Aconseguir despertar-me a les vuit enlloc de les sis.
Recordar que avui hauries fet 40 anys i que la teva petita et necessita.
Navegar una estona per entre els vostres blocs i llegir una aposta per la continuïtat o no de diferents blocs més enllà del 2014.
Veure que expliqueu al facebook i al twitter.
Sortir a passejar amb la tranquil-litat de qui no te res mes a fer, tot prenent el sol.
Prendre
un cafè i fixar-me en la senyora amb la bossa de loewe , anell de tous, portamonedes de prada, xupa de pell i amb tres bosses de compres
diverses, cap de menjar.
Llegir el diari i comprovar que les noticies son sempre esperançadores, cada dia mes.
Veure que els preus de les diferents botigues en les que bado estan pels núvols però no son buides.
Alçar la vista al cel per si descobreixo ja alguna oreneta.
Rebre una trucada per que em volen dur un tros de truita de patates que han fet pensant en mi.
Regirar l'armari per començar a canviar la roba de lloc i pensar que cal llençar coses.
No poder fer neteja encara de un munt de papers que fan mal i ja van sis mesos.
Pensar per un moment en que deveu estar fent algún de vosaltres, sou tant joves encara.
Veure des de la finestra com un home busca en el contenidor d'escombraries, i em fa llàstima.
Pensar en el darrer article llegit sobre la conveniencia o no de treure els diners del banc, que no estan segurs, que no ens diuen la veritat sobre els seus estats de comptes, uf.
Rebre una trucada, la meva filla vindrà a sopar.
Seure davant l'ordinador a compartir tot això amb vosaltres.
Anar a llegir una estona...
I que n'ha sigut de Darfour?
Continuo pensant que el 2014 queda massa lluny.
Coses meves que poden interesar a d'altres. Hi sou convidats a dir-hi la vostra.
dimarts, 10 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Prova de seguretat
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que...
-
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...
Massa lluny...i Darfour...desgràcia inacabable.
ResponEliminaUn post trist, molt...
Potser m'he perdut pero que pasa al 2014?
ResponEliminaUna abraçada i petons.
Això no pot pas acabar malament...
ResponEliminaT'en recordes dels temps del corralito argentino ? Doncs igual.
He pogut recuperar aquest post que se m'havia escapat. Gràcies. M'ha agradat. És més optimista que altres escrits teus.
ResponEliminaMolt vitalista!
ResponElimina