coixí de plomes

Entro al portal, agafo l'ascensor.

Cooking, que volia dir?

Un cop a casa directe cap al diccionari.

Sàharaponent, però casum deu Joan

si això es el meu atlas particular!

Val aprofito per esbrinar on és

lamevaillaroja, tinc curiositat.

Al costat el Refranyer català-castellà.

Com era allò de tires la Pedra Lletraferida i

amagues la mà?

Res, que no ho trovo.

Soroll al replà?

La Moni que sense fer soroll,

es pensa que no ho sé,

es torna a aixugar les sabates en

la meva catifa.

I aquest cop no ve sola.

Ho fa amb la seva amiga Bet.

Segur que va de cap a engegar la tele

i veure el seu programa preferit :Hoy cocina mamá

Ui, ja es tard i comença el compte enrera.

He de fer tantes coses encara,

coses meves, d'aquí i d'allà,

de tot i de res, clar

com sempre descric la meva manca d'organització.

Dec estar en hora baixa !

No, si ja m'ho diu l'Ana ,

nena, els teus sentiments són

com Imatges i Paraules.

Això mateix, ara En Pep hi diu la seva, també!

Vaig a trucar a l'avi ,

m'ha d'explicar com arrivar Al Rocar de Tiana.

Clar que pensant-ho bé,

poder que pari a fer un kit cats en el café d'Ocata ,

tot llegint el cróniques

sense deixarme els escrits perduts de

la paremiosfera, curiós nom per

a tot un personatje.

I la tira, que bona!

I es que aquest Robertinhos es la ostia!

sempre aconsegueix fer unes connexions amb

el dibuix i les noticies que al final sembla

un confessionari mental tot plegat.

I és que com diu perplex,

des que va deixar de guanyar-se la garrofa,

sembla que vagi "caminando en el desierto". Com jo.

Ep! sense pretensions de cap mena, je je però millor

que truqui ara a moi de tiana i aixì

el convido a sopar, que és el seu cumple.

Sí, diu que ara puja, mentre li prepararé

un edugoncas amb gel.

Em sembla que poso música, a veure aquest cd, si bé

Llàgrima de lluna, sensual......clar!

posaré un mocador de seda a la llum de la tauleta

per tal que hi quedi una zona iluminada

i amb la claror de la seva transparència,

li demanaré em faci un striptease.

Segur que ell vol fer allò de "tens un racó dalt del món"!

tot cobert de plomalls.........sense comentaris.

Mentre a fora el pluguim constant

està esperant ser un tempesta.

Desprès del sopar, em ve la mandra.

Que em puc quedar a dormir?

si està tant bé aqui.

No, si ja dic jo que de fora vingueren que

de casa et treieren!

-Clar baldufa meva, clar que et pots quedar (uf quin rotllo)

- Au, bona nit i tapa't.

Sona un timbre.

És el teléfon, ja es de dia?

-Si? Ei que sóc la Marta ,

Vaja festeta eh guapa!

Vinga que ja fas tard!

Ostres si, espera que em dutxo i en deu minuts ens

trovem al Té la mà Maria.

Hauré de pensar en agafar el llibre de treballant la terra,

que entre els forats que darrerament tinc a la feina,

segur que l'acabo.

No sé, em penso que em deixo algo segur,

però es que en sou tants que........