M'has donat tant! Et trobo a faltar i mai t'oblidaré. I que ningú pretengui omplir aquest buit que m'has deixat. Has posat el llistó molt alt.
Recordo les nostres complicitats, com fèiem el burro plegats i com t'agradava de fer les migdiades tot arraulit darrera les meves cames.
Et ploro, si. Mai m'ha fet vergonya amagar els meus sentiments.
Has de tenir un cel, segur. Ens hi trobem.
Si voleu podeu donar un cop d'ull aqui.
Per tu,
Miro la casa i és buida.
En el silenci, et sento respirar.
Noto encara la teva olor i la teva presencia.
Al llit, de sobte, em giro i miro el teu racó, no hi ets.
Et busco entre les meves cames, tampoc.
Tant que m'agradava acariciar-te entre els ulls.
Com t'hi posaves be i estiraves el coll.
Gemegaves de gust i em miraves amb agraïment.
Ara et diria, "dona'm la ma per fer el cami del llarg somni.
Tot es pur com el silenci que precedeix el cant"
Recordes com em vàres defensar aquell cop que em volien fer mal?
Jo mai ho oblidaré.
Lleialtat i respecte.
T'estic tant agraïda per tot el que m'has donat.
em sap molt de greu, noia...
ResponEliminauna abraçada
Gatot,
ResponEliminaa casa teva t'he deixat la resposta.
Gràcies.
Jo també n'he perdut uns quants (el Titot, el Trobat, el Plató, el Negre, la Lluna, la Xera, el Neptú...) i puc entendre el buit i el plor de dins... jo també ho sento molt.
ResponEliminaUf! T'entenc molt i molt bé! Ja he passat per això i és més dur del que es pot arribar a imaginar ningú que no hagi tingut cap animaló a casa.
ResponEliminaEl meu fa més de 4 anys que se'n va anar i encara el trobo a faltar.
Cèlia,
ResponEliminagràcies, si que es trova a faltar. Jo no feia mai res sense pensar avans en ell i en com es podia veure afectat.
Deric,
es cert que qui no n'ha tingut no es deu fer càrrec del que significa. Gràcies.
Ho sento molt t'entec perfectament.
ResponEliminaGràcies Striper, que bonica està ara la Lluna i com vas patir quan la vàren atropellar!
ResponEliminaHola, bonica. Com estàs? Disculpa si puc passar sempre, és per la manca de temps. Petonets
ResponEliminaOstres, ho sento molt menta. Nosaltres vam perdre la Sira, una cocker fantàstica. Una abraçada
ResponEliminaMaria Jesús, tots anem enfeinats, gràcies per dir la teva aquest cop.
ResponEliminaPep, talment un abraçada per vosaltres.
Ostres, i tant que me'n recordo, quin greu! Espero que estiguis bé, i sento arribar tan tard, però és que era fora. Una forta abraçada.
ResponEliminaHo sento molt, Menta. No puc afegir res més al que ja t'han dit. Conec perfectament aquesta buidor que et deixen aquests ser fidels com cap altre. Una abraçada.
ResponEliminaEm sap tan greu, Menta. Perdia un gos quan era només de 6 mesos. Era atropellat per un camió.
ResponEliminaEl nostre segon gos Kimi vivia 11 anys, moltes bones memòries arribaran després de la pena. Abraçades!