foto
S'acosten les dates.
Ara, altre cop, tots el dubtes de nou.
Em pregunto si prenc les decisions encertades.
Són les més importants de la meva vida.
I tinc por.
Altre cop sola i palplantada al bell mig del no res.
El cor batega fort i molt ràpid, com si volgués fugir.
Poder no en vol veure el desastre.
El cap em gira i em marejo, perdo el món de vista.
Em ressono a buit.
El cap em gira i em marejo, perdo el món de vista.
Em ressono a buit.
I tinc por.
Papa, vaig bé?
Iaia, que faig?
Germà, no et moguis del meu costat.
Doneu-me la mà, sigueu els meus guies.
Tot és en silenci.
I tinc por.
Us estimo.
Oi que ho sabeu?
I si no va bé?
Ens veiem dons en la nostra estrella?
M'espereu allà?
Si?
Per que hi vindré...
Però tinc por!
Tot és fosc.
Tot és desert.
Tot és humit.
Tot és en silenci.
I és que tinc tanta por!
Tenir por no és dolent, ans el contrari! si no fóssim porucs en certes situacions, ens haguéssim clavat més d'un espant...
ResponEliminaTenir por és sa, és humà, perquè a més, te n'adones de la magnitud del "problema"... Però tot i que no sentis res i només t'envolti el silenci, pensa que hi ha molta gent que t'escolta, que vetlla per tu, que t'estima, que et cuida. Només has de deixar que les coses segueixin el seu curs natural. Nosaltres també et fem costat (des de l'altre costat de la pantalla, cert), però estem aquí :)
un petonàs tendre i dolç!! ;)
viure i prendre decisions fa por
ResponEliminaNo soc el mes indicat jo també peteixo panic a algunes decisions pero endevant anims.
ResponEliminaMª Mercè
ResponEliminaquant et trobes devant de una situacio com la que tu pateixes, mai saps si el que estas fent es el correcte, i mai o sabras, ja que depenent de que prenguis un cami o l'altre les consequiencies son diferents.
Pero de ben segur que si has arribat fins aqui, es per que no ho fas pas malament del tot!!!!.
Ja et trobes millor????.
Mira que els encostipats d'ara son fotuts, t'ho dic jo que se de que parlo....
mils de petons, sempre.
Sobre tot,no facis animalades, i si
ResponEliminatens por truca'm.No et deixis guanyar per la melangia.
No et tanquis tu mateixa les portes. Ja saps que jo sóc del génere masculí Sub-espècie en vies
de extinció...però no som tan dolents cony!!!
Si ho vols, si ho desitges, faràs el que més et convingui. Si t'ho penses bé segur que no t'equivoques. Endavant, i a la lluita.
ResponEliminaLa por és una defensa per pensar-hi dues, tres i les vegades que calguin, s'ha de sentir por per després poder dir ho he aconseguit...va, que no serà res...
ResponEliminaMenta, segur que ho faràs bé. No tinguis por. La por només és un lastre. Encara que les coses no surtin prou bé o com esperem que surtin SEMPRE HI HA UN ALTRE CAMÍ per arribar a la plaça. Sempre, no ho dubtis.
ResponEliminaNosaltres et fem costat encara que sigui a distància.
Petons i moltes abraçades. No et rendeixis mai.
Només hi ha una solució? Segur que hi ha més camins. Déixa't portar pel cor i encertaràs. Tranquil·la, respira profund, deixa't estimar i fes les coses com les saps fer. ànims i amunt!!! Cap ben alt eh?
ResponEliminaCalma't i sent com Antonio Banderas canta per a tu:YouTube - Beautiful Maria of my soul
ResponEliminaCaxis , niña, como te entiendo, pero estás haciendo lo adecuado, de veras que sí, que duro es todo y que injusto.
ResponEliminaEspero que algún puñetero día todo esto empiece a cambiar y por fin tengamos algún apoyo en toda esta mierda.
Desde aquí te ofrezco mi mano, nena y te abrazo y te beso...
Te quiero, niña , no estás sola, somos muchas.
Silvia
Gràcies a per les vostres paraules, m'acompanyen ho sabeu? em donen força i fins i tot em fan veure les coses amb més perspectiva i tranquilitat, Quines coses oi?
ResponEliminaLa por és humana, ara cal tenir confiança en un mateix. Tot anirà bé, malgrat que de vegades sembli difícil...
ResponEliminaLa por es algo del que no podem prescindir desgraciadamnet, malgrat això, Menta, prenguis la decisió que sigui, saps que contes amb molta gent que estem amb tú, encara que siguin frases fetas, moltas vegades las necesites per continuar endavant, i jo ho sé per experiencia, així que com diu una frase del Padrino "¡¡¡ A las barricadas!!!
ResponEliminaAnims, forces, i endavant pensa que tu pots!!!! Ets tota una dona!!!!
Molts petons guapa
un petonot ben fort per vos !!! ... salut
ResponEliminaPensava en tu.... i aquí estic!! deixant-te un dolç comentari... espero que notis des d'on siguis, la meva tendre abraçada. Un petó gegant, bonica... i a somriure*
ResponEliminaDeixa't dur per l'instint, la consciència i la intuició i segur que no l'erraràs. La por no és dolenta si la fem servir per assegurar-nos bé del que decidim.
ResponEliminaÀnims i sort, menta!
I una abraçada ben forta!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi mai tens por, al meu blog trobaràs un email. T'ho dic perquè jo també he tingut por de vegades. I es passa malament.
ResponEliminaCómo estás, amor? pienso un montón en ti y me gustaría que todo se vaya resolviendo y a tu favor.
ResponEliminaBesos, dime cosas, ehh!!
Que tal, cariño?
ResponEliminaBesitos :))
OLEEEEEEEEEEEEEE!! OLEEEEEEEEEE!! OLEEEEEEEEEEE!! QUE VIVAN TUS.... LAALALALA!!
ResponEliminaNena, si estos tienen que acabar tocados y hundidos!!
Voy a llevar a mi hija al aeropuerto que vive en Reus y ha estado una semanita aquí en Mallorca, si eso, estaré más tarde por aquí, a mediodía, creo.
Besos, nena y mucho optimismo :D
Hola, niña, cómo va el día?
ResponEliminaMira, colaboro en este blog
http://nomassilencios.blogspot.com/
a lo mejor te interesa, con dejar un comentario allí se ponen en contacto contigo por si quieres colaborar, o me lo dices a mi y te pongo en contacto con ellas, yo ya publiqué hace unos días :)
Besos, guapa :)
Menta, perdona pel comentari que et faré ara: ets conscient de la gent que tens al voltant,o no, i que T'ESTIMA i està disposada a ajudar-te????? jo no se res de tu, xo això vol dir que ets una gran persona. Jo sé el que és estar sol, perdut i no tenir res ni ningú on recòrrer.He flipat amb la gent i els comentaris.Felicitats per l'estimació q tens al voltant, de veritat!t'ho diu una q no n'hi té i x això sé el què és! una gran abraçada.
ResponEliminaPrincesa, com estàs? si, l'altre dia vas confirmar-me el que feia temps em temia... però segueixo sense saber massa què dir. Sé que tot són paraules, que no puc tocar-te, ni abraçar-te, ni regalar-te un dels meus dolços petons, ni plorar al teu costat, ni arrencar-te somriures de la boca... però estic aquí, tot i no poder-hi fer massa, sóc aquí. Sents? ets molt forta, Menta* Quan vulguis QUALSEVOL COSA, please, posa't en contacte amb mi. Vindré volant si cal...
ResponEliminapetonassos plens d'amor...