jo també cuino, de tant en tant

Hola, sóc el sard.

i jo el més gran, el corball.

El primer en papillote, oli i sal, el divendres per dinar.

El segon en un llit fi de patata i ceba, i poc cuit, el divendres per sopar.

I és que el meu germà es aficionat a la pesca submarina a pulmó lliure, ha guanyat algún que altra campionat...

i de tant en tant es marca un tanto.

Per veure un vinet blanc molt fred i de postres,

figues coll de dama

estones amb mi mateixa

Noies que juguen a la plaça, li fan a la seva amiga un comiat de soltera.

La meva filla diu que allarga les vacances i no té feina.

Homes hi passejan els gossos.

La meva filla aquest any ferá el projecte de final de carrera.

Parelles hi prenen cervesa.

La meva filla no ha trucat ni un dia per saber com estava.

La gent gran hi pren la fresca .

He de posar ordre a un munt de coses i sola no puc.

La meva filla diu que necessita descansar.

Jo no he tingut mai una festa sorpresa, ni pels 18, ni pels 21, ni pels 40 ni pels 50.Mai.

I ara quan digui NO , em titllaran de desconsiderada, egoista i mala persona.

Bueno.

Aquesta és la plaça que veig des del que podria haber estat casa meva.

em falta l'aire...

per ELLS, amb carinyo, pasa-ho!

Per estrany que sembli, el cantant Antonio Flores m'agradava força. No me n'amago mai.
La seva vida va ser curta i poder massa intensa, va tenir una filla a qui li va escriure una cançó, va col.laborar amb altres cantants com en Serrat, Ana Belén i el seu marit, amb en Sabina i molts d'altres.
Feia dies que tenia pensat aquest post però com ja he dit un munt de vegades, jo no en sé d'anglès. I vaig pensar en ell, per què no?
Aixì que vaig escollir unes quantes cançons i aqui us les deixo.
Haureu de triar el vostre nom i posar en marxa el reproductor, ja em direu que us en sembla, val? I no cal quedar bé, si no us agrada, endavant! que a casa tots hi podeu dir la vostra, d'acord?
I les noies que tingeu la temptació de triar i escoltar, m'agradaria que em deixeu escrit qui heu triar, us hi atreviu? Vaaaa que no és gens difícil.
Per cert, he triat els nois que venen sovint per casa, bé algún no gaire. Crec haver-ho encertat i espero no haver-ne descuidat a cap, si és aixì li agrairé que m'ho façi saber, si o si?
I espero que us agradin.
Ah! les cançons són les del reproductor que hi ha sota el vostre nom, d'acord?



per En Carles

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Striper

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Mossèn

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Víctor, a la seva nena

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Jordi del Cróniques

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Xexu

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Descric, no l'estripis, val?

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Cesc

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per En Joan G.

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

per L'Estripanits

Discover Antonio Flores!

l'hauràs de posar en marxa, val?

dels seus als meus hi ha diferencia?

Notícia a la televisió, la meva i poder també, la vostra.

Comença la campanya escolar 2008/2009 i els pares heu de comprar el material necesari "per començar" l'escola.

Fan una série de sumes de llibres, material i altres estris i resulta que a Espanya, surt el cost per nano, per uns 535,00 eur.

Però ves per on a Catalunya, surt el mateix material, per uns 635,00 eur.

Jo que sóc molt ignorant en aquesta materia, no en material escolar i tot això no, que durant vint anys he dut "jo soleta" a una xicota al col.legi i sé el pa que si dona, si no en el per què ha d'haver-hi aquesta diferéncia.

M'ho podeu explicar?

Gràcies!

fotografia treta de http://www.jve07.org/2008/05/md.html

del blog de Jordi Vargas.

mossèn penitència!, no si ja ho deia jo...

" Estás más bueno que comer pan con hambre "

Us he buscat.

Us he trovat.

Us he provat.

No heu superat la prova.

Eliminat!!!

qualsevol hora

Sola, insuperable.

En companyia, déu ni do.

I es que quan mi poso,

no puc parar.

i es que necesito fugir de mi...

El llençol, evocador d'aromes deliciosos, de carícies, de guerres de coixins,

d'aquests llençols de fil frescos a l'estiu, de passions, de suaus textures, tan lleugera.

De vegades la roba del llit, pesa.

El simple llençol en contacte amb la pell és la que pesa.
Amb un frec es pot arribar a veure les estrelles.

Dol una forta abraçada i simplement, dol existir.
L'escena es repeteix una vegada i una altra.

Dir que estàs cansada sona a excusa i més quan és al matí, al despertar.

I si el cos dol, ja no et dic la ment.

I és que dorms com les mares amb infants, tens el somni xic.

Es recorden fets llunyans en el temps i en canvi, recordar on acabes de deixar les claus, impossible.

Que t'estava dient…?

Aprens que determinades accions afavoriran la teva visita, la tensió, agafar pes, un petit esforç físic, pelar patates, estendre la roba, rentar al gos. Abuses de la meva existència.

Sóc vulnerable, m'ataques amb el teu dolor i em torno encara, més vulnerable.

I és que dono el perfil: ens buidem perquè la nostra vida es centra a donar i, paral·lelament sempre estem en deute… Ser molt exigent en el professional, hiperactiva, perfeccionista i emocional.

I ja no vas als llocs per que t’agrada, hi vas per que les cadires son còmodes, per que l’entorn es tranquil i em va bé.

A tot això m'ha dut la vida.

Així de ben definit ho he trovat en aquest llibre.

Retazos del libro “Manuela de Madre Vitalidad Crónica”
Convivir con la Fibromialgia
Editorial Planeta
ISBN 84-08-05763-4

meme, meme?

Skorbuto m'ha passat aquest Meme per contestar:

Es el primer cop que participo en un meme.

Què significa meme?

1-Una pel·lícula.

La darrera que m'ha agradat, La educación de las hadas.

2-Una cançó.

Segons el moment, tot i que m'agraden quasi totes les de Dire Straits, es insuperable Imagine de John Lennon.

3-Un llibre.

Qualsevol de poseia de Miquel Martí i Pol.

4-Una cosa que et faci ràbia.

El que aparenta el que no és i a sobre oblida els seus orígens.

5-Una cosa que t'agradi molt.

Ara, res.

6-El teu plat preferit.

L'arrós, però només l'arroç. Els ingredients amb el que estant fets sempre els deixo pels altres.

7-Una beguda que t'agradi.

El mojito que fan al Paraigua, a Barcelona.

8-Una col·lecció.

Col.lecciono caganers, els del pessebre eh!

9-Una raresa.

No m'agrada haber d'anar a comprar roba.

10-Un desig.

Que la meva filla sigui feliç.

Tiempo Pequeño

llapis de colors

Aquest blog forma part d' una comunitat.
Una comunitat plena de colors.
Una comunitat on el que vol entrar a casa, pot pasar.
Ja sabeu que no cal trucar avans d'entrar.

Aquest dies molts de vosaltres
sou de vacances.

Això fa que m'entretingui més
en d'altres blogs i fins i tot,
que en descobreixi de nous.

He vist que us agrada llegir llibres
i comentar-los,
a d'altres escriure poesia ,
la fotografia i la cuina,
bé, ara no podria anomenarlos a tots.

Menys mal que no tenim cap "manetes" ,
bé, poder si que en tenim algún que d' altre,
Striper, El Mòssen, és pensen que fan marevelles, he he
i us ben juro que les fan, per que mira que m'arriven a fer riure!

Qui també em fa somriure sovint és la Moni.

D'altres feu una veritable obra d'art amb la paraula i
la imatge, com el Cróniques.

Hi ha qui hi diu la seva, des de la perspectiva
que li han donat els anys, com el Carles,
amb aquest escrit.

I també he vist molts que ESTEM força perduts,
desorientats, bé sigui per cabóries o
per manca de salut,
amb afegits d'inseguretats i pors,
com jo mateixa.

I llavors surt el Xexu,
i la Boira, i Instints, i el Cesc,

i la Bajoqueta, i la Irina, i la Martona,

i la Rita, i la Merike, i Onset,

i el Joan P., i la Cèlia, i la Carme,

i la Dianna_, i l'Estrip, i l'Antonia amb el Pep i el Martí,

i el Joan G., i el Víctor, i el Moi en companyia del doctor Sotracs,

i... segur que me'n deixo però és que en sou tants!!!

Tots d'una forma o altre,
més entenedora o més desdibuixada,
fem servir els nostres blogs
per mostrar part del nostre interior,
per podernos-hi arrivar,
per que ens poguin arrivar els qui ens llegeixen.

Aquesta és la filosofia del blog
i per això m'agrada.

Avui rius tú, demà ho faré jo mateixa,

aixì anar fent.

Pel respecte de cada un de nosaltres
en la forma i el contingut dels sentiments,
sentiments que deixem surtir a la llum
de la millor manera que podem o que sabem.

I per això m'agradeu molt i
per això tambè, us estimo MOLT.

Queda dit.

la fotografia està treta d'aqui

m'agrada...

La primera dutxa i el cafè del matí.
L'aire fresc en obrir la finestra.
Les sardines a la brasa amb pa amb tomàquet i cava.
Cuinar entre dos.
El pa amb oli.
Els ous ferrats.
La nata sense sucre i la xocolata negra.
El vi negre de Rioja, els mojitos ben fets.

Viatjar per racons perduts, no gaire lluny.
Riure, riure i riure.
Que em toquin el cabell.
Passejar i xerrar.
També els silencis compartits.
Abraçar i petonejar.
Anar agafada del braç.
Ser i no tant sols estar.

Els nens i la gent gran.
No tenir res a fer, improvisar.
Un cert desordre.
La llum tènue i càlida.
La tardor i l'hivern.
Estar a casa meva.

Passejar per la ciutat on vaig néixer.
Quasi res, oi?

Escriure i saber que em llegiu.

qui vol ballar amb mi?

Imagina que jo sóc la de la fotografia de dalt.

I et ben aseguro que per darrera,
una miqueta, no gaire més que la de la dreta.

Sona la música de fons,

fa temps que no ballo.

Em treuries a ballar?

Com m'ho demanaries? I sobre tot, com ballaries amb mi?

No? per què?

no el sé, el títol, dos?

Us ho podeu creure que ha / habia sortit repetit?

Si, pero ara resulta, a dia 9 d'agost que el primer ha desaparegut!!!!!

Recordeu, era la historia del mirall i les carícies...

De la visita al metge, de si feries fora de la teva vida a algú per perdre la seva salut, i tot de coses aixins.

Que creia tenir-ho tot controlat, el que respecte a mi depenia, que si el cos va per una banda i l'altre, per un altre...

En fi

Premi "Blog Acido"

ja fa uns dies la Maria Jesús, em va deixar aquest regal pel meu blog i certament, no sabia a qui el podria pasar...

avui ho he tingut clar,

per tú Carles

nota:
El creador del Premio “Blog Ácido” establece que “Este premio tiene la característica de ser entregado a aquellos blogs cuyo estilo se fundamenta en que sus post son en su mayoría la opinión y el criterio particular de sus administradores, y por supuesto, que se destaque la asertividad, coherencia, fluidez, creatividad y acidez en sus opiniones. Una de las reglas del premio es entregar dicho reconocimiento a otros blog que cumplan las características mencionadas.

desconegut

Acabo de trobar,
un desconegut.
Acabo de recordar,
que m'agraden les aquarel.les.
M'acabo d'adonar,
que m'has fet pasar uns bons moments,
en aquesta, una més,
de les meves tardes solitàries.
Acabo de descobrir,
poder, un nou amic.
Començo dons,
a donarte les gràcies.