dissabte, 28 de març del 2009

estones a la cuina

Arribo de la cuina.
Estic fent un pastis de poma d'una recepta que he trobat mirant pels blocs de cuina.M'agrada cuinar per afició, per agradar, per obsequiar, no per obligació.
Preparo els ingredients.
Avui he acompanyat a la meva filla a fer-se unes olleres a una coneguda òptica de la ciutat.
M'ha sorprès desagradablement el tracte rebut.
Tot i que ja teníem les olleres triades, la persona que ens ha atès no era la mateixa que ho va fer ahir.
Començo per posar la farina integral d'espelta, el sucre, el llevat i la vainilla. No hi posaré sal.
Com no les trobava no ha dubtat ni un moment en mal parlar de la seva companya.
Remeno amb cura els ingredients, ha de quedar ben amorosit.
Em costa molt cuinar o fer qualsevol cosa que comporti una estona dreta i quieta en la meteixa posició, i fa mal.
Els altres no t'ho veuen, no t'ho senten, a voltes parlant amb terceres persones encara n'hi ha que no s'expliquen com és que et pot fer mal el cos. Tot? et pregunten. I com?
Com? Recoll"piiiiiiiiii" dons que et fa mal tot, ves.
Jo els hi explico que és com quan agafes una forta grip, que et fa mal "toooot" el cos i només desitges agafar el llit? Dons igual.
Ja tinc el pastis al forn, mitja horeta suau, suau.
I el cansament. Fer qualsevol cosa suposa un gran esforç, un gran repte.
Esforç anar fins a tres cantonades on hi ha el Mercat a comprar la verdura i la fruita?Dons si. Esforç llevar-te cada dia i trigar més d'una hora per poder posar-te en marxa? Don si.
Esforç prendre la dutxa, assecar-te el cabell, ho enteneu ara per que el duc ja tant curt, aprofitant que arriba el bon temps? Bé, bon temps també és un dir ja que hores d'ara, mentre penso aquest escrit, està plovent i fins tot porto un jersei, tinc la fresca ficada al cos.
El forn avisa que el pastis ja està a punt per abocar-hi el glass.
I no us parlo ja de la memoria, de com falla, de com no puc dir la paraula que vull tot i tenir-la present.
Senzillament hi és però no surt.
Us explico tot això per que...
Per que he passat la major part del dia sola, sense parlar amb ningú que no sigui amb mi mateixa. Això si, no ho faig en veu alta. Bé, a vegades si. Jo i les meves circumstàncies.I es que em feu companyia, no us ho podeu imaginar.
Poder viatjar pels vostres blocs i llegir-vos fa que el meu dia a dia sigui més fàcil de dur.Entre estona i estona, ara un bloc de fotografia on veig de prop un ull i el que en ell s'hi reflexa, ara un altre on deixes constància que estàs enfadat pels esdeveniments d'aquesta setmana en les universitats, l'actuació de la policia i de determinat col.lectiu d'estudiants. Ho bé tu, que parles dels defectes de les persones com una qualitat més que ens fa diferents dels altres. I també tu, que somies desperta però poder voldries fer-ho dormint, que m'expliques que la vida pot estar en un silenci, en una mirada, quan raó tens bonica i com desitjo que tot el teu mal son acabi duna p"piiiiiii" vegada!
Sembla que el pastís ja està, bé no ha quedat malament i té un bon aspecte.
Noteu l'olor que fa?
La propera vegada ho faré millor, o no...
Per cert, us en deixo els ingredients:
un grapat de blocs
força dolçor
un parell "d'ous"
dues cullerades de llevat per "fer pujar" els ànims...
dues cullerades d'0li "del bo, jeje", queda més amorós
un toc d'especies, addients per acompanyar els moments, mmm
ben remenadet tot plegat, click per aqui, click per allà
una estona en el reader a foc suau, que no es cremi!
i amor, molt d'amor, el que hi poseu quan escriviu i el que jo hi poso,quan us llegeixo.
Gràcies per voler pasar aquesta tarda amb mi.
A les mans hi tinc olor de poma ensucrada amb flaire de vainilla i mantega, pobre ordinador.

15 comentaris:

  1. Ei guardam un tall que ving. i gracies a tu per ser-hi.

    ResponElimina
  2. A mo no em guardis res, porto més menjar al cos del que puc assumir..
    Això sí, guarda'm un raconet al teu costat, jo et deixaré l'espatlla i allà hi pots descansar...
    Guarda'm un trosset de cor, perquè t'hi pugui encomanar alegria, encara que no me'n sobri, sempre n'hi ha per qui pateix, la tinc reservada per casos importants...
    Guarda'm un raconet que entraré al teu cap a donar-te ànims i bons desigs...
    Guarda'm un raconet de galta, hi sents el petó?

    M'emociona saber-te tant, però tant valenta...

    I ara una abraçada suau.

    ResponElimina
  3. També he passat el dia sol, tot i que he sortit a fer una bona passejada de les meves. De vegades no ens adonem de la sort que tenim de poder simplement caminar sense que ens faci mal res. Espero que tinguis dies de treva per poder cuinar sense patir, llegir sense cansar-te i escriure amb les paraules justes. Les que volies posar. Un petó cuinera, encara sento la fraireta.

    ResponElimina
  4. Quina joia de pastis!!!! Tant ple d'amor que m'ha arribat l'oloreta fins aquí, on també passo els dies sola, parlant amb mi a tothora... He sentit el teu dolor, el físic i el de l'ànima per sentir-te incompresa tants cops. Sort d'aquest món que em trobat on sempre hi ha bons amics i paraules guaridores.

    Petonets ensucrats amb olor de vainilla i mantega...

    ResponElimina
  5. A mi, aquestes estones de cuina, em tornen la pau d'esperit...
    Vainilla... ummmmm bonissssssssima!

    ResponElimina
  6. Fas tal bon pastís, malgrat el fer mal. No faig pastes, no em coc. Som només dues persones.
    Dues persones necessiten dues trossos petites, no més.
    Estimo pastís de pomes amb salsa de vainilla.
    Són les postres per setembre.
    Ets molt valenta.
    Petons!
    Vindré a Barcelona en 11 dies!!!

    ResponElimina
  7. Una recepta magnífica i força original la teva. Si és que les coses amb carinyo surten més bones!
    Ets una persona valenta i amb empenta. Ets una persona genial!
    ;)

    ResponElimina
  8. el que més m'ha agradat?:
    el "parell d'ous" que li fiques al pastís i a per tot! Digues que sí, que tot i el dolor, encara tinguis les ganes de posar-te a fer un pastís dolç, ben dolç per a tots nosaltres!
    Som nosaltres els que et donem les gràcies a tu perquè gent com tu ens fa ser una mica millors

    ResponElimina
  9. Mª Mercè
    m'ha encantat la manera que explicar la recepta tot barrejant pensaments i sentiments.
    De ven segur que t'ha sortit bonissim, no pot ser de una altre manera.
    Sort en tinc jo de poder tencar-me a la cuina....la meva musiqueta, els meus estris...i una estoneta de pau.
    Com m'agradaria poder trobarme amb tu i la Merike, que disfruteu molt.

    petonets, sempre.

    ResponElimina
  10. Jo també en vull, segur que t'ha sortit superbo. Una abraçada suau, també!

    ResponElimina
  11. Jo també en vull un tros ben gran, mmmmmm una coca de poma, la meva mare també les fà molt bones.
    A vegades la soletat per una estona no està tant malament i més si l'aprofites per fer pastissos.
    Un abraçada

    ResponElimina
  12. M'ha encantat el pastís! i ja saps que sempre que puc en vinc a menjar :) sempre em trobo amb aquesta dolçor que t'embolcalla, encara que hi hagi coses que costin d'entendre, d'assumir, de viure... tens racons com aquests amb gent com nosaltres, així que per aquest simple fet, ja hauries de somriure*** almenys, jo somric sabent que tu hi ets! La pròxima vegada, una mica més de vainilla, que ja saps commmmmm m'agrada!!!!!! petonassoss a cabassoss!!

    ResponElimina
  13. Que bo que deu ser el pastís! Ho descrius tot que em fas 'sentir', però el que més 'sento' és l'olor a vainilla i a poma... Que bo!

    ResponElimina
  14. Des de baix, sentia una olor boníssima que m'ha fet arronsar el nas i seguir la olor, m'ha fet pujar les escales, girar cap al meu estudi i m'ha dut fins a l'ordinador... Mmmmm, com m'agrada aquest pastís!
    (Jo en vull fer un aquest cap de setmana que tindré els meus fills aquí)

    ResponElimina
  15. Doncs he descobert que coi era aquella olor tant bona que transportada pel vent vaig olorar tot passejant en Bart.
    Les distàncies poden ser llargues o curtes segons es miri. El PIrineu potser està lluny però el vent m'ha dut l'olor del teu pastís. De la mateixa manera la xarxa ens apropa els una als altres. No estem pas sols!!! No estàs pas sola!!
    Una abraçada pirinenca!

    ResponElimina

sigueu respectuosos,gràcies.

Prova de seguretat

 Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu