dedicada a george

us aclareixo qui és el george

em va deixar una de les seves fotos per un post,

gràcies.

si cliqueu en ella, es ferà més gran.

si no estàs pel que fas... Relats Conjunts.

Fa dies que ho tenia d'haber enllestit.

Vaig dir que m'hi posaria en seguida però m'he distret amb altres coses i clar, si ho deixes pel darrer moment, sempre acaves corren i fent-ho a sobre, malament.

A veure si acavo ràpid que es fa tard i enfosqueix, una mica més i ho tinc enllestit. Si, sembla que ja ho tinc i a més, a veure, espera que no m'hi veig... ostres, ara que faig?

Ah si, amb el el llum del móvil m'hi veig, a veure, si, sembla que no sobra cap peça, però... però?

I ara com surto jo d'aqui dins? A veure si trovo el número del Xexu. Què? que no hi ha cobertura aqui dins?

XEXUUUUUUUUUU treu-me d'aquiiiiiiiiiiiii.

a les fosques

Aquí, aseguda al meu sofà,
sola i veien com es fa fosc.
Mentre em prenc una tasa de té,
em venen pensaments al cap.

Ara mateix,
hi ha una noia que està trista,
trova a faltar a la mare, ara fa sis anys.

Ara mateix,
hi ha una parella que pateix,
demà a ell l'operen de càncer.

Ara mateix,
un home pateix
per la seguretat en la feina,
mentre un altre és feliç
per què ha retrovat un vell escrit
en el fons d'un calaix.

O un altre,
tot asegut davant la seva llar de foc,
es planteja com ha canviat la seva vida
en els darrers mesos,
avans anava a una velocitat de creuer,
ara veu que la tranquilitat de gaudir de la familia,
no té preu.

I entre glop i glop de té,
continúo pensant en tots vosaltres,
companys blocaires,
en el suport que m'heu donat aquests dies
us he sentit ben aprop meu.

Gràcies.

"una habitación con vistas"

Divorciada des del 14, bé.

Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé.

Una peça separada de liquidació de bens em beneficia, bé.

Avui entro a formar part de les llistes dels aturats,

bé, no es pot guanyar sempre!

Poder al final, tot serà a fi de bé.

Gràcies per les vostres mostres d'interés i suport.

Bé, que dir.

Que us estimo blocaires !!

foto: amb la nova canon EOS 450D i

això és el que veig des de casa,

la de dalt i la de baix.

I és que me la mereixo i força.

Les dues coses vull dir.

Jo també m'estimo, sabeu?

cruïlla

foto

S'acosten les dates.
Ara, altre cop, tots el dubtes de nou.
Em pregunto si prenc les decisions encertades.
Són les més importants de la meva vida.

I tinc por.

Altre cop sola i palplantada al bell mig del no res.
El cor batega fort i molt ràpid, com si volgués fugir.

Poder no en vol veure el desastre.
El cap em gira i em marejo, perdo el món de vista.
Em ressono a buit.

I tinc por.

Papa, vaig bé?
Iaia, que faig?
Germà, no et moguis del meu costat.
Doneu-me la mà, sigueu els meus guies.
Tot és en silenci.

I tinc por.

Us estimo.
Oi que ho sabeu?
I si no va bé?
Ens veiem dons en la nostra estrella?
M'espereu allà?
Si?
Per que hi vindré...

Però tinc por!

Tot és fosc.
Tot és desert.
Tot és humit.
Tot és en silenci.

I és que tinc tanta por!

per aquest ordre, prou!

Ja n'estic farta del génere humà i especialment el masculí.

Farta del tarannà d'un país que no reconec ja com a meu,

farta del teatre en que s'ha convertit la política

i que pretén fer-me combregar amb rodes de molí.

Farta de pagar cada dia més i que cada cop em donin menys.

Farta de la manipulació de l'economia i del que anomenen "estat de benestar",

en benefici dels de sempre.

Farta de la incompetencia dels responsables de la seguretat social,

que no els deixen fer bé la seva feina.

Farta del sentit de la justicia que no és el mateix per a tots.

Farta dels amiguismes i dels favoritismes.

Farta que intentin robarme cada cop,

la meva vida, els meus fets, les meves paraules, els meus sentiments,

a mi mateixa...

FARTA.

no, no és un escrit nou...

Esta fotografía fue la portada del número 18 de la revista SHUKRAN. Su autor, Pep, la cedió generosamente junto a otras con las que construye su fotoblog sobre el Sáhara.
Y hoy, haciéndole una visita, he recibido una buena noticia: esa foto ha sido preseleccionada por National Geographic para participar en la fase final de su concurso nacional de fotografía, en la sección GENTE. Pep está contento y con él, quienes compartimos el compromiso con el pueblo saharaui.




Jo continuo amb les meves cabóries però m'agradaria
que visitesiu a aquests companys.
Persones com ells aconsegueixen que,
el món, sigui millor.

No em deixeu cap comentari,
deixeu-els-hi a ells.

Gràcies.


En Pep hi diu la seva
Antonia
Olvidados
Caminando en el desierto