llapis de colors

Aquest blog forma part d' una comunitat.
Una comunitat plena de colors.
Una comunitat on el que vol entrar a casa, pot pasar.
Ja sabeu que no cal trucar avans d'entrar.

Aquest dies molts de vosaltres
sou de vacances.

Això fa que m'entretingui més
en d'altres blogs i fins i tot,
que en descobreixi de nous.

He vist que us agrada llegir llibres
i comentar-los,
a d'altres escriure poesia ,
la fotografia i la cuina,
bé, ara no podria anomenarlos a tots.

Menys mal que no tenim cap "manetes" ,
bé, poder si que en tenim algún que d' altre,
Striper, El Mòssen, és pensen que fan marevelles, he he
i us ben juro que les fan, per que mira que m'arriven a fer riure!

Qui també em fa somriure sovint és la Moni.

D'altres feu una veritable obra d'art amb la paraula i
la imatge, com el Cróniques.

Hi ha qui hi diu la seva, des de la perspectiva
que li han donat els anys, com el Carles,
amb aquest escrit.

I també he vist molts que ESTEM força perduts,
desorientats, bé sigui per cabóries o
per manca de salut,
amb afegits d'inseguretats i pors,
com jo mateixa.

I llavors surt el Xexu,
i la Boira, i Instints, i el Cesc,

i la Bajoqueta, i la Irina, i la Martona,

i la Rita, i la Merike, i Onset,

i el Joan P., i la Cèlia, i la Carme,

i la Dianna_, i l'Estrip, i l'Antonia amb el Pep i el Martí,

i el Joan G., i el Víctor, i el Moi en companyia del doctor Sotracs,

i... segur que me'n deixo però és que en sou tants!!!

Tots d'una forma o altre,
més entenedora o més desdibuixada,
fem servir els nostres blogs
per mostrar part del nostre interior,
per podernos-hi arrivar,
per que ens poguin arrivar els qui ens llegeixen.

Aquesta és la filosofia del blog
i per això m'agrada.

Avui rius tú, demà ho faré jo mateixa,

aixì anar fent.

Pel respecte de cada un de nosaltres
en la forma i el contingut dels sentiments,
sentiments que deixem surtir a la llum
de la millor manera que podem o que sabem.

I per això m'agradeu molt i
per això tambè, us estimo MOLT.

Queda dit.

la fotografia està treta d'aqui