dimarts, 25 d’agost del 2009

Miro la casa i és buida.
En el silenci, et sento respirar.
Noto encara la teva olor i la teva presencia.
Al llit, de sobte, em giro i miro al teu racó, no hi ets.
Et busco entre les meves cames, tampoc.
Tant que m'agradava acariciar-te entre els ulls.
Com t'hi posaves be i estiraves el coll.
I gemegaves de gust i em miraves amb agraïment.
Quina complicitat que teniem.
Recordes com em vàres defensar aquell cop que vàres creure que em volien fer mal?
Jo mai ho oblidaré
Sóc jo qui t'he de donar les gràcies per tot el que m'has donat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

sigueu respectuosos,gràcies.

Tornar per despedirse. O no.

No sé per que ho vaig deixar. Be,si. Pero no entenc per que... Crec que m'anirà be tornar, mica en mica, sense fer gaire soroll. Com...