de bó....
ResponEliminaAixo seria molt bo, pero millor no lluitar des de la tristessa. feliç 2009.
ResponEliminaTu me quieres, yo te quiero... Joan, nos quiere... empecemos así y tal vez un día...
ResponEliminaYo te deseo un feliz futuro, cariño.
Mil besoss!!
T'admiro x haver-ne sortit, i x tant recordar-te de les que hi son, les que no saben q i son i les que estan lluitant x sobreviure.
ResponEliminaBon Any Nou, Nou!
Tens raó, cal no oblidar ni baixar la guàrdia!
ResponEliminaI educar molt bé, dia a dia perquè aixòp no pugui passar més a les noves generacions.
Joana,
ResponEliminatant de bó, gràcies.
Striper,
sempre cal lluitar, des don sigui.
DianNa,
es bueno acordarse de los que no son y no han sido queridos nunca...
Carme,
gràcies per entendre i compartir.
Us desitjo salut pel nou any que comença.
Millor lluitar amb força i contundència, millor lluitar juntes, i junts. tens els meus millors desigs, estimada. Petons!
ResponEliminaTotes, totes , totes les reivindicacions per la humanitat tenen cabuda aquests dies. Tan de bo algun dia la humanitat giri els ulls al passat i s'esgarrifin de com som però que hàgim aconseguit ser millors del que som. Un petó ben fort, Menta (i que "els" homes t'escoltin d'una punyetera vegada!)
ResponEliminaQue passis un bon cap d'any i feliç 2009. Espero que el teu món sigui plena de felicitat! Salutacions des de Finlàndia!
ResponEliminaLa violència és el pitjor adversari de la humanitat.
ResponEliminaCal dir, tantes vegades con faci falta allò de:
Ningú té el dret d'agredir ni despreciar a ningú.
Només podem desitjar que aquest 2009 sigui l'any en que puguem deixar de parlar d'aquest tema, perquè no hi hagi res a comentar. Bon any Menta.
ResponEliminaEm quedo amb la frase "ara cal aprendre a viure de nou". És un bon desig per començar l'any.
ResponEliminaBesos, cariño, espero que estés bien
ResponEliminade vegades, quan llegeixo els teus post tant intensos, m'agradaria trobar les paraules adequades per deixar-te un comentari però em costa molt i per això molts cops no en deixo cap.
ResponEliminaAvui tampoc sé ben bé que dir-te perquè em costa tan imaginar el que és això que expliques, el terror de viure-hi cada dia, el desig d'una persona de poseïr una altra i anul·lar-la, no ho puc entendre i, potser, tampoc ho vull entendre perquè qui fa això no es mereix cap comprensió. No sé si són malalts com diuen, em costa de creure-ho.
En fi, que és una immensa sort que te n'hagis sortit i estic molt content de poder compartir unes estones, encara que siguin de blog, amb tu.
Feliç any, te'l mereixes.
cool blog
ResponElimina