Noies que juguen a la plaça, li fan a la seva amiga un comiat de soltera.
La meva filla diu que allarga les vacances i no té feina.
Homes hi passejan els gossos.
La meva filla aquest any ferá el projecte de final de carrera.
Parelles hi prenen cervesa.
La meva filla no ha trucat ni un dia per saber com estava.
La gent gran hi pren la fresca .
He de posar ordre a un munt de coses i sola no puc.
La meva filla diu que necessita descansar.
Jo no he tingut mai una festa sorpresa, ni pels 18, ni pels 21, ni pels 40 ni pels 50.Mai.
I ara quan digui NO , em titllaran de desconsiderada, egoista i mala persona.
Bueno.
Aquesta és la plaça que veig des del que podria haber estat casa meva.
Jo a vegades tampoc em costa sol. pero em ciosta tant demanar un copet.
ResponEliminaMª Mercè
ResponEliminaSaps els fills son egoistes, pero el que passa, es que nosaltres potser es que estem acostumades a no demanar ajuda i es deuent pensar que podem em tot, pobres il-luses ja so trobarant.
Un no com a resposta de tant en tant et deixa el cos com un merengue, bo, bo.....
petons.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminatots hem sigut fills alguna vegada
ResponEliminaEm d'apendre a dir que no etant en tant i com diu jesus nosaltes també em sigut joves.
ResponEliminaAnims i una forta abraçada
Sara,
ResponEliminaés el que penso fer a partir d'ara, NO. És el que jo dic sempre, qui es dues vegades bo, és "bobo".
Jesús M.,
em permetrat que discrepi de la teva opinió, jo em vaig criar amb els meus iaios i sempre procurava estar amb ells en tot moment. A mi em vàren educar aixì, i aixì li ho he ensenyat a la meva filla, pero ella ha triat un altre cami.
Nena, te doy la razón, si consigues decir , NO, felicidades, yo tengo que aprender, porque estoy hartita.
ResponEliminaBesos, cariño y fuerza :)
Jo trobo a faltar que me mare em digui com està, perquè sempre rebo la mateixa resposta, "bé". Sé que té mal a tot arreu, i mai es queixa. I li demano, i li vull fer massatges, i no vol, sempre està bé.
ResponEliminaMoltes vegades, els fills estem tant acostumats a rebre que sempre estem esperant rebre tota la vida. I hem de saber veure que no és així, que vosaltres, les mares, també ens necessiteu a nosaltres. ARa, també crec, que cada relació és un món diferent. Per què no li dius que t'agradaria que t'ajudés i que estigui amb tu? Diga-li, i que no et suposi un suplic, perquè tu també vals.
Petons i ànims.
Que diguin el que vulguin. Tu ferma, i fa molta ràbia quan no et sents recolzada...Però jo sempre dic que el temps posa a tothom al seu lloc...I si cal t'organitzem alguna sorpresa virtual, tot sigui per la comunitat...que no és la de l'anell, justament!
ResponEliminaPetons!
Dol veure la mala relació que tens amb la teva filla, o la indiferència que et demostra. No entenc què us passa i per què esteu tan lluny.
ResponEliminaBesos , nena, te deseo feliz domingo :)
ResponEliminaSORPRESAAAAA!!!!!
ResponElimina(encara que ara no sigui el teu aniversari!)
;)
ResponEliminaJo no he tingut mai una festa sorpresa. I els meus amics m'han enganyat. Allò és la vida:-(
ResponEliminaJo tampoc he tingut l'important és que no pogueu entendre-us i sentir-vos recolzades totes dues. Em sembla una llàstima. Potser sí que és egoista, la teva filla. O potser li has donat massa, qui sap, a vegades donant donant, ens oblidem de rebre les seves petites coses. Dir que no, quan cal, és una bona cosa, a vegades ajuda, però val la pena de dir-lo molt ben dit.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina