Be,si.
Pero no entenc per que...
Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll.
Com a mi m'agrada.
dimarts, 4 d’abril del 2017
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar.
Be,si.
Pero no entenc per que...
Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll.
Com a mi m'agrada.
Be,si.
Pero no entenc per que...
Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll.
Com a mi m'agrada.
dissabte, 23 de gener del 2016
Per què interessa ocultar les Síndromes de Sensibilitat Central?
Per què interessa ocultar les Síndromes de Sensibilitat Central?: Una història de malaltia i neoliberalisme
dissabte, 20 d’abril del 2013
em costa tant...
escriure com ho feia avans, per diferents raons que ara ja no importen.
Sembla mentida com decisions preses en moments determinats de la nostra vida, ens la poden trasbalsar tant com per desitjar que aviat acavi.
Be, anirem fent...
Sembla mentida com decisions preses en moments determinats de la nostra vida, ens la poden trasbalsar tant com per desitjar que aviat acavi.
Be, anirem fent...
dimarts, 19 de febrer del 2013
dissabte, 24 de març del 2012
dijous, 22 de març del 2012
Dia per la poesia
Algú que t'obre els ulls, poesia...
Algú que et sorpren, poesia...
Algú et parla a cau d'orella, poesia...
Algú et somriu, sense mes, poesia...
Si algú cluca els ulls, poesia?
Si algú et decep, poesia?
Si algú et crida, poesia?
Si algú et pega, poesia?
...torna amb mi, poesia!
dimarts, 13 de març del 2012
dimarts, 14 de febrer del 2012
avui i cada dia....
hauria de ser el dia,
dels que ho esteu i
qui no.
Avui i cada dia
em de fer-lo " el nostre, de dia"
Perque?
Perque ens hem d'estimar molt
a nosaltres mateixos avans de poder fer-ho als altres.
Jo ho celebro així, avui.
I vosaltres,
ja us estimeu prou?
dels que ho esteu i
qui no.
Avui i cada dia
em de fer-lo " el nostre, de dia"
Perque?
Perque ens hem d'estimar molt
a nosaltres mateixos avans de poder fer-ho als altres.
Jo ho celebro així, avui.
I vosaltres,
ja us estimeu prou?
dilluns, 13 de febrer del 2012
ho vull saber...
si, vull saber com ho feu.
amb un programa que es diu....
amb bona mà i
millor predisposició,
a veure si m'anima una mica,
considere-ho un acte per a una esperança,
la meva,
és l'únic que em queda!!!
us estimo,
tant si em llegiu com si no.
amb un programa que es diu....
amb bona mà i
millor predisposició,
a veure si m'anima una mica,
considere-ho un acte per a una esperança,
la meva,
és l'únic que em queda!!!
us estimo,
tant si em llegiu com si no.
divendres, 27 de gener del 2012
dilluns, 28 de novembre del 2011
ben aviat tornare a ser entre vosatres...
Be, es que de fet mai he perdut el contacte pero es que no hi ha forma de tenir PAU!
Algú n'hi sobra una miqueta?
Me la deixeu i ja us la tornaré?
Prometo cuidar-la!
Fins aviat!
Algú n'hi sobra una miqueta?
Me la deixeu i ja us la tornaré?
Prometo cuidar-la!
Fins aviat!
divendres, 12 d’agost del 2011
a qui li pogui interessar
hola,
encara que sembli que no hi soc, hi soc.
Pasent els dies, pasent les coses pero tot resta igual o pitjor que l'estiu del 2006...
Be, tot prenent un gintonic, em veig amb cor de seure a taula i escriure. Cap dia he tingut forçes per fer-ho, ja sabeu...
Resulta que he descobert la serie Sexo en NY, ara despres de no se quan de temps pero com la posen en un canal normal, dons mira...
Es curios, em sento força identificada en masses coses i amb d'altres gens.
La recerca de la parella perfecte? no.
La mena de vida que porten les protagonistes, tampoc ja que no soc ni mil.lionaria(i sobretot despres que Hisenda ha fet estralls en la meva malmesa economia), ni guapa, ni ja massa sexy, i per descomptat menys jove que la mes gran de totes elles.
Carrie, amb aquesta si, bé amb tot el rotlle de Prada i bla bla, no però amb les seves reflexions, massa.
O amb la independència de la Miranda.
Dones independents, aquí si.
Conseqüències? si, que els homes no les voleu, comprovat.
No podem dir a un home que volem tornar-lo a veure, que ens hi sentim a gust amb ell i que això no cal que porti a cap compromís; de fet ja busques un home a qui la sola idea d'emparella-se pot fer que surti correns...
Dons res, com us deia, em trobo en la mateixa cruïlla que l'estiu del 2006 però aquest cop estic al 2011, han passat masses coses i ja saps que no hi ha esperança.
I aquí estic, escrivint per a qui em vulgui llegir(41 seguidors, una veritable sorpresa, uns continuen, d'altres ja no hi son) però es que la vida es això.
Be, he arribat a un estat en la meva vida (54 anys, fotuda físicament i ara poder fins i tot psiquicament, però es que em dona ben be igual) en la que decideixo que, un cop he intentat que algú per qui em sentia especialment atreta, no em fa ni cas.
Es mes, fins i tot ratlla la mala educació i poder es despostisme fins i tot; silenci davant de preguntes directes, que sempre els he hagut de per email o bé per sms. Mai he aconseguit una conversa com cal amb ell.
Les vegades que ens hem vist, sempre acabem parlant de les seves de coses i dels fantàstics i meravellosos viatges que ja te previst de fer.
Paris la diada de festa major, Paris!!!! vaig dir jo, amb les ganes que tinc de tornar-hi!
Dons menta, con no hi tornis sola, com sempre, no hi tornaràs.
Estic pensant d'enviar-li un enllaç a aquest escrit, espero el vostre consell.
De ben cert, vosaltres sou els meus millors amics, virtuals, d'acord, però no en tinc mes, no em volen. Alguna cosa dec tenir, o no tenir, ves a saber.
Aquest 16 d'Agost me'n torno a Ordino, a un lloc al que durant anys, tot prenent el sol en la terraça de la meva habitació, he esperat "en vano" que el meu príncep blau ( si, ja ho se que no existeixen, però a mi em calia creure-hi) em vindria a buscar. Durant anys he dit a diferents persones on era, però res de res. Cap s'ha dignat a venir. Deu de ser que no ho mereixo, poder soc poca cosa, poder massa creguda(??) , jo que se, nomes se que sola, sempre sola.
Peró no tinc una filla jo? Si, i?
Ella a Begur, sol i platja tot el dia, a descansar de la feina que per fi a trobat, a no veure a la seva mare ja que crec, no li agrada el que veu.
Peró podria pensar que si la seva mare fa el que fa amb la petita, es per dornar-li una mica d'aquesta calor de mare que li ha faltat des que tenia un anyet. Que s'allunyi uns dies del seu entorn i deixi córrer l'aire entre tots els seus petits problemes...
Peró no, la meva filla això no ho vol veure.
Vaig a Ordino amb la meva neboda com fa 26 anys hi anava amb la meva filla.
Vaig a Ordino havent tingut d'aguantar "lo" impensable.
Vaig a Ordino, vençuda.
Jo que sempre he lluitat per tot, aquest cop amb pogut amb mi.
Bé, poder soc com aquella Penelope, recordeu?
Que vindrà després?
Ja no puc aguantar mes.
Per fi la vida m'ha vençut.
Poder torni a tenir un gos com el meu Carbó que va morir fa uns anys i que era l'únic ésser viu que em va demostrar un carinyo, estimació i dedicació cega, curiós, com jo hauria volgut trovar en un company..."contigo hasta la muerte?"
Poder trigaré a tornar a escriure, però la meva salud, a la que no acompanya tots els affaires que encara tinc vius de pisos, divorcis, etc etc no em deixen esma per fer-ho.
Un cop haureu llegit aquest pensament, digueu-me amics?
Vosaltres enviareu aquest enllaç a la persona de qui us he parlat?
Una dolça abraçada pels que em seguiu i llegiu i aconselleu.
Ja nomes per aquestes estones, us estimo.
Gràcies i fins aviat.
encara que sembli que no hi soc, hi soc.
Pasent els dies, pasent les coses pero tot resta igual o pitjor que l'estiu del 2006...
Be, tot prenent un gintonic, em veig amb cor de seure a taula i escriure. Cap dia he tingut forçes per fer-ho, ja sabeu...
Resulta que he descobert la serie Sexo en NY, ara despres de no se quan de temps pero com la posen en un canal normal, dons mira...
Es curios, em sento força identificada en masses coses i amb d'altres gens.
La recerca de la parella perfecte? no.
La mena de vida que porten les protagonistes, tampoc ja que no soc ni mil.lionaria(i sobretot despres que Hisenda ha fet estralls en la meva malmesa economia), ni guapa, ni ja massa sexy, i per descomptat menys jove que la mes gran de totes elles.
Carrie, amb aquesta si, bé amb tot el rotlle de Prada i bla bla, no però amb les seves reflexions, massa.
O amb la independència de la Miranda.
Dones independents, aquí si.
Conseqüències? si, que els homes no les voleu, comprovat.
No podem dir a un home que volem tornar-lo a veure, que ens hi sentim a gust amb ell i que això no cal que porti a cap compromís; de fet ja busques un home a qui la sola idea d'emparella-se pot fer que surti correns...
Dons res, com us deia, em trobo en la mateixa cruïlla que l'estiu del 2006 però aquest cop estic al 2011, han passat masses coses i ja saps que no hi ha esperança.
I aquí estic, escrivint per a qui em vulgui llegir(41 seguidors, una veritable sorpresa, uns continuen, d'altres ja no hi son) però es que la vida es això.
Be, he arribat a un estat en la meva vida (54 anys, fotuda físicament i ara poder fins i tot psiquicament, però es que em dona ben be igual) en la que decideixo que, un cop he intentat que algú per qui em sentia especialment atreta, no em fa ni cas.
Es mes, fins i tot ratlla la mala educació i poder es despostisme fins i tot; silenci davant de preguntes directes, que sempre els he hagut de per email o bé per sms. Mai he aconseguit una conversa com cal amb ell.
Les vegades que ens hem vist, sempre acabem parlant de les seves de coses i dels fantàstics i meravellosos viatges que ja te previst de fer.
Paris la diada de festa major, Paris!!!! vaig dir jo, amb les ganes que tinc de tornar-hi!
Dons menta, con no hi tornis sola, com sempre, no hi tornaràs.
Estic pensant d'enviar-li un enllaç a aquest escrit, espero el vostre consell.
De ben cert, vosaltres sou els meus millors amics, virtuals, d'acord, però no en tinc mes, no em volen. Alguna cosa dec tenir, o no tenir, ves a saber.
Aquest 16 d'Agost me'n torno a Ordino, a un lloc al que durant anys, tot prenent el sol en la terraça de la meva habitació, he esperat "en vano" que el meu príncep blau ( si, ja ho se que no existeixen, però a mi em calia creure-hi) em vindria a buscar. Durant anys he dit a diferents persones on era, però res de res. Cap s'ha dignat a venir. Deu de ser que no ho mereixo, poder soc poca cosa, poder massa creguda(??) , jo que se, nomes se que sola, sempre sola.
Peró no tinc una filla jo? Si, i?
Ella a Begur, sol i platja tot el dia, a descansar de la feina que per fi a trobat, a no veure a la seva mare ja que crec, no li agrada el que veu.
Peró podria pensar que si la seva mare fa el que fa amb la petita, es per dornar-li una mica d'aquesta calor de mare que li ha faltat des que tenia un anyet. Que s'allunyi uns dies del seu entorn i deixi córrer l'aire entre tots els seus petits problemes...
Peró no, la meva filla això no ho vol veure.
Vaig a Ordino amb la meva neboda com fa 26 anys hi anava amb la meva filla.
Vaig a Ordino havent tingut d'aguantar "lo" impensable.
Vaig a Ordino, vençuda.
Jo que sempre he lluitat per tot, aquest cop amb pogut amb mi.
Bé, poder soc com aquella Penelope, recordeu?
Que vindrà després?
Ja no puc aguantar mes.
Per fi la vida m'ha vençut.
Poder torni a tenir un gos com el meu Carbó que va morir fa uns anys i que era l'únic ésser viu que em va demostrar un carinyo, estimació i dedicació cega, curiós, com jo hauria volgut trovar en un company..."contigo hasta la muerte?"
Poder trigaré a tornar a escriure, però la meva salud, a la que no acompanya tots els affaires que encara tinc vius de pisos, divorcis, etc etc no em deixen esma per fer-ho.
Un cop haureu llegit aquest pensament, digueu-me amics?
Vosaltres enviareu aquest enllaç a la persona de qui us he parlat?
Una dolça abraçada pels que em seguiu i llegiu i aconselleu.
Ja nomes per aquestes estones, us estimo.
Gràcies i fins aviat.
diumenge, 24 d’abril del 2011
res
Avui he descobert
que ja ni tant sols
hi tinc imatge aquí.
Tot rellegint,
poemes passats,
finestres obertes,
aire que corre
i lletres que volen
des de dalt un far.
Onatges de la meva vida
que encara em trasbalsen,
onatges de les vostres vides
que encara m'ofeguen...
dimarts, 15 de març del 2011
avui he trobat aixo...ironies de la vida.
 |
| Prades A.O. |
4 tasses d'AMOR
2 tasses de LLEIALTAT
3 tasses d'OBLIT D'UN MATEIX
2 tasses d'AMISTAT
5 cullerades d'ESPERANÇA
2 cullerades de TENDRESA
4 parts de FE
1 Tona de RIALLES
S'agafa l'AMOR i la LLEIALTAT i es barregen bé amb la FE.
Després s'hi afegeix la TENDRESA, la BONDAT i la COMPRENSIÓ.
S'amaneix amb l'AMISTAT i l'ESPERANÇA i s'hi tira força ALEGRIA.
Jo hi afegiria el respecte, en grans quantitats i també la sinceritat.
Finalment es cou amb un raig de sol.
Com es que jo sempre hi trovo núvols i plou?
dimecres, 2 de març del 2011
alguien m'axao un mal fario...
 |
| terra de la cuina... |
 |
| finestres... |
 |
| i sostres... |
 |
| mes finestres... algú de vosaltres sap com es treu? gràcies. |
dimecres, 9 de febrer del 2011
Ostres...
No se si hi soc o no,
Ni cap on he d'anar.
Be, de fet es que ja no vull res.
Au, me'n torno a la meva closca!
Tic contra tot i contra tot@s.
Res personal...
dijous, 16 de setembre del 2010
ja va sent hora...
de que hi tornis a ser, val? Ja saps que va per tu, oí?
Be, l'estiu és a punt d'acabar i aquest any he fet quelcom diferent.
He estat tot l'agost en una pensió del poble de Prades a Tarragona, com els avis, hehe.
No ho he pasat gaire be, hi han hagut pedretes en el camí i algún roc força important.
Ah però, tot bufant un angelet has sortit tu.
Jo no había demanat res, peró resulta que ja feia dos anys que hi eres i jo, sense veure-hi mes enllà del meu nas i a fe de déu que es llarg!!!
Jo sóc mes gran que tu peró tu ets molt mes alt que jo, tots dos mirada sincera i massa motxila a les espatlles.
Hi estem d'acord, hi estem be, dons las que no els hi agrada, que es fotin i al teu amic que t'ha donat força i empenta i ara en tensión tot el seu suport, gràcies Viçens!
dilluns, 14 de juny del 2010
bitxillos
he pasat una part del dia entre onades i cants de balenes,
he redescobert els sons dels pianos perduts i
he vist un parell de dones que no per diferents, deixen de ser boniques,
cada una d'elles a la seua manera,
i entre els desesperats i els desdentats,
i passant de lleis i de regles,
he donat ajut a un home del carrer
que fa olor a la flaire de la vida,
no te on anar,
no et mira als ulls
però suplica en silenci justícia
i jo, jo?
que m'atreveixo a donar consell,
no et deixis vèncer, lluita...
i vostè? em diu...
un desconegut s'interessa pel que queda de mi,
jo que m'he perdut a mi mateixa,
n'estic ben farta de tot(s) plegats,
aniré a per la meva de morfina,
tot admirant el que hi he trovat a faltar,
pero que jo si que tinc i ben particular per cert...
una panerola força especial!
dilluns, 7 de juny del 2010
sobre la marxa
tenia pensat escriure sobre riure's d'un mateix, que es sa, bo, divertit i tal. Ho he vist avui en el bloc del xexu i de la particula, però donat als fets ocurreguts darrerament sobre violencia de génere, m'han demanat que us posi aquest rétol...
Ja riurem dons un altre dia...
nota: ara ho veus millor? mes endreçat?
dijous, 6 de maig del 2010
coses petites, coses importants
ho he fet, he perdut la por i ho he fet...
tant de bo sigui a fi de be,
la vida m'ho debia i jo,
t'he regalat el deute
per que ara, ella,
te'l pogui tornar
tant de bo, tant de bo
"Ja es veu que no tens res més a dir
Qui s'acostuma a patir des de petit
tota la vida li cremarà aquesta flama"
aquest darrer paràgraf l'he agafat d'amagat
d'un lloc per on sovint hi pasejo,
no m'ho tinguis en compte...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Tornar per despedirse. O no.
No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...
-
Penses que no et veig, quan mires de reüll a d'altres dones. I saps que sense mi no series res. Et tinc ben atrapat, oi? Si sabessis que... -
M'agraden les tradicions, no ho negaré. Sobre tot les que es poden fer en companyia que no en multitud. Com cada any des de fa una pil... -
Joc de mans brossià La deessa del buit "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" "Sóc com vull i no vull ser...