El llençol, evocador d'aromes deliciosos, de carícies, de guerres de coixins,
d'aquests llençols de fil frescos a l'estiu, de passions, de suaus textures, tan lleugera.
De vegades la roba del llit, pesa.
El simple llençol en contacte amb la pell és la que pesa.
Amb un frec es pot arribar a veure les estrelles.
Amb un frec es pot arribar a veure les estrelles.
Dol una forta abraçada i simplement, dol existir.
L'escena es repeteix una vegada i una altra.
L'escena es repeteix una vegada i una altra.
Dir que estàs cansada sona a excusa i més quan és al matí, al despertar.
I si el cos dol, ja no et dic la ment.
I és que dorms com les mares amb infants, tens el somni xic.
Es recorden fets llunyans en el temps i en canvi, recordar on acabes de deixar les claus, impossible.
Que t'estava dient…?
Aprens que determinades accions afavoriran la teva visita, la tensió, agafar pes, un petit esforç físic, pelar patates, estendre la roba, rentar al gos. Abuses de la meva existència.
Sóc vulnerable, m'ataques amb el teu dolor i em torno encara, més vulnerable.
I és que dono el perfil: ens buidem perquè la nostra vida es centra a donar i, paral·lelament sempre estem en deute… Ser molt exigent en el professional, hiperactiva, perfeccionista i emocional.
I ja no vas als llocs per que t’agrada, hi vas per que les cadires son còmodes, per que l’entorn es tranquil i em va bé.
A tot això m'ha dut la vida.
Així de ben definit ho he trovat en aquest llibre.
Retazos del libro “Manuela de Madre Vitalidad Crónica”
Convivir con la Fibromialgia
Editorial Planeta
ISBN 84-08-05763-4
Em sembla duríssim conviure amb el dolor, des del meu punt de vista d'afortunada ignorant de la experiència.
ResponEliminaAdmiro la vitalitat dels que hi han de conviure, totes les persones que he conegut se les arreglen prou bé per a continuar vivint intenssament, en un aspecte o en un altre.
Una abraçada. He après a abraçar sense fer mal. Suaument, tendrament, llargament.
enriquidor tot això, i tant!
ResponEliminaAparentment, és més interessant gastar diners en enviar gent a l'espai intersideral que no pas per aprendre com curar la dolor. La dolor no interessa, i encara menys si és de dones.
ResponEliminaQuina vergonya !
Un massatge dolcet, potser?
Admiro les persones que, com tu, fan del dolor un company de viatge i aprenen a conviure amb ell. Un dur aprenentatge el no defallir i no deixar-se portar i continuar exigint-se. T'admiro.
ResponEliminaUn petó.
Fer del dolor un company de viatge no es agradable ... Anims.
ResponEliminaMe dejas acompañarte? anda dame la mano y un beso, cariño.
ResponEliminaTodos con nuestra soledad... pero no estamos tan solos después de todo, serán momentos de encuentro con uno mismo, a veces son necesarios.
Juntemos nuestras soledades :D
Avui a la primera...sobre "els comentarios".
ResponEliminaN'estic molt content de la teva coneixença.Avui intentaré escriure alguna cosa sobre EL DOLOR amb majúscules.
Demà si l'acabo sortirà a el Rocar de
Tiana.
Com diu el meu net T'etimu molt.
Els dolors físics que pateixo personalment tenen un origen conegut i clar, amb desconeixement de causa puc dir que segurament no tenen ni punt de comparació amb els de la fibromiàlgia, no hi ha res de pitjor que no saber d'on ve el dolor.
ResponEliminaUna abraçada, Menta.
El dolor i el patiment no son pas cap broma.
ResponEliminaEls ioguis diuen que un no s'ha de brallar amb el dolor. Quan hi ha dolor ets dolor.
Jo no sé mai què dir-hi.
Una abraçada, suau.
M'he emocionat amb aquest escrit. segurament no conec ni la meitat del què és la fibromialgia, però m'he posat al teu lloc, i sense patir tot el què és, m'adono que no som res. que no us ho mereixeu, perquè és injust. Només des d'aquí, et puc donar ànims i felicitar-te pel gran post.
ResponEliminaGràcies!!!
La vida va com va, Menta. I crec que ens l'hem de prendre de la millor manera, perquè no en tenim una altra. Tan de bò el cos fos com un vestit, que un dia te'l poses i l'endemà en trobes un de més bonic. En qualsevol cas, un petonet suau, i espero que el blog t'alliberi una mica de tot plegat.
ResponEliminaMenta, conviure amb el dolor del cos o de l'ànima no és gens fàcil.
ResponEliminaUna abraçada suau y un petonet al front.
Que passis un bon dia.
Besos, preciosa y sonrie :)
ResponEliminaPasa buen día
Carme,
ResponEliminanoia, és el que hi ha!
Estrip,
per que no tots som iguals.
Joan,
sempre interessa més el que més diners i publicitat pot donar.
Mar,
tots som d'admirar per una cosa o altre.
Carles,
preciós escrit en el teu blog sobre el dolor. Que aviat el teu dolor trovi la calma.
Skorbuto,
el dolent del principi és la típica pregunta, per què? i la resposta és molt fàcil. I per què no?
Joan G.,
el ioga és una molt bona terapia mental, i no cal que diguis res, a voltes amb una mirada n'hi ha més que suficient.
Instints,
gràcies bonica i a veure si em dones el nom dels matonets!
Paseante,
dons és el que faig jo! hi ha dies que surto despullada al carrer!!
Amiga Antonia,
no, no és gens fàcil, per això intento donar-ho a conèixer. Gràcies.
Dianna_
que decirte que ya no se haya dicho? Siempre con tus buenos dias!!!
Promesa complida!!!
ResponEliminaAviam, la marca és "Granja Armengol", i estem ubicats a Gurb. No sé si per on vius (olot?) n'hi ha, crec que no, però jo mateixa vaig a repartir per camprodon, sant joan, sant pau, ribes, i tota aquesta zona, sinó, hauries de baixar a vic, jeje. Perquè no sé jo si enviar-te'ls per correu...
Bueno, estem en contacte!!!
perdó per lo de l'Olot. no seé perquè t'hi he associat, jeje. Doncs ja ho saps, ja et guardaré els mes bons de tots!!!
ResponEliminaDesitjo dir gràcies una altra vegada per al web de la ciutat de Barcelona. És absolutament meravellós. I com hi ha (era com a mínim el darrer any) un ordinador lliure a l'hotel, el meu marit i jo el trobarem molt útil. L'he estat llegint ara i he esbrinat com utilitzar-lo bé. Estic molt agraït amb tu! No hauria trobat aquestes pàgines en el meu propi.
ResponEliminaSóc desgraciada que tu és en dolor. Desitjo que seràs ben aviat!
passava per ací i ... salut
ResponEliminaHola bonica i dolorida! Ja ens passa això a les dones, aguantem fins que surt el dolor i llavors... aguantem!
ResponEliminaAixí som i així seran les nostres filles, només desitjo que els nostres fills comencin a ser més comprensius, jo així ho espero...
Manuela de Madre és un bon exemple, m'encanta escoltar-la quan l'entrevisten!