important, guardar els comprovants de compra

Mira que fa anys que convisc amb mi mateixa i sempre és la mateixa historia.
Mira que anar a comprar, un cop tens clar el que et cal i/o t'agrada i el que i/o et convé, és senzill.
Dons en el meu cas no.
Ja puc triar jo mateixa o deixar que ho facin els altres, sempre em quedo amb la peça tarada, aquella que té un cop, li falta una plana, està mal cosida, tant se val, sempre, sempre, sempre l'única peça feta malbé, aquella es per mi.
Si, ja ho sé que esteu pensant que no serà tant, però es que ho és, i mira que hi ha vegades que desespera, però és la meva creu. Sempre he de tornar a canviar-ho. Creieu-me quan dic sempre.
I clar, amb les persones m'he adonat que és el mateix.
Avui mirava llibres que tinc de fa temps i he trobat les Cartes d'amor de Pere Calders que el darrer i últim home amb qui vaig compartir la meva vida, Agustí es diu, em va regalar per recordar sempre deia "que un tres de desembre de 2006 tinc molt clar que t'estimo, el per què? Ni idea, T'estimo i prou".
Ho va escriure en el llibre un dinou de gener de 2007.
El primer que m'ha vingut al cap és tornar-li el llibre per correu però l'he començat a rellegir i he recordat que em va agradat els fragments que en vaig llegir.
El tal Agustí va ser una persona que em va donar tot allò que sempre m'ha mancat i poder ja algun altre cop ja us ho he dit, carinyo i tendresa. Però també te dos vicis  que varen poder superar aquestes dues qualitats.
Com una aranya, quan prepara la seva teranyina que li ha de proporcionar el tant preuat aliment, va utilitzar tot el seu poder de seducció, us asseguro que és molt, per fer-me creure la dona més meravellosa d'aquest món.
I sort que quan ja va estar ben servit, vull dir que va veure complert el seu objectiu envers a la nostre rel.lació i a la finalitat que li havia donat, va decidir desaparèixer en qüestió d'hores, si HORES.
Bé, dons aquesta tarda pensava que a diferencia de quan compres en uns grans magatzem on "si no està satisfet li retornem els seus diners", les coses es poden canviar, la gent no.
I així ha estat la meva rel.lació amb "l'altre sexe", com qui va a comprar uns pantalons que al principi són molt macos però que un cop estrenats, resulta que estant esfilagarçats.
Però clar, en aquests casos, com no tenia els comprovants de les "adquisicions" dons m'he hagut de quedat amb "els morts".
Per cert, m'és ben igual si algún dia arrives a llegir aquest escrit Agustí, que tot pot ser en aquesta vida.