-
Estic tenint problemes per a recuperar els meus escrits. Vaig intentant-ho Disculpeu
-
Aquesta tarda, la llum al poblat beduí desprèn una escalfor especial, malgrat el fred de l'estança. Fa ja forces anys que jau en aques... -
Divorciada des del 14, bé. Sembla que puc conservar el "meu" pis, de moment, bé. Una peça separada de liquidació de bens em benefi...
La lluna tambe ronca...
ResponEliminaI quanta companyia ens fan!!!!
ResponEliminaSempre alegries, sense demanar, sense queixar-se, sense exigir.... Son una passada!!!
És preciós.
Petonets dolços Menta.
Preciós l'animaló, però tu creus que li has de tallar la becaina per gravar-lo amb una càmera, pobret! Hehehe
ResponEliminapobreeeet, l'has despertat aix, que dolenteta jeje. és molt monooooooooooooooooooooo!!
ResponEliminaNo fa ni cinc minuts, jo estava mirant els meus dos gossos i pensava que JO, també els hi havia de donar les gràcies per estar amb mi. Gràcies
ResponEliminaEsquitx, gràcies Brad per la vostre companyia !
dona... això no és roncar... si em sentíssis a mi creuries que sóc la filarmònica!!!! :D
ResponEliminasaps? no crec que els animals no humans siguin els millors amics... potser si la millor companyia; però em sembla que està bé poder tenir un amic o una amiga que et pugui dir que no li sembla bé que penses com penses o que actuïs com actues... i que t'ho pugui dir, sabent que hi ha llibertat per fer-ho, sense voler fer mal, contrastant... però això, és un altra tema...
m'agrada llegir-te millor!
petonets!
Sí que està bé amb tu que passeges pel seu costat mentre dorm i ronca! Amb la oïda tan sensible que tenen! Fins i tot t'ha costat de despertar-lo! Jo en tinc un parell, sempre n'he tingut i els necessito al meu costat per la seva fidelitat alegre i la seva companyia agraïda!
ResponEliminaFan molta companyia...és una monada!
ResponEliminaes molt bonic... la meva filla en vol un però la nostra casa es petita
ResponElimina