Aquí, aseguda al meu sofà,
sola i veien com es fa fosc.
Mentre em prenc una tasa de té,
em venen pensaments al cap.
sola i veien com es fa fosc.
Mentre em prenc una tasa de té,
em venen pensaments al cap.
Ara mateix,
hi ha una noia que està trista,
trova a faltar a la mare, ara fa sis anys.
Ara mateix,
hi ha una parella que pateix,
demà a ell l'operen de càncer.
Ara mateix,
un home pateix
per la seguretat en la feina,
mentre un altre és feliç
per què ha retrovat un vell escrit
en el fons d'un calaix.
O un altre,
tot asegut davant la seva llar de foc,
es planteja com ha canviat la seva vida
en els darrers mesos,
avans anava a una velocitat de creuer,
ara veu que la tranquilitat de gaudir de la familia,
no té preu.
I entre glop i glop de té,
continúo pensant en tots vosaltres,
companys blocaires,
en el suport que m'heu donat aquests dies
us he sentit ben aprop meu.
Gràcies.
És estranya la sensació, els sentiments que es produeixen dins meu quan llegeixo els vostres blocs... i és que, d'alguna manera Menta, ja formes part de mi i de la meva vida :) I t'estimo!! per això, gràcies...*
ResponEliminaEl comentari que m'has deixat és positiu... molt bé!
ResponEliminaMenta, he tingut un dies complicats però volia dir-te que me n'alegro de que la cosa sortís més o menys bé.Et deixo molts petonets i una forta abraçada.
ResponEliminaÀnim, ets una dona molt forta.
Abans que em marxes la llum intentava dir que sé qui són alguns dels blogaires dels que parles, perquè també vaig passar per les seves cases. M'agrada aquesta xarxa on podem saber del que parlem amb poques paraules. I jo a la parra amb el google reader...
ResponEliminamolt encertat i un bonic refelex el teu post.
ResponEliminasom-hi ... salut
ResponEliminaa vegades s'està bé al sofà, prenent un té, relaxat, sense pensar res, sense fer res
ResponEliminaLa parella que patia per que al marit l'operaban de cancér, estant contents de tenir una amiga que cada dia ha estat pendent d'ells.
ResponEliminaMil-lions de gracias i tots els petons del mon.
Marta i Neke
Estic repassant, aquest ni tan sols m'havia aparegut als links.
ResponEliminaUn post tendre i generós, i amb el comentari de la marta, veig que molt valuós...
Ara nateix,
ResponEliminaestà passant de tot al món.
Ara mateix,
faig camí.
Ara mateix,
respiro profondament,
miro al meu voltant,
en aquest instant que visc
per primera i última vegada
a la vida,
i somric perquè vull.
Ara mateix,
t'envio un petó.