La primera dutxa i el cafè del matí.
L'aire fresc en obrir la finestra.
Les sardines a la brasa amb pa amb tomàquet i cava.
Cuinar entre dos.
El pa amb oli.
Els ous ferrats.
La nata sense sucre i la xocolata negra.
El vi negre de Rioja, els mojitos ben fets.
Viatjar per racons perduts, no gaire lluny.
Riure, riure i riure.
Que em toquin el cabell.
Passejar i xerrar.
També els silencis compartits.
Abraçar i petonejar.
Anar agafada del braç.
Ser i no tant sols estar.
Els nens i la gent gran.
No tenir res a fer, improvisar.
Un cert desordre.
La llum tènue i càlida.
La tardor i l'hivern.
Estar a casa meva.
L'aire fresc en obrir la finestra.
Les sardines a la brasa amb pa amb tomàquet i cava.
Cuinar entre dos.
El pa amb oli.
Els ous ferrats.
La nata sense sucre i la xocolata negra.
El vi negre de Rioja, els mojitos ben fets.
Viatjar per racons perduts, no gaire lluny.
Riure, riure i riure.
Que em toquin el cabell.
Passejar i xerrar.
També els silencis compartits.
Abraçar i petonejar.
Anar agafada del braç.
Ser i no tant sols estar.
Els nens i la gent gran.
No tenir res a fer, improvisar.
Un cert desordre.
La llum tènue i càlida.
La tardor i l'hivern.
Estar a casa meva.
Passejar per la ciutat on vaig néixer.
Quasi res, oi?
Escriure i saber que em llegiu.
Quasi res, oi?
Escriure i saber que em llegiu.
Hi ha qui no li agradi això? Jo ho subscric tot! :-)
ResponEliminaMª Mercè
ResponEliminaA mi casi tot aixo, menys: que em toquin els cabells, que em posa dels nervis.La nata,m'agrada nomes cuan em be de gust...els ous ferrats tenent que ser cuits per les dues bandes , mes que ferrats son truites...totes les altres cosas donç si reina, es una bona manera de anar pasant la vida, apa que no!!!!.
Bon cap de setmana.
mils de petons, per tu.
Això era molt bo! Has estat molt malenconiosa. Però has comprès ara. La vida és aquí i ara. L'hem de portar com és i gaudir-ne. Oblida les tristeses! Oblida les teves preocupacions de salut. Oblidaré la meva depressió. Tenim només una vida. No el farem malbé. El farem el millor nosaltres pot. Si alguna vegada tu vas a Hèlsinki era feliç de fer el teu coneixement! Ets una dona molt agradable. Ets una persona meravellosa! Meravellosa! Espero que el meu català sigui comprensible. El meu traductor no treballa.
ResponEliminaPetons des de Finlàndia!
I a nosaltres llegir-te i saber què escrius.
ResponEliminaEstic content per fi, de poder contactar amb el teu Blog, molts
ResponEliminadies no hi ha manera...quan clico
sobre "comentaris", és fa "el longuis" i passa de mi.
Estic content que estiguis mes animada !.Viu cada dia el teu dia i
deixa les cabòries per l'endemà...
i demà Deu o els Déus diran.
Cabòries és présidencialment correcte ?
Jo amb tu ballaria coix...però ballaria... malament. Ep ! Un bolero,quina fatxa jo...Què diria la gent ...T'imagines jo amb el bastó...i tu tant joveneta .
rita,
ResponEliminai jo el teu coulant de xocolata, mmm.
martona,
nena, només faltaria que a tothom ens agradés el mateix, visca les diferencies, a mi m'enriqueixen!
merike,
el teu català et ben aseguro que està més que bé.
xexu,
ara no sé que dir, ves.
carles,
jo amb tú ballo tot i estan aseguda en una cadira, o és que xerrar al voltant d'una taula, tot mirant a l'horitzó, no és una forma de ballar?
A mi també m'agrada molt, sobre tot: riure, riure i riure.
ResponEliminaA tot aixo m'apunto jo també.
ResponEliminai que fàcil que sembla tot plegat
ResponEliminaA mi m'agrades tu.
ResponEliminaEstic començant a entendre alguna cosa sense el traductor. Però no puc parlar:-( M'agrada la llengua, és tan bonica. També lo gascú és bonica i interessant. Espero que Joan deu Peiroton sigui el meu amic, aussi. Estic trista sense la seva amistat.
ResponEliminaAbraçades des de Finlàndia!
Veig que tens bons gustos :) el vi, el pa amb oli, les sardines :) em fas agafar gana! són coses sanes :)
ResponEliminaComparteixo amb tu tot el què t'agrada, inclòs hi afegiria mes coses jejeje. M'ha agradat aquest post!!!
ResponEliminaUau! Jo també vull aquest món! (el desordre segur que l'endreçava, no ho puc evitar... i potser ho espatllaria una mica), però m'apunto a riure que eixampla els pulmons i després una passejadeta!
ResponEliminaonset,
ResponEliminaés el millor de tot!
striper,
tu, desprès de les vacances que acaves de fer, a règim de TOT.
jordi,
a que si? dons ho és!
joan,
glups.
merike,
mica en mica...
cesc,
ja ho veus, fàcil.
intints,
dons afegeix, no et tallis!
cèlia,
et deixaria ordenar, jo segur que sóc més ràpida en desordenar!!!
M'agrada llegir-te i passejar-me per les teves paraules.
ResponEliminaTots hauríem de fer aquest exercici de fer un llistat de les coses que ens agraden i veure quantes d'aquestes ja fem i quantes tenim pendents...
(Si no et fa res et faig un enllaç al meu bloc ;)
una abraçada
A mi m'agrada arribar a casa, i no tenir res més a fer que obrir l'ordinador i posar-me a llegir (compartir) posts com aquest. Que m'hi senti identificat, i que pensi que potser pel carrer m'he creuat amb l'autora del text. Tan lluny i tan a prop al mateix temps.
ResponEliminamar,
ResponEliminabenvinguda i enllaçem on vulguis, mentre no em lliguis a res ;-)
paseante,
confesso que us trobava a faltar, comparteixo també el que us agrada, també penso quan estic pels voltants de casa vostre que, qui sap, m'acavo de creuar amb vos.
Espero que aviat podré formar part del col.lectiu "dels que no tenim res més a fer, en principi".
Vaig amb el meu marit a Barcelona el 19 de setembre i marxo del 25è. Veia que ha escrit a Carles que és un temps de festival gran???? Puc veure els gegants i els castellers??? No entenia quan reservava un viatge que pot tenir un festival gran allà!
ResponEliminaFestes de la Merce - Barcelona's Main Festival