Aixì és com ho veig
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques...
És el primer poema que vaig llegir de Miquel Martí i Pol i vaig pensar que m'acompanyaria per sempre més!
ResponEliminam'encanta com t'ha quedat el bloc, útil en cas de necessitat i ple de sensibilitat. Gràcies!
preciós poema. Humil i senzill!
ResponEliminaAixí és com jo ho veig!
Bonica, molt bonica!
ResponEliminaLo sencill i simple es la esencia de la bellessa.
ResponEliminaSi és que Martí i Pol, té això ... ho diu tot ... i amb les paraules justes. M'encanta!
ResponEliminaGràcies per aquesta "infusió" tan bona d'avui ! ;)
Mª mercè
ResponEliminano es demanar gran cosa:
parlar
caminar
fer l'amor
escriure.
Sensa que la vida et possi ja mes pautes, crosses, permissos i callr-nos
O bè, si sembla massa....
cridar mes fort si cal.
petons.
Precios poema noia, jo encara no e fet la carta als reis jejeje.
ResponEliminaUna forta abraçada i feliç any nou.
És la teva carta als Reis?
ResponEliminaEspero que t'ho portin tot i més, i si faltés alguna cosa, ja ens consolarem mutuament.
Jo també, aquest poema m'agrada molt!!!!
ResponEliminaParaules molt maques, ingeniós el montatge i amb tota la meva esperança que es puguin fer totes les petites coses, i combinades que ens has lliurat.
ResponElimina:)
Que todos tus anhelos y deseos se cumplan, no pides demasiado, te lo mereces.
ResponEliminaBesos, nena
can you email me: mcbratz-girl@hotmail.co.uk, i have some question wanna ask you.thanks
ResponEliminaGracies per portar-me de nou aquest poema, aquest autor... jo també ho veig igual.
ResponEliminaQue menys?
Una abraçada.
Precioso poema y una petición muy humilde, seguro que se cumplirá.
ResponEliminaBesitossssss
Quina enveja escriure tants sentiments d'una manera tan senzilla. Espero que puguem fer tot això que diu el poema sense crosses, sense demanar permisos...
ResponEliminaencara que no demanessis gran cosa, espero que els reis t'hagi dit coses grans!
ResponEliminaPreciós, viure i deixar viure, està en joc la llibertat!
ResponEliminaSalut!
Quin gran home, i quines grans veritats.
ResponEliminaEspero que tots retrobem la llibertat...